Parlem amb la banda barcelonina sobre el seu primer EP 'dosmilset' amb Julieta

Vittara és la fusió entre els seus quatre integrants: quatre amics que ja feia massa temps que escoltaven molta música i tenien ganes de fer-ne també. Tots nosaltres, des del primer assaig, sabíem que volíem crear alguna cosa, que volíem esforçar-nos per algun dia arribar a crear cançons que arribessin a la gent i on ens deixéssim la pell i l’ànima. 
 

dosmilset és gairebé una espècie de narració musical del que va suposar l’inici i la gestació de la banda en si. Són cançons que emmarquen el que volem ser a nivell musical; diferents entre elles, però amb un mateix esperit. És una idea que defineix força com som nosaltres: persones molt diferents, però que comparteixen un mateix esperit i imaginari a l’hora de fer música. 

Inicialment, Julieta havia de participar puntualment a una sola cançó, “molts caps d’any”, així que vam contactar amb ella per conèixer-nos i començar a forjar una relació. A poc a poc, la Julieta es va anar integrant tan bé a la banda que vam decidir fer tot l’EP sencer de forma conjunta, i ella va acabar actuant com a una membre més de la banda de forma totalment activa. 
 

Els processos han sigut molt corals. Les cançons han nascut d’alguna idea pròpia d’algun membre, des d’on han començat a créixer i s’han convertit en els temes finals que es troben al disc. Aquesta manera de crear creiem que és la millor per a nosaltres, ja que és la forma de fer que totes les cançons tinguin alguna cosa de cadascú i crear la varietat que volíem que tinguessin tots els temes de Vittara. 
 

Realment molt i molt satisfactori. La Julieta aporta coses que serien impensables de fer nosaltres sols com a banda. I nosaltres també hem aportat una base musical i lírica amb la qual ella tampoc està molt acostumada a treballar en la seva carrera en solitari. Defensar la varietat i la diversitat és el millor que li pot passar a un producte musical.



El tema principal de l'àlbum és l'amor. Amb quines paraules més definiríeu aquest primer treball? 

A banda de l’amor i el desamor, el disc parla força sobre la nostàlgia i el temor de perdre allò que ja no tornarà. La banda i el disc han nascut durant la pandèmia, uns anys on tothom ha anhelat allò que teníem en un passat. L'àlbum és un elogi a les coses que ens fan -o ens feien- feliços i que volem reivindicar. Som força joves, així que també volíem fer cançons que parlessin d’aquelles coses que ens corren a tots per dins i que, molts cops, només podem treure a través de la música.
 

Doncs no... [RIU] Justament aquest és el primer tema que vam crear com a banda, abans que la Julieta entrés al projecte. Aquesta cançó va dedicada -de forma no massa subtil- a la Júlia, que és la parella del cantant del grup, l'Uri. És un tema que parla d’una relació concreta, però que també intenta ser una espècie d’himne a l’amor que es pot sentir per una persona quan la tens ben a propet. 
 

Precisament volíem lluitar contra això i crear una cançó pels rials [reals, autèntics]: aquelles persones que volen gaudir d’un tema llarg i complex.



Després d'aquest EP, teniu pensant fer més àlbums amb Julieta, o seguir el vostre camí independent?

Vittara tirarà endavant a partir d’ara com un projecte per si mateix. La relació i la sinergia que hem creat amb la Julieta, però, és molt i molt potent, així que se’ns fa difícil pensar que mai més tornem a fer res més amb ella. Ha estat una part fonamental del projecte i sempre ens quedarà un vincle molt i molt especial amb ella.

I en els directes de presentació del disc, hi serà ella també?

Doncs, de moment, no hem pogut tancar encara cap directe o concert important a la vista. Però intentarem, en la mesura del possible, poder comptar amb la Ju en els nostres directes també. Serà difícil perquè ella té la seva carrera personal que li treu temps, però segur que pujarem a més d’un escenari junts.