Enderrock presenta onze nous artistes de la música urbana catalana. Descobrim els perfils d’una alineació titular de joves cantants que han tirat endavant la seva trajectòria en solitari a partir de l’autogestió, el suport mutu i, sobretot, la llibertat d’expressió. Són futurs referents d’arreu del país que han trobat refugi en la creació musical i que, a més, s’han sentit identificats amb la praxi de l’escena urbana original dels anys setanta i vuitanta als Estats Units. Des de l’escena underground, cadascú ha triat un camí particular a partir dels seus beats i frasejos, i coincideixen que el punt fort d’aquest gènere en expansió és la transparència, l’admiració mútua i la motivació pròpia

Text: Anna Tisora i Èlia Gea. Fotos: Juan Miguel Morales.

COOBA
Carolina Costa (Barcelona, 1994)
Reggaeton, dancehall, pop

Cooba Foto: Juan Miguel Morales

Fa sis anys que la barcelonina va posar-se a la pell del seu àlter ego Cooba i ha gravat cançons com “Massa money” o “Fyah”. La cantant de 26 anys considera que l’escena urbana és “una colla de gent que s’autogestiona per tirar endavant els seus projectes, un cercle amb projectes en comú que ha creat una xarxa i es dona suport”. Cooba ha viscut l’afecte en primera persona: “La meva activitat musical ha estat intermitent, i quan he tornat a fer cançons ha estat gràcies a les persones que he conegut i m’han ajudat, com les noies del col·lectiu Pecado Records”. A l’hora de definir-se, entén el seu estil “des de la perspectiva del reggaeton al dancehall, el denbow i l’r'&'b”, i destaca les influències d’artistes com Bad Gyal i Xana Blue, a l’escena catalana, i d’Alicia Keys, en el panorama internacional.




POL BORDAS
Pol Bordas (Girona, 2001)
Música urbana

Pol Bordas Foto: Juan Miguel Morales

Amb només 19 anys, el gironí Pol Bordas ja té clares les conviccions. Músic des de ben petit, es va iniciar en la música amb el col·lectiu Le Terrier juntament amb els amics de tota la vida, i ara fa un any va decidir emprendre el camí en solitari. El seu punt fort són les líriques. “La música és una al·legoria del que visc, cada paraula es relaciona amb l’anterior o la que cantaré més tard”, comenta. Considera que és molt important compaginar l’afició amb la vida familiar i social: “Per mi és imprescindible passar estones amb la meva gent”. I ho relaciona amb el suport entre artistes que s’identifiquen amb el gènere urbà a l’escena catalana: “És un estil que evoluciona ràpidament, cada cert temps és diferent. La comercialització i l’acceptació de les músiques urbanes cada cop anirà a més si aconseguim fer xarxa i ajudar-nos mútuament”. Les seves influències són molt nombroses, però si n’ha de citar dues es quedaria amb el barceloní Leïti Sène i l’italià Ghali.




LA QUEENCY
Francina Forina (Terrassa, 1997)
Trap, reggaeton, drill

La Queency Foto: Juan Miguel Morales

La terrassenca de 23 anys ha signat temes populars com “Urkinaona”, “Aka Rip” o “Free Pablito", juntament amb Cooba, amb qui va coincidir en la creació de Pecado Records. Tot i que la música de La Queency se serveix de referents urbans, es desmarca de l’etiqueta: “Si no has viscut l’essència històrica del gènere, dir que fas trap o urbana és com enganyar el públic, romantitzar la pobresa i la marginalitat i, per tant, és ser classista”, reflexiona. Per això té l’esperança que, amb el temps, el concepte es posi de nou al seu lloc: “He cantat per la llibertat de Pablo Hasél, contra l’empresonament dels presos polítics i a favor del dret a l’habitatge, perquè anar a manifestacions o aturar alguns desnonaments són accions que faig en el dia a dia”. Entre els noms que l’han influenciat confessa Crimen Pasional i Bhad Bhabie.




