La revista digital setmanal d'Enderrock
- 412
Parlem amb el baixista de la banda de Sant Feliu del Llobregat, Asier García, sobre el darrer treball
Seikos: «'Estival' és el resultat de proves i investigació»
Un grapat d'amics santfeliuencs es van aplegar el 2016 per formar Seikos. Amb un parell de discos ja a les espatlles, la pandèmia els va enxampar en el moment de començar a coure el tercer treball, 'Estival' (Coopula, 2022), un disc en què s'han permès investigar i jugar amb diversos estils musicals. Ens ho explica el baixista del grup, Asier García
Text: Marta Alcaide. Fotos: Arxiu.
L'últim disc, 'Viaje al centro' (Coopula), el vau publicar el 2019. Ha passat una pandèmia entremig, i ara descobriu el tercer: 'Estival' (Coopula, 2022). Què ha suposat per a vosaltres la pandèmia?
La veritat és que no ens va agafar en un mal moment. Feia res que havíem acabat la gira i volíem fer una pausa per poder crear i plantejar-nos què i com volíem fer el disc. De totes maneres, crec que ha estat un cop bastant dur pel sector musical, perquè la pandèmia s'ha allargat més del que pensàvem. Tot i així, tampoc ens ha acabat de rematar com a grup: hem sortit amb un nou disc i amb més ganes que mai per fer concerts. Som optimistes i intentem veure-hi la part positiva.
El tema que obre el disc, "Luna lejana", compta amb la col·laboració de la banda de reagge Train to Roots. Com ha sorgit?
Encara que el tema "Luna lejana" és el número u del disc, les cançons com "Jarana" i "Les meves mans" ja van sortir a la llum abans que "Luna Lejana". La col·laboració amb Train to Roots la vam fer perquè teníem moltes ganes de col·laborar amb ells. Per nosaltres són uns referents. Vam veure que "Luna lejana" era una cançó que tenia un poder i una força que ens encantava i vam creure que era bona idea treure-la al principi. És el tema que sentim més nostre i creiem que té l'essència del darrer treball Viaje al centro (Coopula, 2019). D'alguna manera fa de fil conductor entre l'últim disc i "Primavera" o "Ánimo" —que són dos temes una mica diferents—.
Però aquesta no ha estat l'única col·laboració.
Clar. N'hi ha d'altres. De fet, a la cançó "Entre les branques" comptem amb diversos grups del panorama musical català. Teníem moltes ganes de fer una cançó amb grups poc coneguts. És una manera d’ajudar-nos entre tots i fer comunitat amb els artistes d’aquí: hi ha Arc de Triomf, Sense Sal, Lasta Sanco, Els Amics de Manel, Mabel Flores... És una bona tirada de col·laboracions i molt xules.
Al tema "Primavera" us heu arriscat i heu fet una rumba: un estil que no acostumeu a tocar. A què es deu?
Al tema "Primavera" us heu arriscat i heu fet una rumba: un estil que no acostumeu a tocar. A què es deu?
Sempre ens pregunten quin estil té Seikos ens costa respondre perquè som nou persones i cadascú de nosaltres té uns referents diferents. Aquest disc ha estat per fer proves, crear i no tallar-nos les ales. Allò que sortia mentre creàvem és el que hem plasmat. En el cas de "Primavera", va sortir això. Li vam donar canya i el resultat ens ha encantat, n'estem molt contents.
A més, a 'Estival' hi ha menys reggae que al darrer disc, 'Viaje al centro'. Aquest àlbum l'heu encaminat cap al pop?
Sí. Volíem sortir del "punxi-panxi", l'ska de festa de poble i el reggae. Hem volgut fugir d'això i hem indagat en un estil més pop i mestís. Estival és el resultat de proves i investigació.
En general, les vostres cançons inciten al 'bon rotllo', però aquest senzill és més íntim i personal: tracta aspectes com la introspecció i les inseguretats. Per vosaltres la música és una via d’autoteràpia?
Jo crec que per a tothom és una via d’autoteràpia. Depèn de la música que escoltem, ens aporta una emoció o una altra. Cada moment de la vida el relacionem amb un estil de música o una cançó en concret. Nosaltres com a grup fem servir molt la música com a eina de teràpia, ja sigui per oblidar-nos d’alguna cosa que no volem recordar, per mirar endavant o com a via per fugir de la realitat. Tot això, ho intentem plasmar a les lletres perquè la gent ho visqui amb nosaltres. El que volem és transportar a la gent les nostres històries de tot allò que ens passa a través de la música.
