La revista digital setmanal d'Enderrock
- 41
Estrenem el videoclip "Glass" i la cançó "Ray on Darkness"
del debut musical de l'artista
del debut musical de l'artista
La fragància
d'Anna Moliner
Pot ser que la seva cara sigui familiar, perquè Anna Moliner fa deu anys que actua al teatre i a la televisió, i ha format part d'espectacles com 'Mar i cel' i 'Boscos endins' de Dagoll Dagom, i de la companyia T6 del Teatre Nacional de Catalunya. Però a partir d'ara inicia un projecte personal on la música és la protagonista, i és que des dels 16 anys, quan li van regalar una guitarra acústica, l'artista ha cultivat el seu vessant musical, que culmina amb el seu primer disc, 'Scents' (Satélite K, 2014). L'àlbum arribarà a les botigues el proper 21 d'octubre, i a EDR n'avancem en exclusiva el videoclip del senzill "Glass" i la cançó "Ray on Darkness".
Text: Sandra Tello Fotos: Alba Lajarín
Tot i que la música sempre l'ha acompanyat, comenta que la seva vocació d'actriu sempre anava per davant, fins que va interpretar obres de teatre-musical: "Debutar amb Mar i cel de la mà de Dagoll Dagom va ser el súmmum per a mi, em vaig poder professionalitzar alhora en les meves dues grans passions, el teatre i la música". Moliner va formar part de l'elenc de la producció de l'any 2004 i va encarnar el paper de Maria, una dona morisca.
L'experiència a dalt dels escenaris l'ha portada a tenir confiança per tirar endavant Scents (Satélite K), el seu projecte més íntim fins a la data. "Per mi el disc és la recerca de la meva essència. El reflex dels meus descobriments, pors i esperances al llarg d’aquests anys. De fet, Scents significa una olor que et porta un bon record del passat. Transmet aromes d’optimisme i força, però m’agradaria que cadascú hi trobés les seves pròpies sensacions." En aquesta línia, estrenem una de les cançons que inclou el disc, "Ray on Darkness", un tema que Moliner considera "contradictori i enigmàtic". Representa una de les seves primeres creacions: "Parla d’una papallona que vol volar però que encara no pot. Jo em sentia així, i com diu el títol és llum i foscor al mateix temps".
La cantant i actriu va enregistrar Scents l'estiu del 2013 a l'estudi Beatgarden de Barcelona acompanyada de Pau Romero (producció i guitarra), Climent Lanasp (baix), Antonio Torres (bateria) i Adri Gonzalez (teclats), banda que mantindrà als directes. De moment, encara no té clar si als concerts hi trobarem la seva faceta d'actriu, fruit de la seva trajectòria teatral: "Ens hi hem estat barallant força. Jo crec que anirem trobant la resposta a mesura que anem fent més concerts, però tot i que l’actriu no me la puc ni me la vull treure de sobre, la idea és centrar l’espectacle més en la música. Volem compartir Scents amb el públic, independentment de si em coneixen com a actriu o no".
Tot i això, les dues professions es complementen, i al videoclip que avancem a EDR Moliner mostra les dues cares de la moneda, d'actriu i de cantant. Dirigit per Lluís Galter, "Glass", que conserva una atmosfera retro on els personatges se senten còmodes, conté una certa estètica americana. "La meva generació ha crescut amb una sèrie de referents culturals –cinematogràfics, musicals, televisius– molt sovint procedents dels Estats Units. Amb el videoclip volem jugar amb aquests arquetips però no ens els volem prendre massa seriosament. Partir d'unes formes conegudes per tothom i fer-les esclatar: el bou de mar, el jugador de futbol americà amb casc sota la dutxa, el canvi de vestuari sobtat de l'animadora."
L'escenari és un càmping de Sant Pere Pescador: "Ens agradava imaginar-lo com un microcosmos de cases unifamiliars una mica artificials on tot és possible i on podíem fer volar la imaginació. La cançó parla d'això, de passar la vida mirant les finestres d’altres llars, fins que t’adones que ja has trobat la teva".
L'experiència a dalt dels escenaris l'ha portada a tenir confiança per tirar endavant Scents (Satélite K), el seu projecte més íntim fins a la data. "Per mi el disc és la recerca de la meva essència. El reflex dels meus descobriments, pors i esperances al llarg d’aquests anys. De fet, Scents significa una olor que et porta un bon record del passat. Transmet aromes d’optimisme i força, però m’agradaria que cadascú hi trobés les seves pròpies sensacions." En aquesta línia, estrenem una de les cançons que inclou el disc, "Ray on Darkness", un tema que Moliner considera "contradictori i enigmàtic". Representa una de les seves primeres creacions: "Parla d’una papallona que vol volar però que encara no pot. Jo em sentia així, i com diu el títol és llum i foscor al mateix temps".
La cantant i actriu va enregistrar Scents l'estiu del 2013 a l'estudi Beatgarden de Barcelona acompanyada de Pau Romero (producció i guitarra), Climent Lanasp (baix), Antonio Torres (bateria) i Adri Gonzalez (teclats), banda que mantindrà als directes. De moment, encara no té clar si als concerts hi trobarem la seva faceta d'actriu, fruit de la seva trajectòria teatral: "Ens hi hem estat barallant força. Jo crec que anirem trobant la resposta a mesura que anem fent més concerts, però tot i que l’actriu no me la puc ni me la vull treure de sobre, la idea és centrar l’espectacle més en la música. Volem compartir Scents amb el públic, independentment de si em coneixen com a actriu o no".
Tot i això, les dues professions es complementen, i al videoclip que avancem a EDR Moliner mostra les dues cares de la moneda, d'actriu i de cantant. Dirigit per Lluís Galter, "Glass", que conserva una atmosfera retro on els personatges se senten còmodes, conté una certa estètica americana. "La meva generació ha crescut amb una sèrie de referents culturals –cinematogràfics, musicals, televisius– molt sovint procedents dels Estats Units. Amb el videoclip volem jugar amb aquests arquetips però no ens els volem prendre massa seriosament. Partir d'unes formes conegudes per tothom i fer-les esclatar: el bou de mar, el jugador de futbol americà amb casc sota la dutxa, el canvi de vestuari sobtat de l'animadora."
L'escenari és un càmping de Sant Pere Pescador: "Ens agradava imaginar-lo com un microcosmos de cases unifamiliars una mica artificials on tot és possible i on podíem fer volar la imaginació. La cançó parla d'això, de passar la vida mirant les finestres d’altres llars, fins que t’adones que ja has trobat la teva".