Foguejat com a baterista dels grups Ginestà i Ambauka, l’artista vallesà ha decidit foragitar les cabòries amb el disc autoproduït 'Blau' (Satélite K, 2022), el seu primer llarga durada en solitari. Per a Xicu, si la tristesa té un color, aquest és el blau. En conversem amb ell

Text: Marc Serrano. Fotos: Albert Pérez i Juan Miguel Morales.

“He tocat la bateria en un munt de grups, però sobretot sempre he escrit moltes cançons per a mi mateix com a autoteràpia.” Així, d’una manera molt natural i inesperada, és com va sorgir la llavor del projecte musical propi de Cesc Valverde, conegut amb el sobrenom artístic de Xicu. Des de llavors, l’artista de Castellbisbal va llançar-se a la piscina i va compartir les seves creacions amb el públic amb un primer EP conceptual, anomenat Sol (Satélite K, 2021), i el senzill “Ja he plorat prou”.



Ara presenta l'àlbum de debut, titulat Blau, un treball dens amb una desena de cançons que plasmen els seus sentiments de tristesa més absoluta a través d’un viatge que gira al voltant de la foscor, amb unes lletres que no deixen de banda l’amor i que també ofereixen un cert bri de llum i d’esperança.“En aquest disc –segons confessa Xicu– la sonoritat s’ha convertit en més crua i estripada que a l’anterior, i ha tingut més pes la tendència musical urbana. He volgut deslliurar-me d’aquella típica sonoritat de nen bo".