La revista digital setmanal d'Enderrock
- 430
Conversem amb el cantant, productor i DJ d'Olot, sobre el seu nou EP, 'Fake Bad Boy Mixtape'
Oliver Over: «Tinc la necessitat de fer temes sobre l'amor positiu»
Oliver Over és l'alter ego artístic del cantant, productor i DJ olotí Lluís Vilalta. L'any passat, va debutar amb el disc 'Metamorfosis' (autoeditat, 2021). Ara, l'artista presenta el segon treball, 'Fake Bad Boy Mixtape' (autoeditat, 2022), on col·laboren també els artistes La Queency, Ailin Wetzel i Ander Meyder. Parlem amb Vilalta sobre aquest nou àlbum
Text: Marta Alcaide. Fotos: Arxiu.
L’any passat vas publicar ‘Metamorfosis’, un treball amb un caire estilístic i conceptual diferent del nou. Quin ha estat el punt d’inflexió entre l’un i l’altre?
Tenia molt clar que el meu primer àlbum havia de ser tancat i treballat, amb un únic concepte. Sempre he pensat que no té gaire sentit agafar dotze cançons qualssevol i posar-les en un mateix àlbum. Després de publicar el primer disc, Metamorfosis, mentre feia bolos i vivia noves experiències, vaig conèixer gent nova que es movia en el món de la música. Vaig voler experimentar i tirar per un estil més urbà i underground... Tot i que, en realitat, l'àlbum té bastant més de pop que d'urbà. Aquest projecte m'ha portat a uns límits que no havia trobat, com per exemple fer trap amb la cançó d'"Estiu", un estil en què mai havia entrat. Ser productor m'ha obligat a fer temes que jo no tocaria i m'ha donat l'oportunitat de descobrir coses que per mi sol.
Com deies, a més de tenir el teu propi projecte, també ets productor.
Sí. Quan vaig acabar el batxillerat artístic, vaig començar a estudiar fotografia i a treballar, perquè volia estalviar per poder anar a viure i formar-me a Barcelona. La fotografia no m'estava agradant, per això vaig decidir fer música i vaig apuntar-me al Cicle Formatiu Superior de So. D'aquesta manera, em feia i produïa les meves cançons. Amb el pas del temps, he conegut a altres artistes, que m'han demanat alguna tasca puntual com a productor. Alguns, fins i tot, com Cooba o La Queency, m'han inclòs en els seus directes com a DJ.
Tornem al disc. Hi reflecteixes dues cares teves aparentment contraposades: el bon nen (‘good boy’), i el dolent (‘bad boy’).
En la urbana has de ser el més malote; si no ho ets, no triomfes. Va haver-hi uns mesos en què em vaig forçar a ser més 'bad boy' del que soc. Però, amb el temps, he après a portar aquesta doble cara, perquè hi ha moments en què encara que no estigui en mode 'bad boy', necessito fer-ho veure, per créixer i agafar confiança. Així i tot, soc més 'good boy' que 'bad boy'. Per això l'àlbum es diu Fake Bad Boy Mixtape: soc un noi dolent, però fake perquè és una careta que em puc posar i treure. Aquests dos extrems es reflecteixen en els temes "Voy d malo" i "Te viiii".
En aquest EP hi ha tres col·laboracions, que curiosament interpreten els temes més revolucionaris del treball. Com van sorgir?
La primera col·laboració que vaig fer del treball va ser amb la rapera argentina Ailin Wetzel. En aquell moment, jo treballava en una hamburgueseria, on tenia una companya que coneixia a Wetzel, una cantant argentina de música urbana que tenia ganes de venir a Barcelona. Vaig escoltar la seva música i em va agradar. Gràcies a la pandèmia ens hem acostumat a treballar i produir a distància i vam poder gravar el tema “Vente pa’ Barcelona”. Aquesta peça era una manera de donar-li la benvinguda a la ciutat, tot i que encara no ha pogut venir.
A "Boy d malo", el tema més ‘bad boy’ del treball, hi col·labora Ander Meyder.