94RULES
Sergi Mata (La Granada, 1994)
Trap, Drill, Denbow

94Rules Foto: Juan Miguel Morales

Des d’un petit poble de l’Alt Penedès, 94Rules va començar a rapejar amb 15 anys, al pati del seu institut. Més tard es va interessar per la música electrònica, fins que el 2016, amb la irrupció de la P.A.W.N. Gang, se li va obrir tot un món. “Em va petar el cap amb aquells beats tan frescos i, a més, en català”, afirma. El 2018 va debutar amb “1994”, un tema amb el seu any de naixement que fa un paral·lelisme entre el seu naixement vital i el del seu àlter ego artístic. Una altra cançó que li agrada destacar és “Gel”, pel moment sentimental en què es trobava quan la va escriure. 94Rules és dels que escriuen primer la lletra: “Sovint escric tan fluïdament una rima que em sembla descompensat estar massa temps buscant un beat que hi encaixi”. Un altre dels seus artistes de capçalera és el raper porto-riqueny Myke Towers.




KATTA LANA
Mireia Maluquer (Vilassar de Mar, 2000)
Reggaeton, rap, r'&'b

Katta Lana Foto: Juan Miguel Morales

Segons l’artista maresmenca, la música urbana és un concepte que s’ha anat desdibuixant, però que inclou “una escena molt àmplia on conviuen diversos gèneres que tenen en comú l’origen a la ciutat, i sovint, també les temàtiques”. Katta Lana va entrar en el món del rap d’adolescent, amb l’empenta d’amics que la van animar a llançar-se a la piscina. De les cançons que ha signat fins avui, “No m’agrades” és la que més la identifica: “Soc una tia que fuig dels mal rotllos i de la gent antipàtica, que per desgràcia n’hi ha molta”. Tot i que valora positivament l’auge d’artistes emergents a l’urban català, opina que “hi ha poca qualitat”, i ho relaciona amb “la tendència a aplaudir tot el que es fa en català, deixant per sota el criteri”. Com a referents situa el duet català Crimen Pasional i la sevillana Juicy Bae.




JOE POPS
Jordi Lops (Barcelona, 1998)
Pop, reggaeton

Joe Pops Foto: Juan Miguel Morales

El cantant i productor barceloní Joe Pops té 22 anys i des de sempre ha viscut a Gràcia, al mateix edifici que va construir el seu besavi. El concepte de música urbana creu que va més enllà de la sonoritat: “El més interessant és analitzar el moviment en el context històric i social de cada moment i la mateixa escena”. També identifica aquest gènere amb el moviment revolucionari d’algunes cultures oprimides, en les quals ell no ha crescut: “Tothom agafa influències externes, però això no vol dir que ens identifiquem com a músics de l’urban”. L’any passat va signar el seu primer treball, Pura samba (autoeditat), amb set temes de collita pròpia de hip-hop, electroswing i trap. Les seves melodies més reproduïdes són “Bailongu” i “Hahaha”, i també destaca la col·laboració amb Xescu Pera i Boubby. “Vaig començar a fer rimes i remixos com a broma per als amics, i al final m’he animat a penjar els temes a Spotify”, admet. Dels noms de capçalera apunta el duet maresmenc Samxsen i la col·laboració A$AP Rocky & Tyler.




LAUREN NINE
Laura Roig (Barcelona, 1995)
R'&'b, hip-hop, trap

Lauren Nine Foto: Juan Miguel Morales

Per a la jove artista del Poblenou, la música urbana significa “llibertat creativa i d’expressió”. Lauren Nine és vocalista des dels 16 anys, i ja fa una dècada que escriu cançons, a més d’haver iniciat el camí com a productora. El seu punt fort a l’hora de compondre són les melodies i el fraseig, a més de la versatilitat. El dolor, les pors, l’orgull i l’estima cap als altres són temes que toca “per reflexionar i perquè es puguin ballar, que és una manera de deixar anar tot el que ja no et serveix”. Nine és una artista des dels peus fins als rínxols, a qui a més de la música també li agrada dibuixar. Admet que la música urbana en català és en un moment d’expansió, i se sent “molt feliç de veure com tanta gent s’anima a crear música, sobretot els més joves”. En el seu marc de referència hi situa a Sr. Chen i Kendrick Lamar, entre altres.




