Atila va ser un dels principals grups de rock progressiu de la Catalunya dels anys setanta. Van deixar tres discos que el temps ha convertit en preuats objectes de col·leccionisme. El bateria Joan Punyet és l’únic component que hi va ser del principi al final

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Gràcies a la seva tenacitat, tots tres discos (i l’afegit d’uns quants temes inèdits) es poden escoltar a través de Bandcamp. Li hem trucat perquè ens en doni detalls i ens hem trobat amb la sorpresa que està ultimant un altre projecte relacionat amb la banda, Atila Revisited.



Ara has anat penjant temes i discos al perfil d'Atila de Bandcamp.
Són els tres discos que vam editar oficialment i algunes peces que vam gravar amb la formació que hi va haver després. La banda es va desfer a finals de 1978 i quan vaig tornar de la mili em vaig posar amb el Benet Nogué i el Miquel Blasco, que eren amb qui havia compost i gravat Reviure i els vaig proposar reprendre el grup. Vam gravar un repertori del qual no se’n va arribar a editar més que un single. Ara està tot disponible a Bandcamp. No ho vam publicar perquè no hi va haver interès per part de les discogràfiques i al final ens vam desfer. En aquell moment no interessava gaire la música de qualitat.

Queda més material per descobrir?
Sí. Estic mirant coses, però potser la qualitat de l’àudio no és l’adequada. Hi ha temes inèdits que es van compondre conjuntament amb el que he penjat ara, però em fa la impressió que no estan enregistrats amb la qualitat que caldria. Més aviat són maquetes d’assaig. No estic segur que editar-ho tingui gens d'interès. En canvi, ara estic treballant amb el guitarrista Toni Castarlenas en un projecte que es diu Atila Revisited: volem agafar temes inèdits que vam fer en aquella època i gravar-los en condicions. Ho estem fent al meu estudi i hi ha col·laboracions d’altres membres de la banda que també hi volen ser.



La intenció és fer concerts?
Sí, però el primer pas és que estigui ben gravat i disponible. A partir d’aquí ja veurem què passa. El problema és que el pes de tot el projecte cau sobre meu i dedicar-me a compondre les peces, fer els arranjaments i dur el management em sobrepassa. Si hi hagués alguna agència o algú que s’hi interessés, evidentment que estaríem disposats a tocar. Però ara mateix ens queda una mica lluny. Jo crec que aquesta primavera ho haurem acabat. Sé que hi ha interès des del Japó i estan esperant que els enviï el material per fer l’edició, però a mi m’agradaria que abans ho edités algú a Catalunya.

Notes que hi ha interès per Atila?
Això ha quedat enterrat molts anys i la gent ho considera un tema més de col·leccionista que d’actualitat. A Facebook hi ha una pàgina sobre Atila i allà sí que hi noto interès. Però al públic en general em sembla que no té constància ni que vam existir.

Hi haurà cançons noves?
N’hi ha dues de més recents, de principis dels 2000, quan vam començar a fer algun revival. Són peces que es van quedar sense acabar i que ara estic treballant. També hi ha tres o quatre temes dels anys vuitanta. Aquests els estem recomponent. Quan ho escolteu tindreu una idea de com hauria pogut ser el quart disc que no vam acabar, però amb una perspectiva més actual. En diem Atila Revisited perquè la història d’Atila, com la de totes les bandes, és irrepetible. Però els músics no som mobles, som persones que constantment estem treballant i fent nous projectes. Si va mínimament bé, m’agradaria parlar amb el Benet i que els músics d’aquella època també hi poguessin aportar el seu granet de sorra.