Després de tres anys sense enregistrar cap llarga durada, Dani Carbonell, conegut artísticament com a Macaco, ha tornat a la càrrega amb un desè àlbum que desborda amor per totes bandes, 'Vuélame el corazón' (Sony Music, 2022)

Text: Marc Serrano Farrerons. Fotos: Carles Rojals.

Un meticulós treball generat a partir de sons extrets d’eines casolanes i d’una veu càlida i poètica, que serveix per entendre que calen més guerres de petons, més abraçades sense cap lligam i més estima per la gent que ens envolta. Perquè, tal com diu, l’amor en si no existeix, sinó que el que realment existeix són els actes d’estima.



Amb 'Vuélame el corazón' has fet un estudi exhaustiu sobre les diferents facetes de l’amor i les relacions. Què t’ha portat a escriure un àlbum conceptual?
No ha estat premeditat. Havia anat component cançons de diversos estils i, en un inici, havia de fer un disc conformat de diferents narratives i sonoritats. Però va ser a partir de l’experiència que vaig tenir fent concerts acústics durant l’època del confinament, que em van venir moltes ganes de seguir en aquesta tònica. He volgut explorar altres registres amb la veu i trobar noves textures. M’he centrat en petites històries per aportar calidesa a les meves composicions. D’aquesta manera, van anar sortint cançons com “Tirititrán”, “Recuerda” o “Me lía”, que, a la vegada, han acabat derivant en la idea de Vuélame el corazón. Això em va fer adonar que podia fer un tractament sensible i conceptual de l’amor i les relacions.
 
Com expliques al tràiler per promocionar el disc, s’ha escrit i teoritzat molt sobre l’amor, però encara queden molts interrogants per resoldre. Quina és la teva manera d’entendre l’amor?
En el fons, és l’assignatura que més se’m resisteix. Passen els anys i segueixo repetint el mateix! [Riu] I penso que no soc l’únic a qui li passa... Les properes generacions ja tindran més educació emocional al respecte, però nosaltres hem hagut d’anar aprenent a base d’intentar surfejar les onades sense cap altra orientació. Els humans hauríem de tenir uns fonaments educatius consistents per poder gestionar tot allò que passa al voltant de les relacions. I no em refereixo a uns fonaments transmesos tan sols en l’àmbit familiar, sinó també a les escoles. Mentrestant, però, em continuo considerant un surfista més, que veu cada onada com una relació diferent que no es pot comparar amb cap altra.



Parles del nou àlbum com d’un viatge que comença i acaba. L’amor també és un camí que té un començament i un final o és quelcom etern?
Per respondre, citaré una de les frases que diu el filòsof i mestre Jorge Drexler: ‘Res no s’acaba, tot es transforma’. L’amor no és una carretera recta, sinó que és plena de corbes. I quan una relació íntima s’acaba, el que hauria de passar –i el que seria bonic– és que es transformés en una amistat, que també és un altre forma d’amor.
 
A l’hora d’interpretar el títol explosiu del disc, a què et refereixes amb l’expressió 'Vuélame el corazón'?
A tot! Seran benvingudes totes les interpretacions que un es pugui imaginar. Vaig posar el títol a partir de la idea de ‘me vuela la cabeza’, una frase que fem servir per dir que una cosa ens agrada molt, o també per plasmar un mal de cap o alguna cosa que no entenem. Vuélame el corazón significa ‘porta’m al punt més alt i anem a flipar’, però també vol dir ‘com em pesa tot plegat’. La portada del disc, que m’agrada moltíssim, expressa molt bé aquesta idea amb un globus en forma de cor fent volar un elefant que pesa molts quilos. És una imatge superevocadora, que porta a pensar que l’amor pesa, però que a la vegada ho pot tot.
 
Que el cor voli i se’ns ompli d’emocions té molt a veure amb la picada que, cada cert temps, fa “El bicho del amor”. Una bestiola que amb els seus poders porta tant alegries com mals de cap. L’amor sempre és present i no es pot controlar?
Totalment! “El bicho del amor” és una introducció al disc que em fascina. M’agrada parlar de l’amor com si es tractés d’un animaló, que volta pel món envoltat de papallones i dracs; que porta brises i tempestes a la vegada; que alhora provoca carícies i tremolors... No ens podem deslliurar de l’amor! [Riu]



En aquest sentit, “Una conexión” parla del tòpic que diu que els pols oposats s’atrauen. Es pot arribar a ser igual de diferent amb algú altre?
Penso que sí i, a més, a mi m’ha passat. Des de fora, la gent jutja massa però no ens hem de quedar amb la part superficial, sinó que cal ser conscient que, tot i veure dues persones completament oposades, poden trobar l’equilibri perfecte pel simple fet de ser tan diferents. L’amor és curiós i el que encaixa o funciona, ho fa més enllà dels formulismes i les teories. No hi ha res en l’amor que es pugui arribar a predir.
 
En altres cançons també parles de com es viuen les hores quan s’està enamorat o enamorada. L’amor és capaç de deformar i alterar el pas del temps?
Sí, al 100%! Sempre dic que no em podria enamorar d’alguna persona que no fos capaç de posar el temps en pausa. Quan connectes amb algú pots estar-hi parlant de qualsevol cosa durant moltes hores i resulta que la percepció del temps que hi has passat és molt menor. I això també es pot experimentar estant en silenci.