LIL GUEX
Àlex Guerra (Sant Vicenç de Montalt, 1998)
Rap, trap, drill

Lil Guex Foto: Juan Miguel Morales

La trajectòria de Lil Guex va començar, contra tot pronòstic, en plena quarantena: “Vaig fer la cançó ‘Rally’, amb el suport de Saletas, Jay B i el grup MAB Crew gràcies al temps durant el confinament”. El músic maresmenc fa temes des d’adolescent, i opina que “no cal sempre penjar-ho tot a la xarxa, pots fer música des de casa, amb l’ordinador i saber que ets artista”. Algunes de les cançons que el representen són “Famoso italiano” i “Xaman”, creades a partir de l’esperit de “ser molt constant i perfeccionista”. Té família a Roma i relació amb la cultura italiana, i recomana la cançó “Giovani” del grup Sfera Ebbasta, així com els catalans Flashy Ice Cream. Respecte a les xarxes socials, admet que “són una eina de visibilitat molt important”, però alhora confessa que ha acabat sentint-se “massa exposat”.




GERI
Gerard Garriga (Les Planes d’Hostoles, 1998)
Trap

Geri Foto: Juan Miguel Morales

Des de les Planes d’Hostoles, Geri va començar a fer cançons des del territori del dubstep, i no va ser fins al cap de dos anys que va posar el primer peu al trap. Escriure cançons és “una forma d’expressar-se”, i en aquesta línia destaca temes com “De 0”, on explica la sensació de sentir-se bé amb un mateix, o “T’enyoro”, que defensa perquè “soc un 'monyes'”, diu. Un altre tema recurrent és l’universal i inesgotable desamor. Geri reflexiona abans d’assegurar que “res no m’omple tant com la música”, i fa referència al col·lectiu que forma part d’aquesta faceta de la seva vida. Tot i veure que l’escena és cada vegada més àmplia, opina que “encara no té prou repercussió en l’ús del català entre els joves, en part per la falta de visibilitat”. Entre els referents cita Pol Bordas i també Kinder Malo.




TRAMMA
Marta Romeu (Barcelona, 2001)
R'&'b, hip-hop, reggae

Tramma Foto: Juan Miguel Morales

Toca el piano des dels 5 anys i sempre ha cantat i ballat, sobretot molt influenciada pel rap, r'&'b i reggae. Des de fa dos d’anys ha engegat un projecte propi com a Tramma, experimentant amb la música urbana, “per poder aportar un estil propi i la meva manera d’expressar-me”. Sobre l’escena, té clar que “l’escena catalana està pujant molt i crec que podrem arribar a formar una gran família”. A l’hora d’escriure, Marta Romeu es manifesta com una au nocturna a qui l’atrau tocar “temes reivindicatius, sobre com es podria transformar la societat i com ara l’estem canviant; també m’agrada parlar de l’amor cap a un mateix, cap als altres i cap a la família”. Així mateix, de vegades tira d’egotrip, i situa les lletres en un futurible en què ja ha aconseguit els objectius. Les seves influències van d’Oques Grasses a Dua Lipa.




XESCU PERA
Francesc Pera (Badalona, 2000)
Trap, hip-hop, afro

Xescu Pera Foto: Juan Miguel Morales

El jove artista badaloní, de tot just 20 anys, va començar la trajectòria el 2017, quan amb uns amics van crear Tixin’ Pixin’: “Volíem fer uns riures però vam petar-ho molt i posaven temes nostres com ‘Vina a la cova’ o ‘C’est fini’ a les discoteques de Badalona”. Aquest any ha tret el primer disc en solitari, amb Pol Cahner (Tixin’ Pixin’), Marejant la perdiu (Shuitxsusio, 2021), amb el qual comença una nova etapa. Del seu repertori se sent especialment identificat amb “Sigues conscient”, perquè és “l’estil que millor s’adapta, més escolto i més em representa”, i amb “QLQ”, una col·laboració amb l’artista nigerià TBaze. Tot i que reconeix que no escolta música urbana en català, sí que cita com a referents Teuma Thug o P.A.W.N. Gang.