Nulles és un petit poble a tocar de Valls, a l’Alt Camp. Al costat de l’estació hi ha l’edifici més imponent de la població, el celler cooperatiu que comercialitza vins amb l’etiqueta Adernats. L’hem visitat amb la cantautora manresana Sara Roy. Hem passejat per una de les catedrals del vi per tastar una varietat pròpia i conversar amb el responsable del celler, Ivà Gallego

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales.

L’àmfora romana que hi ha al logotip de la DO Tarragona ho explica de manera molt gràfica, per visualitzar que la presència de vinyes i d’elaboradors de vi en aquests verals és mil·lenària. Hem acompanyat Sara Roy fins a Nulles, un petit poble de prop de cinc-cents habitants. El celler de la població és una de les catedrals del vi centenàries, obra de l’arquitecte vallenc i deixeble d’Antoni Gaudí, César Martinell.

Per construir-la, ho va tenir tot en compte i va aconseguir, mitjançant un hàbil circuit de finestres i corrents d’aire, una climatització natural que feia baixar uns graus la temperatura a l’interior d’un edifici que avui encara segueix plenament operatiu. Ens hem assegut al voltant d’una bota de vi, a mena de taula, i per un moment hem pensat que, cent anys enrere, algú havia tingut una conversa similar al mateix lloc.

Parlem de vi i de música. “Jo escolto música variada sense apriorismes. Poso des de punk fins a música tradicional o rock en català… Per exemple, m’agrada molt que hagin tornat Antònia Font perquè els enyorava… i ara, com que he estat pare, escolto molta música infantil: El Pot Petit, Reggae per Xics…”, revela el cellerista Ivà Gallego. La cantautora hi fica cullerada: “Jo vaig començar amb el grup Macedònia”. El vinyater se la mira i la reconeix: “I has fet El petit príncep? Sí? Doncs t’hem vist molts cops a casa!”. I ara és Roy qui parla de vins: “No soc gaire de beure alcohol però si he de triar algun vi, m’agrada el blanc afruitat. El negre el trobo massa fort. M’agrada prendre’l fent l’aperitiu”. Després de les explicacions de la visita al celler, la cantant troba els punts de contacte entre els oficis: “Les dues feines neixen de la passió i del cor. Tot el procés del vi és un treball on s’aboca molt d’amor i molta constància, i alhora és feixuc i intens. I amb la música passa el mateix”. El vinater coincideix: “A la música hi ha d’haver planificació i després un procés de creació. Hi ha el moment de treure el disc o de tastar les primeres ampolles d’una anyada. És quan te la jugues i vols que ‘com a mínim sigui com l’anterior’. Però en el nostre cas, depenem de molts processos naturals, en els quals no podem intervenir”.

Al celler de Nulles s’hi elabora vi igual com es feia fa cent anys, però també hi ha entrat la tecnologia: “Mirem de combinar la tradició i fem servir tecnologia veremadora, cosa que fa que el raïm ens arribi fresc i recent per treballar-lo millor. Però al celler els processos són semblants al que fèiem fa mig segle”. Per la seva banda, Sara Roy confessa: “Soc molt d’escriure les lletres amb llapis o bolígraf. No ho faig mai amb la tauleta ni el mòbil. Trobo millor guixar les paraules que no m’agraden d’una cançó i remarcar els canvis que hi faig. Per mi és molt visual i em va superbé, sempre ho faig d’aquesta manera”.

Gallego hi afegeix un altre argument: “Si la música es basa en les vibracions, el vi també transmet vibracions. Si treballem de manera artesanal li fem arribar unes vibracions més harmòniques que les que reben els vins més tecnològics, que l’allunyen de la natura”. Tot i això, admet que hi ha moments en què li agradaria treballar en un celler més tecnificat: “Treballar aquí va molt bé per a l’ànima però és incòmode per al dia a dia”.
  LA INSPIRACIÓ
Hi ha un altre aspecte que uneix les dues disciplines: la inspiració. No és un recurs habitual, normalment tot s’ha de planificar i de treballar molt, però de vegades apareix. “A mi em passa que quan estic amb la guitarra em surt una cançó molt ràpid. I a mesura que em va sorgint la melodia, també faig la lletra. Hi ha cançons que es fan ràpidament i altres que s’han de treballar molt més, però totes porten molta feina abans de gravar-les. Cal pensar quines guitarres hi has de posar, com han de sonar, amb quines veus…”, explica Roy.

Amb el vi és un procés una mica diferent, segons diu Ivà Gallego: “No és tan ràpid perquè estem cenyits al període de la verema, que és quan decidim cap on anirà el vi. El que sí que ens pot passar és que en un moment determinat veiem clar que hi pot haver una sortida diferent. I llavors reservem una petita part de la producció per fer la prova que ens ha dut la inspiració del moment”.