Parlem amb Dimas Rodríguez, l'ànima del projecte que acaba de publicar el treball 'El titulador de canciones'

Invisible Harvey, el titulador de cançons

Invisible Harvey és el títol d’un film protagonitzat per l’actor nord-americà James Stewart, en què un personatge es passeja amb un conill gegant que només veu ell. Així, amb historietes divertides com ara aquesta, el guionista i bandautor Dimas Rodríguez es presenta com a Invisble Harvey, un projecte pop amb el duet de cordes Joan Gerard Torredeflot ‘Joange’ i Núria Maynou. El també guitarrista de La Banda Municipal del Polo Norte ja ha signat tres referències pròpies –totes amb el segell El Genio Equivocado–, el debut 'La puerta giratoria' (2016) i 'No es justo que llegues ahora' (2018), tots dos produïts per Cristian Pallejà i Ferran Resines, i el tercer, 'Titulador de canciones' (2022), d’una forta pulsió romàntica, que estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic. 
  
Text: Helena Morén Alegret Fotos: Noemí Elias.



“Tot el disc explica les aventures i desventures d’algú que treballa ‘titulant cançons’, un ofici inventat, però que potser existeix... És com un homenatge al Brill Building, on treballaven lletristes, músics, arranjadors, cantants i compositors que admiro com Burt Bacharach i Carole King. M’imagino en una de les habitacions la persona que titula les cançons!”, explica Rodríguez.

Aquest fil narratiu que recorre tot el disc sorgeix de la faceta de guionista del músic: “M’apassiona escriure guions, sobretot de curtmetratges molts dels quals no sortiran, i de vegades d’una situació surt un personatge com el titulador de cançons. En una escena en una botiga de discos: –A què et dediques? –Jo? Soc titulador de cançons. Podria ser l’inici d’un film com Alta fidelidad", fantasieja.



Més enllà de fabular amb la feina de titular cançons, l'àlbum també conté un fort contingut romàntic. Per a Rodríguez, era imprescindible: “Busco posar el romanticisme a les cançons. La música fa perdurar l’amor. L’amor és la gran benzina i el gran aliment de les cançons pop". Tot i que admet que el desamor també és un bon motor creatiu, ell confessa que prefereix "el moment d’incertesa, el 't’estimo però no em funciona' o 'sí, ho aconseguirem!'”. I tot això es pot fer sense caure en llocs comuns gastats o cursis, com demostra a "Hay tanta menta en tu mirada", una de les cançons que descobrirà demà. “Hi ha moltes cançons dedicades als ulls verds, però volia fer-ho diferent, i per això em vaig emmirallar en un dia que desapareixien tots els taxis de Barcelona i els seus llums verds anaven a parar als ulls d’algú especial.”