L'artista de Vilassar del Mar Katta Lana publica aquest dissabte 19 de novembre el seu primer llarga durada, 'Crystals' (autoeditat, 2022). El disc ha estat produït per Zaza al VS Studio Berlin, ciutat on viu des de fa un any i mig per treballar amb la seva música

Text: Anna Biendicho. Fotos: Cristina de Blas.

Aquest àlbum és un viatge a través de les emocions de la jove trapera i un experiment sonor que l'ha dut a mesclar diferents estils musicals. Estrenem en exclusiva un dels temes que conformen el nou treball, "Crystals", i en parlem amb l'artista.



"Crystals" és el primer tema de l'àlbum i, per tant, també el començament del seu viatge conceptual. El recorregut comença en un punt de desamor, en un "moment en què tot pot anar millor, però res pot anar pitjor", explica l'artista, que admet que es tracta d'una cançó "molt potent, rara i tràgica". Per explicar el dolor que sent, l'artista s'imagina a ella mateixa com un cristall que, en trencar-se, s'esberla en onze cristalls petits. "És com si algú em trenqués per dins i en sortissin onze cristalls, que són les onze cançons del disc, cadascun amb una forma, emoció i significat diferent".  El disc és una carta d'amor, desamor i també d'empoderament. "Dins de la tristesa hi ha molts sentiments; jo estic trista perquè sento amor", reconeix la cantant. Però l'artista no es queda ancorada en la pena: "hi ha cançons més nostàlgiques, però també d'altres on mostro la meva xuleria". 

Amb aquest treball, Katta Lana ha volgut experimentar tant amb la seva veu com amb els estils de les bases. Del rap que feia al principi, ara ha passat a un cant més melòdic: "és com una mena de rap cantat, però m'agrada molt més, m'hi sento més còmoda". En l'àmbit estilístic, ha jugat sobretot amb l'electrònica experimental i el pop, on admet que ara mateix és on se sent millor.