Germà Negre compleix enguany 10 anys de vida. La banda banyolina, formada el 2012, ha editat fins a quatre treballs, dos de llarga durada i els dos més recents en format d'EP. Per celebrar aquest aniversari, Germà Negre ha preparat diverses sorpreses. La primera d'elles és la versió de "La Filomena" amb la cantant Flora Sempere (El Diluvi). Parlem amb Adrià Dilme (veu, acordió diatònic i guitarra) sobre aquesta nova cançó

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Arribeu als 10 anys de trajectòria. En quin moment us trobeu com a banda?
Estem ben podrits! Però amb ganes de continuar fent el que hem fet durant aquests anys. Deu anys voltant pel país amb un violí, un acordió i una tenora diabòlica no és gens senzill, però sobretot perquè tots nosaltres tenim altres feines i altres projectes de vida. Fer-ho compatible és la gran proesa d'aquest grup. Ara mateix estem en un punt que ens la sua més tot plegat. Ben dit seria: relativitzem tot el que fa referència a la part quantitativa de la indústria musical i volem reivindicar la música en directe feta de veritat, fugint de bases pregravades que fan sonar instruments que no són a l'escenari i només fan que mal educar a l'espectador. Nosaltres volem crear experiències musicals sent fidels a la nostra manera d'entendre la música, que segurament significa remar a contracorrent en molts aspectes.

Per què us heu decidit a versionar "La Filomena" per celebrar aquest desè aniversari?
"La Filomena" és una cançó que des d'un primer moment vam incorporar al repertori dels directes del grup. No l'havíem enregistrada mai, ja que és una cançó reconeixible dins l'imaginari musical de moltes persones del país i pensàvem que no calia. Probablement, ara ha guanyat la nostàlgia i hem decidit enregistrar-la per poder-la introduir en el nostre llegat discogràfic.

"Filomena" és una tonada popular que, segons recull el projecte Càntut, va ser escrita per Manuel Sugrañes i musicada pel pianista P. Requena el 1923 i, posteriorment, ha estat interpretada per moltes altres formacions. A partir de quin artista vau conèixer la cançó?
És una cançó de tradició oral que ha fet un llarg recorregut. La vam escoltar gràcies a Follim Follam i Els Ministrils del Raval i, fins i tot, pel cançoner del Càntut interpretada per la Rosa Balletinas i Paretas de Sarrià de Ter. S'ha de dir que és una cançó que es canta moltíssim en trobades de cantadors i cantadores, aplecs i nits de copes folkis. Fa uns anys, Les Absentes -que són molt bona gent- en van fer una versió brutal que ens va fer molta enveja!

A la versió també hi col·labora Flora Sempere, d'El Diluvi. Per què vau voler que hi participés?
El Diluvi és un grup que va armat amb eines semblants a les nostres, ja que utilitza sonoritats amb presa de terra i fa lletres realment interessants. És pal de paller de la música del País Valencià. I la Flora té una veu amb molta personalitat. Tots aquests ingredients ens van fer pensar que ella li podria donar un aire tan agradable com reivindicatiu a la cançó. Per altra banda, ens vàrem permetre la llicència d'incorporar un fragment nou de la lletra per actualitzar la cançó en el moment social que vivim i, sens dubte, ella ajuda moltíssim a poder fer aquesta interpretació que preteníem aconseguir.

He de confessar que m'ha semblat curiós aquest final amb un acord de sèptima major. Com va sorgir la idea?
Acabar amb un xim-pum final ja ho havíem fet massa vegades i se'ns veia el llautó. En aquests darrers treballs discogràfics hem utilitzat una estratègia de producció que es titula 'Una estona tu, una estona jo'. Així que entre tots anem aportant idees fins a altes hores de la matinada i al final ja no saps què sortirà. Però n'estem satisfets i fa que surtin coses diferents, si més no per nosaltres. S'ha de dir que teníem pensat que sonés com Queen, però vam tenir un xoc de realitat.

A part de l'altre senzill que publicareu, teniu alguna sorpresa més preparada per  celebrar aquesta dècada de vida?
Traurem un segon senzill amb un format físic que ens fa molta il·lusió i estem preparant algunes coses més que no podem desvelar. A més, farem una gira per places i festes majors d'arreu del país, amb la mala intenció de fer ballar fins i tot aquells que no ens estiguin escoltant. Per altra banda, també estem treballant amb la tercera edició de l'Hostal Càntut (és com el Clownia de Germà Negre), un petit festival de cançó de taverna i de tradició oral que es fa al restaurant Can Selvatà de Cornellà del Terri i que trenem conjuntament amb l'equip del Càntut.