Parlem amb la cantautora barcelonina sobre el seu primer EP 'sobre la marxa'

La cantautora barcelonina Júlia Blum, després de gravar alguns temes en anglès, s'ha llençat a la piscina i ha començat a escriure lletres en català. Aquest conjunt de noves cançons veuen la llum 'sobre la marxa' (Picap, 2022), un EP amb cinc temes plens d’emocions i reflexions que ha viscut la mateixa artista –i que ha estat produït per Victor Ayuso a Zamenhof estudi–. Parlem amb Blum sobre aquest primer treball

De quina motivació neix el projecte musical Júlia Blum? 

El projecte va néixer de diverses inquietuds artístiques. Abans feia cançons, però amb un altre modus operandi: feia temes en anglès perquè les meves referències quan era més petita eren artistes nord-americans. Però, va arribar un punt, en què em vaig adonar que la música que estava escoltant era en català. Llavors, em vaig començar a atrevir a fer versions en català, que per a mi era una cosa molt estranya. Cada vegada, em sentia més còmoda i allà vaig plantejar-me compondre lletres i temes en la meva llengua materna. I d'aquí va sortir Júlia Blum.

 

La relació que tenen les cinc cançons de l'EP és que han estat creades durant el primer any de vida del projecte, amb una posició sonora i estilística: un pop fresc i nuclear amb alguna referència funk.

A "encara he de cagar-la més" mostres com la música és una eina per desfogar-te.

La música és una cosa molt gran que va molt més enllà d’una descripció, perquè és una emoció. Som incapaços d'escoltar una melodia o un tros d’un tema sense sentir alguna cosa. 
 

Per l’experiència que he tingut, crec que el necessari en una relació sana és que hi ha molta amistat pel mig, és a dir, que es creï una confiança i comunicació increïbles. Al final, la confiança i la transparència són dos pilars fonamentals per tenir una relació sana. 
 

Si, totalment. Asseure's a compondre i escriure lletres és un moment de parar, posar els peus a terra i fer una reflexió interna. La música és una teràpia, perquè ens ajuda a veure quines opinions tens, com reacciones davant de cada emoció i com les vius.

 

La col·laboració amb Sexenni va ser inesperada. Vaig gravar aquests temes a Zamenhof Estudi (Lleida), i allà, vaig conèixer Pep Saula, productor i baixista de Sexenni. Quan estàvem finalitzant "aquí i avui" vam veure que feia falta una col·laboració que li donés força. Vam fer la prova amb Sexenni i el resultat va ser potent. Ens portem bé i és una banda que està començant a fer coses, com jo, i aquesta ha estat una manera d'unir forces.
 

"ens ha sortit prou bé" parla de la sort que has tingut de trobar-te a la vida amb certes persones. 

“ens ha sortit bé” parla de coses que m’han passat amb les amigues. Com diu la cançó: “i ara una vol tornar amb aquell ex al que va deixar, aquell que li va fer tant mal; i ara una altra se’n va al bar, i s’hi atrinxera fins a pensar que els seus problemes han marxat”. Aquestes situacions no són bones, són redflags. [RIU] Però al final, som col·legues i juntes estem bé. El tema és un agraïment a la vida i a poder estar amb elles.

Podríem dir que s’ha pogut donar el cas... Aquest és un tema que portava amagadet. De fet, només el tocava en els directes, perquè no m’atrevia a publicar-lo. “happy.mp3” és un tema cru i vulnerable, però, ara he cregut que ja era el moment de treure’l. 
 

Com a artista de pop de butxaca, què opines sobre el context de creació musical que està havent-hi actualment?

Estan florint molts projectes. Ara, cada dia hi ha algú que treu un EP o un senzill i això està molt bé, perquè d'aquesta manera podem tenir més referents. Això també fa més fàcil que, si et crida l’atenció algun artista i vols fer música amb aquella persona, ho puguis fer. Cada cop més gent, de diferents àmbits s’aventura a fer música.