La revista digital setmanal d'Enderrock
- 447
Serrat s’acomiada dels escenaris amb tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona
Joan Manuel Serrat s'acomiada per la porta gran
.jpg)
.jpg)
Aquesta setmana, Joan Manuel Serrat farà els que han de ser els tres darrers concerts d’una grandiosa carrera musical que ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys, que l’ha dut a cantar per tot el món i que l’ha fet mereixedor d’incomptables premis i reconeixements
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales.
Els concerts tindran lloc dimarts 20, dijous 22 i divendres 23 de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona, és a dir, molt pocs dies abans que el cantant compleixi 79 anys el pròxim 27 de desembre. D'aquesta manera, Serrat s'acomiada del seu públic per la porta gran, en un moment en què està en plenes facultats.
És molt complicat escriure un article sobre el cantant del Poble Sec i voler ser original, donar-li un punt de vista diferent, reivindicar-ne la catalanitat i situar-lo on pertoca, com un dels creadors de cançons europeus més importants del segle XX i XXI. Europeus? Potser ens quedem curts.
No és l’objecte d’aquest article fer un repàs biogràfic de Joan Manuel Serrat. Això ja ho trobareu a la Viquipèdia i, encara millor, la seva pròpia web. Allà hi podeu trobar també l’extensa discografia. Enderrock us proposa un recorregut per deu idees i per deu cançons. Són deu peces en català cantades pel cantant barceloní, encara que no totes deu són de la seva autoria. Tampoc no són les més conegudes del seu repertori, això ja ho trobareu a molts altres mitjans. Hem escollit les cançons per explicar-vos diferents aspectes que ens ajudin a copsar la dimensió de Serrat.
“CANÇÓ DE MATINADA”
Els inicis
L’arribada de Serrat a la música es va produir a través d’Els Setze Jutges, col·lectiu del qual va ser-ne el component número 13. El primer disc, un petit EP de només quatre cançons, ja va contenir un gran èxit, “La guitarra”. I el segon ens presentava la gran “Ara que tinc vint anys”. Però va ser amb el tercer disc, amb “Cançó de matinada” i “Paraules d’amor”, que va fer el salt definitiu i es va convertir en un artista d’èxit. “Cançó de matinada”, una peça feta des de l’observació d’un paisatge, va arribar a ser número u de vendes a l’Estat espanyol.
“LA, LA, LA”
El compromís
El 1968, TVE va escollir Joan Manuel Serrat per participar en el festival d’Eurovisió. Va ser una jugada hàbil amb què el règim franquista volia rentar-se la cara i donar una imatge de modernitat que no es corresponia amb la realitat. Els seguidors del cantant el pressionaven perquè hi cantés en català i Serrat ho va proposar a TVE. Va rebre un no contundent i va renunciar a participar en el festival. La renúncia li va comportar prohibicions, censura i un llarg veto a TVE, l’única cadena que existia aquells anys.
“PARAULES D'AMOR”
Serrat, actor
A banda de la música, el Noi del Poble Sec va protagonitzar alguna pel·lícula. La primera es deia Paraules d’amor i estava basada en la novel·la Tren de matinada (1968) que Jaume Picas havia escrit expressament. A la pel·lícula, Serrat hi interpreta algunes cançons en català. Posteriorment, també protagonitzaria La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1968), Mi profesora particular (1972) i faria un cameo a La ciutat cremada (1975).
“ADÉU, AMOR MEU I SORT”
La internacionalització
Una de les conseqüències de les reiterades prohibicions a què el règim franquista va sotmetre Serrat després de l’afer d’Eurovisió va ser que es va dedicar amb més força al mercat d’Amèrica Llatina. La relació d’amor entre el cantant català i el públic d’aquests països, especialment l’argentí, és més que evident. El fet d’haver tingut problemes a l’Estat espanyol no va fer que estigués callat davant les dictadures sud-americanes, que també va denunciar. Serrat sempre es va definir com a cantant català i va cantar en català als concerts d’arreu del món. Durant un temps, la joventut progressista argentina es saludava dient ‘adeu’ en català, en referència a la cançó “Adéu, amor meu i sort”.
