La revista digital setmanal d'Enderrock
- 421
L'espectacle 'Guillermotta' recupera algunes de les cançons de Guillermina Motta
Jordi Vidal: «Guillermina Motta ha vingut tres vegades a veure l’obra»
'Guillermotta' és una de les sensacions de la temporada. Un espectacle de teatre-concert en què Jordi Vidal interpreta algunes de les cançons del repertori de Guillermina Motta. La seva feina va ser distingida amb el premi de la crítica al millor actor de musical. L’obra-concert està dirigida per Jordi Prat i Coll i encara un tercer Jordi, Jordi Cornudella, que és qui acompanya Vidal amb el seu piano. Aquest cap de setmana n’ha aparegut la versió discogràfica (editada per La Brutal només en format digital) i ara el muntatge es girarà per Catalunya
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Pere Elias.
S’ha acabat les funcions a Barcelona?
De moment, sí. Hi ha possibilitats que tornem la temporada vinent, però intentaríem que fossin concerts en aquests nous horaris que s’estan obrint. Per exemple, un diumenge al migdia, a l’hora del vermut. Per a l’estiu ja tenim una desena d’actuacions repartides per tot Catalunya.
Després d’haver cantat Ovidi Montllor i Jacques Brel, podem considerar que amb Guillermina Motta completes una trilogia?
Sí. No és una trilogia pensada sinó que ens l’hem anat trobant. El 2005 vam fer un espectacle amb el Toni Xuclà per l’aniversari de la mort de l’Ovidi. L’entesa amb el Jordi Prat i Coll i amb el Toni va fer que al cap d’uns anys entréssim en el món de Brel. Ara tanquem amb la Guillermina, que era molt amiga de l’Ovidi i que va ser de les primeres a cantar Brel en català.
Aquest és el fil invisible que uneix els tres intèrprets?
Sí. Jo veig que són tres cantants que expliquen històries i a mi, que soc cantant i actor, explicar històries és el que més m’agrada. Quan la Guillermina compon una cançó o en tria una per adaptar-la, ho fa precisament amb la voluntat d’explicar una història.
Quina part del repertori heu triat?
Hem fet una tria que mostra moltes guillermines. D’una banda, hem volgut destacar la part més íntima, de cançons de sentiments; de l’altra, la part més frívola i cabaretera; i també la seva tasca de musicació de poemes, de poetes catalans des de l’edat mitjana fins al segle XX; la seva part de compositora, que molta gent desconeix, i la part d’adaptació de cançó francesa, especialment Brel i Barbara. Com que ja havíem fet l’espectacle de Brel, aquest cop ens hem decantat més cap a Barbara…
Ho hem de considerar un espectacle musical, teatral, de transformisme…?
És un concert teatralitzat. Cantem un repertori de cançons i enllacem les cançons amb un mínim text. Com que soc actor ho he volgut vestir bé i per això m’he vestit de dona. Com feia ella mateixa a Les Guillermines del Rei Salomó (Discopphon, 1981), que es prenia un beuratge per convertir-se en una vedette menjamascles, jo em prenc una poció per convertir-me en Guillermina Motta. Però la poció no surt reeixida del tot i acabo sent Guillermotta.
M’han dit que la Guillermina va venir a veure l’espectacle i li va agradar.
Mira si li va agradar que ha vingut tres vegades. I tots sabem que no surt gaire de casa… Està encantada i em va dir que havia redescobert algunes cançons.
Has participat en diverses obres musicals. Has pensat fer un disc amb peces teves?
El següent pas ha de ser fer una cosa meva. Tinc ganes de cantar coses meves. Ja tinc unes quantes cançons treballades, algunes compostes per mi mateix i altres musicant algun poema…
De moment, sí. Hi ha possibilitats que tornem la temporada vinent, però intentaríem que fossin concerts en aquests nous horaris que s’estan obrint. Per exemple, un diumenge al migdia, a l’hora del vermut. Per a l’estiu ja tenim una desena d’actuacions repartides per tot Catalunya.
Després d’haver cantat Ovidi Montllor i Jacques Brel, podem considerar que amb Guillermina Motta completes una trilogia?
Sí. No és una trilogia pensada sinó que ens l’hem anat trobant. El 2005 vam fer un espectacle amb el Toni Xuclà per l’aniversari de la mort de l’Ovidi. L’entesa amb el Jordi Prat i Coll i amb el Toni va fer que al cap d’uns anys entréssim en el món de Brel. Ara tanquem amb la Guillermina, que era molt amiga de l’Ovidi i que va ser de les primeres a cantar Brel en català.
Aquest és el fil invisible que uneix els tres intèrprets?
Sí. Jo veig que són tres cantants que expliquen històries i a mi, que soc cantant i actor, explicar històries és el que més m’agrada. Quan la Guillermina compon una cançó o en tria una per adaptar-la, ho fa precisament amb la voluntat d’explicar una història.
Quina part del repertori heu triat?
Hem fet una tria que mostra moltes guillermines. D’una banda, hem volgut destacar la part més íntima, de cançons de sentiments; de l’altra, la part més frívola i cabaretera; i també la seva tasca de musicació de poemes, de poetes catalans des de l’edat mitjana fins al segle XX; la seva part de compositora, que molta gent desconeix, i la part d’adaptació de cançó francesa, especialment Brel i Barbara. Com que ja havíem fet l’espectacle de Brel, aquest cop ens hem decantat més cap a Barbara…
Ho hem de considerar un espectacle musical, teatral, de transformisme…?
És un concert teatralitzat. Cantem un repertori de cançons i enllacem les cançons amb un mínim text. Com que soc actor ho he volgut vestir bé i per això m’he vestit de dona. Com feia ella mateixa a Les Guillermines del Rei Salomó (Discopphon, 1981), que es prenia un beuratge per convertir-se en una vedette menjamascles, jo em prenc una poció per convertir-me en Guillermina Motta. Però la poció no surt reeixida del tot i acabo sent Guillermotta.
M’han dit que la Guillermina va venir a veure l’espectacle i li va agradar.
Mira si li va agradar que ha vingut tres vegades. I tots sabem que no surt gaire de casa… Està encantada i em va dir que havia redescobert algunes cançons.
Has participat en diverses obres musicals. Has pensat fer un disc amb peces teves?
El següent pas ha de ser fer una cosa meva. Tinc ganes de cantar coses meves. Ja tinc unes quantes cançons treballades, algunes compostes per mi mateix i altres musicant algun poema…