La cantautora terrassenca visita la Masia Ca l'Artingas de Lavern i conversa amb la responsable de comunicació i enoturisme del celler Cava Guilera, Marta Guilera

La trobada entre Gemma Humet i Marta Guilera es va produir amb uns dies de retard per una petita indisposició de la cantant. Com que no es tractava d’alterar l’agenda de la vinyatera, vam proposar-li de mantenir la data amb un altre artista. La resposta va ser contundent: “Ni parlar-ne. Vull que vingui la Gemma Humet”. L’expectativa era, doncs, molt alta. I la trobada no va decebre gens ni mica. Una i altra són dues dones de caràcter, amb les idees clares i una motxilla carregada de projectes. I amb una coincidència fonamental, una nissaga familiar dedicada a la mateixa professió.

 

Guilera es presenta com a responsable de comunicació i enoturisme del celler, però ja ens adverteix que d’aquí a un temps es presentarà d’una manera diferent que encara no pot desvelar. Pertany a la quarta generació de vinyaters: “Vaig arribar al celler el 2008 i n’estic encantada, però de petita no ho hauria dit mai. Tinc un germà que és un any i mig més gran que jo i que sempre s’ha interessat per aquest món. De ben petit ja venia a la cava i els ajudava… Jo, en canvi, vaig estar viatjant i quan vaig tornar tenia un altre projecte, però ara sento un fort lligam amb els meus avantpassats, cosa que m’agrada molt”. 

 

Per la seva banda, la cantautora terrassenca pensa que el fet de tenir tants músics a la família li ha posat les coses més fàcils: “A moltes famílies, si dius que vols fer música et diuen que d’acord, però que estudiïs una carrera, i jo no m’he plantejat fer cap altra cosa que no fos música”. En aquest sentit, no li han qüestionat mai què volia fer: “No tinc un pla B. Potser podria no cantar o no estar al capdavant del meu projecte… però segur que estaria fent alguna cosa relacionada amb l’art i la música. La part negativa és que a casa no es parla de cap altra cosa i sempre estàs immersa en la música, i això comporta pressions que no caldrien”. Una de les pressions a les quals al·ludeix Humet és la recerca de l’aprovació paterna de la seva feina. “Sempre feia les coses buscant la valoració del meu pare. I encara em costa molt no haver-me de validar amb les opinions que tenen els altres sobre mi i no amb la que tinc jo sobre mi mateixa”, aclareix l’artista. 

 

Marta Guilera explica que haver viatjat li ha donat prou distància per veure el Penedès i el món del cava d’una manera diferent: “Treballar fora em va permetre treure una nova Marta. I ara sento que, sense marxar, m’he de tornar a plantejar moltes coses i redescobrir-me”. Un procés que té similituds amb el que pensa Gemma Humet, d’haver de fer projectes diferents: “Jo he estudiat música, tinc una carrera i uns coneixements i em fliparia que em demanessin músiques per a teatre o cinema, per exemple. Fa poc m’ho van proposar, però estava gravant i em va ser impossible i, per tant, queda pendent”.

 

Un dels discos referencials d’Humet es titula Màtria (Satélite K, 2020) i un dels escumosos de la Cava Guilera es diu Xarel·la, dos termes que es poden relacionar. “És molt fort, perquè jo també ho he pensat”, diu la cantant. La vinyatera també ho pensa: “He llegit articles i entrevistes sobre tu i he trobat moltes coincidències. Tu treballes molt el tema de la feminitat i de l’empoderament, i amb aquest cava nosaltres també ens hi volíem sumar. El vam treure el 2018, l’any de la primera gran manifestació feminista. A més, Cava Guilera va començar gràcies a la meva besàvia, una dona analfabeta amb molt de caràcter que el 1929 va veure clar que s’havien de comprar aquestes vinyes, ja que fins aleshores n’eren els masovers”. 

 

A l’hora de les confessions, Guilera se sincera: “Hi ha un cava per a cada moment i una música per a cada moment. Jo escolto molta música, m’agrada l’electrònica, el pop i la clàssica, i també m’agrada posar la ràdio i que em sorprenguin… I quan treballo ha de ser música instrumental, perquè les paraules se’m barregen”. A més, cada estiu el celler organitza un petit festival que es diu Rimaires. En el seu cas, Humet explica que el vi és de les poques begudes amb alcohol que li agraden: “Des que vaig conèixer Toti Soler, el vi sempre m’ha acompanyat, i actualment prefereixo sobretot el vi negre”.