La revista digital setmanal d'Enderrock
- 420
Conversem amb el cantautor de Vidreres sobre el nou àlbum, 'Despertar'
Sergi Andrades: «Visc l'amor des d'un punt de vista no gaire habitual»
.jpg)
Des de ben jove, l'artista vidrerenc Sergi Andrades s'ha estat formant musicalment de manera autodidacta. Actualment, el cantautor ha decidit crear un projecte personal i a produir-ne d'altres emergents i, ara, publica el seu primer EP 'Despertar' (autoeditat, 2022). Conversem amb el músic sobre el seu àlbum debut
Text: Marta Alcaide. Fotos: Arxiu.
De què has volgut parlar en aquest nou àlbum?
L'EP l'he titulat Despertar, ja que és la meva carta de presentació com a artista. En el treball es pot apreciar una gran varietat de temes i moltes referències musicals que he escoltat i continuo escoltant. Cada peça tracta una temàtica diferent. A "Cafè", com bé he explicat abans, parla de l'inici d'una relació. La següent cançó, la vaig escriure durant el confinament, s'anomena "Tantas cosas" i mostra les ganes que tenia de sortir de casa i, d'alguna manera, suavitzar la situació. "Perfum" és una altra història d'amor, però, aquesta vegada explica una relació a distància i les seves dificultats. "La nena dels llumins" és el tema que tanca l'EP i parla d'una situació complicada a nivell de salut mental.
Al treball has afegit una peça en castellà, amb una sonoritat i estil divers a la resta més personal. T'has sentit més còmode cantant en aquesta llengua?
És una reflexió que em volta pel cap des de fa anys. El concepte músic d'autor necessita un canvi. Per a mi, ara, el cantautor no és només una persona que mentre canta, toca la guitarra, sinó que també ho és l'artista que està a casa seva produint. Aquests músics els anomenaria els "cantautors del segle XXI". Partint d'aquesta idea, jo componc amb una guitarra, un piano i la veu. Després, com tinc les eines suficients, vesteixo les cançons amb l'electrònica i, d'aquesta manera, fer-les fer aquest gir més produït.
Parlaves que hi presentes els teus referents. Qui hi podem trobar?
Hi ha molta música d'autor anglosaxona, com pot ser Eddie Vedder, Nick Drake i Patrick Watson. També, són referents Harry Styles, John Butler i Tommy Emmanuel.
A "Cafè" relates un moment d'amor quotidià. Quina relació hi ha entre la beguda i aquest amor desfermat?
Hi ha molta música d'autor anglosaxona, com pot ser Eddie Vedder, Nick Drake i Patrick Watson. També, són referents Harry Styles, John Butler i Tommy Emmanuel.
Com deies, la meitat de l’EP parla de l’amor. Com el vius i com el reflecteixes en les teves cançons?
Ens hauríem de plantejar com són les relacions amoroses que es basen en la idea de l'amor romàntic. Jo visc l'amor des d'un punt de vista no gaire habitual. De fet, intento que les meves relacions no siguin possessives i que no comportin les connotacions negatives de l'amor romàntic, encara que no sempre ha estat possible. En les cançons reflecteixo l'amor a partir d'experiències tant personals com de gent propera a mi. En el cas de "Cafè" és una vivència personal, però "Perfum", no.A "Cafè" relates un moment d'amor quotidià. Quina relació hi ha entre la beguda i aquest amor desfermat?
La peça tracta d'una història quotidiana on es vol reflectir un dels moments més bonics de la vida: l'inici d'una relació. El títol de "Cafè" sorgeix d'una anècdota de la veritable història d'amor: la noia, a casa seva, només tenia cafè soluble, mai en gra molt. [RIU] Simplement, és una referència divertida.
El clip està gravat a la vora del mar. On és?
A la Cala Roques Planes, que se situa per sota de Sant Antoni de Calonge, entre la Platja Torre Valentina i la Platja Can Cristus. És un lloc on vaig freqüentment a l'estiu, i on hi ha unes vistes precioses. A més, les roques d'aquesta cala són perfectes per poder posar el matalàs que apareix al clip. De fet, la idea principal era que, a la portada de l'EP, sortís un matalàs col·locat enmig de Gran Via. Però, per temes legals, permisos, temps i pressupost, no es va poder fer, i hem acabat adaptant la idea en aquest clip.El clip està gravat a la vora del mar. On és?
La llengua amb la qual em sento més còmode a l'hora de fer música és la catalana. Però això no vol dir que descarti expressar-me en castellà. "Tantas cosas" és el tema amb què he experimentat més i, conseqüentment, el que s'allunya més pel que fa a l'estil i la sonoritat.
Els temes els vas concebre, en un principi, des d’una òptica de cançó d’autor, però els has donat un gir estilístic. A què es deu?
I a més, també estàs darrere de la producció d'altres artistes emergents.
Si, he estat productor de Whale Trip, un grup emergent de Barcelona que fa pop-rock psicodèlic. També, he treballat amb l'Aina Reig –que encara no ha publicat res–, a qui li he fet la mescla. Entre nosaltres compartim moltes coses. A més, quan produeixo amb ells, em sento còmode i ho agraeixen, ja que és molt més fàcil connectar artista amb artista, que productor amb artista. Al final, el fet que les dues parts siguem cantants fa que hi hagi més empatia i sigui més fàcil d'entendre's.
Personalment, què ha estat i què és la música per tu?
Al principi utilitzava la música com a una via d’escapament, on em sentia còmode expressant-me, ja que d’una altra manera no em sortia explicar les coses. Ara, la música ha passat a ser el meu estil de vida: tot el dia faig música.