A més de la cançó "Entre les branques", en teniu d'altres en català com "Les meves mans", i anteriorment ja havíeu publicat "T'encantaria" o "Potser". Creieu que utilitzeu la vostra llengua materna, per cantar temes més íntims?
A més de la cançó "Entre les branques", en teniu d'altres en català com "Les meves mans", i anteriorment ja havíeu publicat "T'encantaria" o "Potser". Creieu que utilitzeu la vostra llengua materna, per cantar temes més íntims?
Pot ser casualitat que les cançons que hem escrit en català hagin sigut més íntimes i personals. La cançó del "Viatge del temps" parla sobre la mort i el dol proper. En el tema "Les meves mans" parlàvem de la contaminació, l'escalfament global i de la situació climatològica. És casualitat que "Entre les branques" hagi estat un tema amb el mateix tarannà, però no ha estat a propòsit.
Parlem del senzill "Les meves mans": com és que heu volgut dedicar una cançó al canvi climàtic?
Ens trobem en una situació en què els joves -i no tan joves- sentim que el món s'acabarà i que tot se'n va una mica a la merda. Nosaltres volem conscienciar la gent que tingui en compte el nostre hàbitat, ja que és l'únic que tenim. Creiem que estem bastant conscienciats i intentem ajudar com podem. El nostre granet de sorra era fer una cançó que parlés del tema. Tampoc som un grup molt reivindicatiu i no fem gaires cançons d'aquest rotllo, però ens va semblar que com a grup ho havíem de fer.
En el nou àlbum hi ha la cançó "Del revés" que, tal com diu el seu nom, representa la vida quotidiana, però invertida. Què volíeu transmetre amb aquest tema?
Que les coses no són sempre com les veus des d'un principi. Com he dit abans, som molt optimistes i volem intentar capgirar aquesta situació negativa i aconseguir veure com el dia et somriu.
De fet, cada cançó que feu acaba amb un missatge positiu i alegre. Quina és la funció de la música per vosaltres?Com a grup, ens coneixem de tota la vida i quan fem música plegats és un moment de bon ambient, alegria i estar bé, com quan anem a fer una birra. És el moment en què t'oblides dels problemes, la feina i les coses que ocupen el cap i no voldries que l'ocupessin. A l'hora de fer música, volem plasmar la idea de felicitat i el bon ambient que ens caracteritza en la nostra vida personal.
Sou una banda de vuit membres, amb només una dona com a component, la trompetista Neus Aranda. Us agradaria que en algun moment el grup fos més paritari?
La veritat és que sí. Quan hi ha algun bolo en què no pot venir alguns dels membres de Seikos sempre intentem buscar una noia per substituir-lo, perquè creiem que se'ls ha de donar visibilitat i poder, tant dalt com darrere dels escenaris. A més, s'intenta que la Neus parli davant l'escenari i que tingui parts on canti ella sola. Seikos vol donar visibilitat en aquest món on el feminisme tant manca. Sí que és veritat que som conscients que ho hem de treballar més i que som un grup majoritàriament format per homes, però va ser casual: som un grup d'amics que ens vam ajuntar per fer música.Teniu artistes de referència que hagin influenciat el vostre estil?
Són molts els referents que tenim. Des de Kase.O, Snarky Puppy, Residente, a Auxili, Oques Grasses i, fins i tot, Bongo Botrako. Vulguis o no, sempre acabes decantant-te a fer alguna cosa semblant a la que escoltaves quan eres més petit. Tenim diversos referents que intentem plasmar en els nostres discos, però és difícil convèncer nou persones sobre quin és l'estil adequat per a cada cançó. Així i tot, fem el que podem.
Ja heu complert més de 5 anys de trajectòria i heu publicat tres treballs, com es defineix Seikos?
Ens podríem definir com un grup de festa i d'alegria que vol transmetre la felicitat entre un grup d'amics que es coneixen des de ben petits. Som gent a qui ens agrada fer música per fer música. No busquem guanyar-nos la vida amb això, ni ser famosos. Busquem la nostra felicitat i la de qui ens escolta, perquè és el que ens omple.