Liderat pel cantant i guitarrista Marc Gili i i la teclista Belly Hernández, Dorian reapareix amb 'Ritual' (Intromúsica, 2022). Amb el pop electrònic marca de la casa, el quartet barceloní incorpora rap i beats caribenys en un treball cosmopolita i obert, que inclou el tema en català "Universal" amb Suu. Coincidint amb la sortida d'aquest nou treball, avui conversem amb Marc Gili

Text: Ferran Amado. Fotos. Sergi Margalef.

Nou disc després de quatre anys. Potser el més arriscat i complet que heu gravat. 
Amb aquest àlbum ens ha passat una cosa important, i és que fa molts anys que viatgem per l’Amèrica Llatina i els Estats Units, i tard o d’hora les influències ens havien d’acabar sortint. És la diferència respecte als anteriors. Al so de pop electrònic barrejat amb new wave hi hem incorporat beats de so caribeny i produccions de veu properes a la música urbana. Aquestes noves influències no haurien sorgit sense els viatges transoceànics, i tampoc sense el confinament... 

Per què? 
Perquè estar tancats i sense girar ens va donar l’oportunitat d’escoltar molta música d’arreu del món, sobretot de fora del món anglosaxó. I això va acabar d’empènyer el nostre sentiment d’ampliar la caixa de sons.



Tot i això, com heu trobat l’encaix musical d’aquests ritmes en la vostra proposta? 
Amb Dorian tenim sort de portar l’electrònica al nostre ADN, de manera que el so pot anar variant però la marca de la casa són els arranjaments de sintetitzadors, la veu i el tipus de lletres. Per tant, som un grup que pot evolucionar estilísticament, però sempre mantenint la nostra essència.

A part dels sons que enriqueixen el disc, també heu tingut moltes col·laboracions. 
Fins ara havien col·laborat amb nosaltres León Larregui, de la banda mexicana Zoé, i la cantant xilena Javiera Mena. En el cas de Ritual hi hem convidat uns artistes d’uns àmbits ben diferents dels nostres, i cadascú ha portat les cançons a un altre nivell. Per exemple, ha estat sensacional la feina que ha fet a "Libre" la gran artista de Barranquilla, a Colòmbia, Lido Pimienta, una gran defensora de la música indígena. És una cançó construïda damunt d’una chacarera, un ritme tradicional del nord de l’Argentina. Un altre col·laborador és el cantant de Badalona Pimp Flaco, que ve del trap i amb qui ens vam entendre molt bé al tema "Dual". I també Ana Mena va fer un treball molt maco a "No dejes que pase el tiempo", o Suu, que va encaixar de meravella a "Universal".



Com va sorgir el tema en català "Universal", que interpretes a dues veus amb Suu? 
Tot i que el castellà és el fil conductor del disc, volíem que hi hagués una cançó en català perquè Ritual vol tenir una vocació cosmopolita, amb presència del francès, l’anglès i fins i tot el rus. De tota manera el que no m’esperava és que em sortís una cançó tan maca. "Universal" és una de les més boniques de Dorian i formarà part del repertori dels nostres concerts a Catalunya com a la resta de l’Estat i també a l’Amèrica del Sud. És una cançó que, tot i estar cantada en català, ha agradat molt als nostres seguidors. La cantarem en directe i amb molt de gust perquè ens agrada molt.

Una altra participació destacada és Alizzz, guanyador tres premis Grammy llatins i un dels grans productors actuals, que a més ha treballat amb C. Tangana i Rosalia. 
Vam estar uns quants dies treballant a casa i van sortir diverses cançons molt interessants, d’entre les quals per al disc vam escollir "Energía rara", un tema molt Dorian amb una base d’electrònica de ball i una lletra amb un punt d’humor. Ens va confessar que li agradava Dorian de tota la vida, i es va enganxar a través del tercer disc, La ciudad subterránea (Pias, 2009), que va sonar a clubs com Razzmatazz, on ell punxava. L’admiració és mútua.



I com és treballar amb un productor que tot el que toca ho converteix en or musical? 
Alizzz és una persona profundament intuïtiva i molt ràpida agafant i descartant idees. Ens feia anar a la mateixa velocitat i va ser molt estimulant. Em va agradar molt la seva manera de treballar, perquè entén molt bé el passat, el present i el futur de la música popular, i la seva capacitat d’inventar i de crear no té límits.

Dorian fa molts anys que sou a primera línia. Podríem dir que esteu recollint el que heu sembrat i el temps us ha donat la raó? 
En aquesta feina es tracta de conservar i no perdre la il·lusió. Si no dones una mica de combustible passional al grup, passa com en una relació personal, s’acaba pagant. Una molt bona manera de donar fuel creatiu al projecte és continuar amb les mateixes ganes que quan vam començar, i estar obert a nous territoris que ens permetin mantenir la il·lusió i la creativitat. Crec que hi ha una relació directa entre la creativitat i la necessitat, de manera que si ens volem reinventar i obrir nous camins, una cosa es realimenta amb l’altra.



Però en dues dècades de trajectòria no tot deu haver estat de color rosa...
Formem part d’una generació d’artistes que ha viscut l’enfonsament de la indústria musical i que no ha conegut les vaques grasses. Sempre hem estat envoltats de crisis com la del disc, la del directe, la del covid... i per tant estem acostumats a sobreviure en qualsevol àmbit. Hem hagut d’aprendre les diferents branques de la professió musical, tant de contractació com de promoció o producció. Tot plegat és molt de la nostra generació d’artistes independents que no hem tingut mai facilitats i que hem anat aprenent sobre la marxa.