“PAFF, EL DRAC MÀGIC”
Els amics
Al marge de la seva carrera discogràfica, Serrat sempre ha estat generós quan els amics li han demanat de participar en algun disc o en algun concert. Algunes vegades amb cançons pròpies, altres fent petites adaptacions per a l’ocasió i altres cops interpretant la cançó de l’amic, del col·lega. Els exemples són tan llargs que mereixerien un article complet: Francesc Pi de la Serra, Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Miquel, Joan Isaac, Falsterbo, Companyia Elèctrica Dharma, Glaucs…
“ELS VELLS AMANTS”
L’herència de la chanson
Els cantants francesos (Brel, Brassens, Ferré…) van ser els grans inspiradors d’alguns dels components d’Els Setze Jutges, entre ells Serrat. Peces com “Els vells amants”, no s’expliquen sense “Les vieux” de Brel. Un dels primers enregistraments de Serrat conté “Les sabates”, de Guy Beart i al disc Banda Sonora d’un temps, d’un país (BMG Ariola, 1996) canta “L’amor que vindrà” de Brel i “La noia de duro” de Brassens. També va cantar “La Fanette” de Brel amb Lluís Miquel en un disc en directe del valencià.
“CONILLET DE VELLUT”
L’aventura
A finals del 1968, el cantant va viure un idil·li amb l’actriu i model danesa Susan Holmquist (Miss Nacions Unides, 1964), una de les muses de la Gauche Divine. La cosa no va acabar de funcionar i Serrat li va dedicar aquesta cançó. La peça, amb una melodia captivadora, és recordada per dos fets. Als versos de la cançó es fa referència a un ménage à trois i així es va gravar. Però la censura no ho va aprovar i es va haver de remesclar de nou la cançó sense aquesta referència. La seva escolta posa en evidència que hi falta una paraula. La segona anècdota és que el cantant ens revela el seu número de telèfon. O millor dit, el de casa dels seus pares, que en pocs dies van rebre tal quantitat de trucades que van haver de canviar de número.
“RES NO ÉS MESQUÍ”
El musicador de poetes
“La cançó catalana és la que més i millor ha difós l’obra dels seus poetes”. Aquesta afirmació és d’Enrico di Angelis, un dels estudiosos de referència en el camp de la cançó d’autor europea. Molts cantants, Serrat entre ells, s’han endinsat en els versos dels poetes per fer cançons. En català, el cantant barceloní ha musicat Pere Quart, Josep Carner, J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Margarit, Joan Vergés…, però ha dedicat una atenció espacial a Joan-Salvat Papasseit. En castellà ha treballat sobretot amb l’obra d’Antonio Machado, Miguel Hernández i Mario Benedetti.
“CANT DEL BARÇA”
El culer
Fa uns anys, Serrat va assegurar que “l’únic carnet que tinc és el del Barça”. I de manera conseqüent ha passejat el seu barcelonisme arreu del món, encara que s’ha deixat seduir per algun altre club com Boca Juniors a Argentina. El 28 de novembre de 1998, en l’inici dels actes del centenari del FC Barcelona, Serrat va sortir al camp per interpretar el “Cant del Barça”, l’actual himne oficial del club. No va ser l’única vegada. Va repetir l’experiència tot festejant la lliga aconseguida la temporada 2004-2005. A més, entre les seves cançons n’hi ha una dedicada a un jugador del club: “Kubala” i cita una davantera mítica en una altra, "Temps era temps".
“PARE”
L’ecologista
Serrat publica el 1973 una cançó que, en certa manera, s’anticipa al seu temps. Es diu “Pare” i lamenta el mal que els humans estem fent a la naturalesa. Fins aquell moment, no hi havia en català cap cançó que anés en aquesta línia. A la peça, el cantant s’adreça a un ‘pare’ explicant-li la seva preocupació per la contaminació dels rius i la desforestació. La cançó acaba de manera dramàtica: "Pare, que estan matant la terra. / Pare, deixeu de plorar / que ens han declarat la guerra".
“SALAM RASHID”
Serrat cronista del seu temps
La vida està feta de molts aspectes i no només dels que apareixen als telenotícies. Serrat sempre ha mantingut els peus a terra, ha sabut copsar bona part del que passa al seu entorn i transmetre-ho a través de les seves cançons. Qui se’n recordaria d’aquí a uns anys que havia existit un cinema que es deia Roxy si no fos per una de les seves cançons? I de la senyora Francis? En aquesta peça retrata el racisme amb què van ser rebuts els primers immigrants africans que arribaven a Catalunya.
