El 21 de juliol de 2007 el quartet es va estrenar a la fase preliminar del Sona9 actuant al festival Paupaterres de Tàrrega

Allà hi van interpretar les cançons de la maqueta, ja convertides en clàssics del quartet: “Nit freda per ser abril”, “Dona estrangera”, “En la que el Bernat se't troba”, “Ceràmiques Guzmán” i “Pla quinquenal”. En aquell concert al càmping de Tàrrega, la tarda del 21 de juliol de 2007, el quartet barceloní va assentar les bases d'un nou pop català i una cinquantena de privilegiats -entre els quals es trobaven actors com Mar Ullldemolins i Pau Roca, amics de la banda- van poder ser testimonis d'un concert històric.

A continuació, reproduïm l'article publicat a l'especial dedicat a Manel el març de 2011, en l'Enderrock 185, on el coordinador del Sona9, Ferran Amado, explica les sensacions viscudes d'aquell concert mític.

__ 

MANEL

El primer concert: 21.7.2007

Mirant enrere i fent un exercici de memòria històrica, hi ha el primer concert de Manel. Va ser el 21 de juliol del 2007 als bolos preliminars del concurs de maquetes Sona9 al festival Paupaterres de Tàrrega. En aquell moment, la cinquantena de persones que hi érem presents poc ens imaginàvem que aquell grup de quatre joves amb pinta de monitors d’esplai i fent cançons de llar de foc modernes es convertirien en tot un fenomen musical del segle XXI.

La data del primer directe de Manel la podríem comparar, guardant les distàncies, amb la del primer dels Sex Pistols al Manchester Lesser Free Trade Hall, el 20 de juliol de 1976; un concert que, segons diuen els entesos en la matèria, va ser un dels més influents de tots els temps, i al qual amb el pas dels anys centenars d’espavilats afirmaven que hi havien estat presents.



I la veritat és que Manel va arrencar en el marc del concurs Sona9, que els va donar l’oportunitat, l’alternativa i la promoció per mostrar la seva música. El quartet va arribar a la final de la setena edició del concurs, l’any 2007, on va quedar segon classificat i es va emportar el premi Joventut, amb el qual van poder gravar Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008), que va revolucionar els esquemes de la música catalana. Però el que molts s’han preguntat és: hauria passat el mateix si Manel haguessin guanyat el Sona9? Una pregunta sense resposta, però per a nosaltres, la gent que organitzem el concurs des de fa deu anys, és tot un orgull que un dels nostres ‘fills musicals’ hagi arribat tan lluny amb una proposta apta per a tots els públics i que agrada tant als més moderns com als més progres, o a la filla petita, a la mare i fins i tot a l’àvia.

Ja han passat quatre anys des del concert a Tàrrega, i en aquell moment no feia ni sis mesos que estaven junts, però ja havien gravat unes quantes cançons casolanes que els van catapultar a la primera divisió del pop català. Manel guarden ara un bon record –tot i que una mica nostàlgic– d’aquell concert històric: el punt de partida de quatre nois que amb la seva música han inspirat tota una generació. Arran del seu èxit sense precedents, han estat molts els grups que s’han acostat a les bases musicals que van implantar des de la primera maqueta: unes gotes de pop, una ració de folk i unes lletres personals i costumistes que expliquen històries quotidianes, cançons reals com la vida mateixa, que han arribat al cor de molta gent que s’hi identifica, i que van dirigides a ‘gent normal’ com nosaltres, que vam ser al lloc precís i en el moment adequat.