Meyder i jo ens vam conèixer via Instagram. Ell viu a Gelida, prop d'on soc jo. Vam parlar i vam buscar un dia per trobar-nos i treballar en un tema junts, que ha esdevingut “Boy d malo”. Meyder es dirigeix al col·lectiu LGTB i a la nit, que em sembla un públic interessant. En el sentit musical, les nostres veus juntes quedaven bé, ja que la seva és més greu i la meva, en canvi, més aguda.
També t’has animat a fer un segon tema amb La Queency, “La zona”.
A La Queency fa un any i mig que la conec i per a mi és una germana. L'any passat vam fer una cançó junts, "Vacileo", que va publicar-se dins la seva mixtape Pussy roig (autoeditat, 2021). Aquest any, teníem pendent fer una cançó nova. El tema va sorgir en una tarda a l'estudi. Jo ja havia creat la base, però la lletra no la teníem clara. Per sort, va sortir tot molt fluid. Necessitàvem fer un dembow perquè els dos pensem que a Catalunya li falta música urbana i underground en català. Encara que hi ha música urbana com la de The Tyets o Flashy Ice Cream, falta escena urbana més dura. "La zona" és una reivindicació d'això mateix: Catalunya també pot ser una zona que soni dura i que parli sobre coses més fosques.
Amb “Estiu”, viatges per diverses localitats de Catalunya com són la Cerdanya, L’Estartit, Tarraco, Sitges i, fins i tot, la teva, Olot.
En aquesta cançó volia parlar de totes aquelles coses que per a mi han estat importants. Quan encara vivia a Olot, en vaig escriure una part. Per això, parlo de l'Alt Empordà, Girona, l'Estartit, ja que és on he passat la meva infància i adolescència. La part on parlo de Sitges o Tarraco és més actual, perquè ara resideixo a Sitges i la zona de Barcelona cap avall em queda molt més a prop. Tenim molta sort de viure a Catalunya perquè és un territori que té de tot, tant de costa com de muntanya i ambdues són increïbles. La part d'interior és superrica i quan he viatjat fora sempre ho he pensat. He fet una oda a la terra d'on soc i d'on em sento orgullós de ser.
"Petons" és un tema dirigit a la gent del teu voltant. A més, dius que està basada en fets reals. M’expliques la història?
Aquesta cançó està dedicada a les meves amigues, és a dir, a la gent més propera a mi. Tothom fa cançons romàntiques de parella i jo en volia fer una que no anés dedicada a aquests tipus de relació, sinó a les meves amistats més pròximes a qui, com diu la cançó "regalaria tots els meus petons". Penso que és molt important cuidar les amistats i és difícil perquè arriba un moment en què tothom comença a fer la seva vida i és complicat mantenir els vincles forts. Tothom té records bonics i coses pròpies que ha viscut amb el seu grup d'amics, com una tarda de birres, compartir cubates o sopar i dinar al sushi. La peça està basada en fets reals perquè tot el que hi dic fa referència a un moment concret de les meves vivències amb les meves amistats.
Tot i així, també hi ha espai pel romanticisme a ‘Fake Bad Boy Mixtape’: “Te viiii” és un cant pop i reggeatoner on mostres la teva part més afectuosa i sensible. Amb aquesta peça, volies visualitzar el teu cantó més ‘good boy’?
No la vaig escriure amb aquesta intenció, però és veritat que mostra aquesta cara. Fa dos anys i mig que tinc parella, i això m'ha fet treure la meva part més bona. Tinc la necessitat de fer temes sobre l'amor positiu. M'és molt fàcil escriure cançons quan estic trist, però em costa molt fer-ne de positives. Ara que tinc parella i estic vivint amb ella, ho trobo molt més fàcil i vull aprofitar-ho escrivint peces com "Te viiii", una vivència de l'amor en ple estiu. A més, té un so bastant actual: el referent principal d'aquesta cançó és el nou àlbum de Bad Bunny, Un verano sin ti (Rimas Entertainment, 2022), que és un reggaeton suau molt fresc.