I penses que les relacions humanes són com unes “Arenas movedizas”?
Mai no s’acaba de trepitjar del tot terra ferma. Sempre, fins i tot en les relacions llargues, l’amor s’ha d’anar mimant i regant cada dia. Això, el confinament per la pandèmia encara ho ha deixat més clar. No hi ha res segur, però el que és clar és que, perquè una relació funcioni i es pugui seguir caminant en aquestes arenes movedisses, ha de ser una bona amistat amb moments eròtics.
 

PLE D'EROTISME I PASSIÓ

Parlant d’erotisme, “Lento y a mil” és un gran exemple del punt més passional de l’amor. La lletra exposa com la lentitud pot anar acompanyada de l’acceleració gràcies al desig carnal. Com se’t va acudir escriure aquesta bonica contradicció?
La vaig compondre a l’illa de Formentera amb els meus amics. Un dia dos d’ells, que són una parella, estaven junts, un tocant la guitarra a la platja i l’altre intentant-lo seduir. La sensualitat entre els dos i el tanteig són el que em va inspirar per compondre el tema. I també vaig sumar-hi el pensament de quelcom molt bonic al llit. La sexualitat és una cosa meravellosa, però encara més quan ve acompanyada d’un amor profund. Tot i amb això, he de dir que en aquesta cançó parlo sobretot de les fases prèvies, de la lentitud del ‘sí, però no’, de la sensualitat que es desperta, del foc que sorgeix... La veritat és que no hi ha una consciència real en aquests moments, perquè no mana un pensament racional. Un sovint va navegant i descobrint l’altra persona a la vegada que es descobreix a ell mateix. Per això penso que cada relació sexual sempre és diferent.
 


“Quiéreme bien” és un cant a les relacions sanes. Hi ha una forma correcta i una d’incorrecta d’estimar? Es poden afavorir les relacions sanes amb cançons?
A la vida, tots som aprenents i mestres alhora. En aquest sentit, el que tinc molt clar que és erroni és la relació de propietat que molts individus tenen sobre la seva parella. Aquesta és la causa d’una gran quantitat de desastres, perquè ningú és de ningú. Per tant, les abraçades han d’anar sense lligams possessius. Ni anells de compromís ni altres històries imposades! Que cadascú faci el ritual que vulgui, però que no es pensi que es tracta d’una assegurança per estar amb algú altre. La gent canvia i no té perquè sempre sentir el mateix. Cal tenir ben present que buscar la manera de fermar una relació amb pany i clau pot fer molt de mal.
 
En aquest tema, que cantes amb el madrileny Leiva, feu referència a l’ideari poètic i filosòfic de John Lennon, un lluitador per la pau i l’amor. Comparteixes la seva mateixa manera de pensar?
El cantant John Lennon és un referent en tota regla, que va deixar escrites frases sublims. Tota la vida l’he escoltat, sobretot gràcies als meus pares, i per això vaig fer-ne una referència en aquesta cançó. El que deia tenia molt de sentit, perquè ningú és mitja taronja sinó que tots som taronges senceres. Naixem complets i completes! I això és una de les claus per entendre l’amor.

MIL REFERENTS

Aquesta no és l’única picada d’ullet a altres artistes. Al disc també fas referència a Andrea Bocelli a “Vuélame el corazón”, la cançó que dona nom al disc; a Mala Rodríguez a “La guerra de los besos” i a Las Grecas a “Me lía”. Quines han estat les teves principals influències?
Aquesta mena de referències sempre apareixen de forma espontània en el precís instant en què em poso a compondre una melodia o a fer una lletra. A “La guerra de los besos” vaig començar escrivint l’expressió tengo un trato, i em vaig adonar que venia de la influència directa i inconscient de Mala Rodríguez. I al final ho vam deixar, perquè ens va fer gràcia. De la mateixa manera que la referència a Las Grecas a “Me lía” també va sorgir espontàniament, entre proves i rialles. M’agrada molt que em passin aquest tipus de coincidències amb les lletres de les cançons. En aquest sentit, puc assegurar que a nivell estilístic les influències sempre han estat molt diverses. Hi ha referents del tango, del reggae, de la música d’arrel, de la cúmbia o de la rumba... tot i que el disc manté una sonoritat global. 



A més, l’àlbum és ple de col·laboracions, i només hi ha una cançó en què cantes sol. Altres artistes com Estopa, Tanxugueiras o Rita Payés hi han aportat el seu granet de sorra. Com han arribat fins a tu?
Vaig arribar a la conclusió que l’amor s’ha d’entendre en plural. I aquest fet em va fer pensar que també era millor gravar un disc en plural! Va ser per aquest motiu que vaig convidar col·laboradors per cada cançó, excepte a la primera. Així, els rumbers catalans Estopa participen al tema “Me lía”, les gallegues Tanxugueiras a “Tirititrán” o la cantant i trombonista barcelonina Rita Payés a “Arenas movedizas”.
 
Aquesta vegada, finalment, hi haurà gira de presentació per al disc? 
De gira n’hi haurà, però encara no sé ben bé com serà! [Riu] El que tinc clar és que m’agradaria fer un circuit per teatres, recuperant en certa manera el format acústic que ja vam adoptar durant la pandèmia. En directe voldria exalçar les petiteses i la calidesa de cada cançó i de cada lletra de l’àlbum. La intenció és fer-ho tot més reduït per poder arribar més i millor als espectadors. Després d’aquests concerts, però, ja tornaré a fer de monkey man [Riu] i presentarem una gira d’estiu molt potent de cara al 2023.