És molt complicat escriure un article sobre el cantant del Poble Sec i voler ser original, donar-li un punt de vista diferent, reivindicar-ne la catalanitat i situar-lo on pertoca, com un dels creadors de cançons europeus més importants del segle XX i XXI. Europeus? Potser ens quedem curts.
No és l’objecte d’aquest article fer un repàs biogràfic de Joan Manuel Serrat. Això ja ho trobareu a la Viquipèdia i, encara millor, la seva pròpia web. Allà hi podeu trobar també l’extensa discografia. Enderrock us proposa un recorregut per deu idees i per deu cançons. Són deu peces en català cantades pel cantant barceloní, encara que no totes deu són de la seva autoria. Tampoc no són les més conegudes del seu repertori, això ja ho trobareu a molts altres mitjans. Hem escollit les cançons per explicar-vos diferents aspectes que ens ajudin a copsar la dimensió de Serrat.
“CANÇÓ DE MATINADA”
Els inicis
L’arribada de Serrat a la música es va produir a través d’Els Setze Jutges, col·lectiu del qual va ser-ne el component número 13. El primer disc, un petit EP de només quatre cançons, ja va contenir un gran èxit, “La guitarra”. I el segon ens presentava la gran “Ara que tinc vint anys”. Però va ser amb el tercer disc, amb “Cançó de matinada” i “Paraules d’amor”, que va fer el salt definitiu i es va convertir en un artista d’èxit. “Cançó de matinada”, una peça feta des de l’observació d’un paisatge, va arribar a ser número u de vendes a l’Estat espanyol.
“LA, LA, LA”
El compromís
El 1968, TVE va escollir Joan Manuel Serrat per participar en el festival d’Eurovisió. Va ser una jugada hàbil amb què el règim franquista volia rentar-se la cara i donar una imatge de modernitat que no es corresponia amb la realitat. Els seguidors del cantant el pressionaven perquè hi cantés en català i Serrat ho va proposar a TVE. Va rebre un no contundent i va renunciar a participar en el festival. La renúncia li va comportar prohibicions, censura i un llarg veto a TVE, l’única cadena que existia aquells anys.
“PARAULES D'AMOR”
Serrat, actor
A banda de la música, el Noi del Poble Sec va protagonitzar alguna pel·lícula. La primera es deia Paraules d’amor i estava basada en la novel·la Tren de matinada (1968) que Jaume Picas havia escrit expressament. A la pel·lícula, Serrat hi interpreta algunes cançons en català. Posteriorment, també protagonitzaria La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1968), Mi profesora particular (1972) i faria un cameo a La ciutat cremada (1975).
“ADÉU, AMOR MEU I SORT”
La internacionalització
Una de les conseqüències de les reiterades prohibicions a què el règim franquista va sotmetre Serrat després de l’afer d’Eurovisió va ser que es va dedicar amb més força al mercat d’Amèrica Llatina. La relació d’amor entre el cantant català i el públic d’aquests països, especialment l’argentí, és més que evident. El fet d’haver tingut problemes a l’Estat espanyol no va fer que estigués callat davant les dictadures sud-americanes, que també va denunciar. Serrat sempre es va definir com a cantant català i va cantar en català als concerts d’arreu del món. Durant un temps, la joventut progressista argentina es saludava dient ‘adeu’ en català, en referència a la cançó “Adéu, amor meu i sort”.
“PAFF, EL DRAC MÀGIC”
Els amics
Al marge de la seva carrera discogràfica, Serrat sempre ha estat generós quan els amics li han demanat de participar en algun disc o en algun concert. Algunes vegades amb cançons pròpies, altres fent petites adaptacions per a l’ocasió i altres cops interpretant la cançó de l’amic, del col·lega. Els exemples són tan llargs que mereixerien un article complet: Francesc Pi de la Serra, Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Miquel, Joan Isaac, Falsterbo, Companyia Elèctrica Dharma, Glaucs…
“ELS VELLS AMANTS”
L’herència de la chanson
Els cantants francesos (Brel, Brassens, Ferré…) van ser els grans inspiradors d’alguns dels components d’Els Setze Jutges, entre ells Serrat. Peces com “Els vells amants”, no s’expliquen sense “Les vieux” de Brel. Un dels primers enregistraments de Serrat conté “Les sabates”, de Guy Beart i al disc Banda Sonora d’un temps, d’un país (BMG Ariola, 1996) canta “L’amor que vindrà” de Brel i “La noia de duro” de Brassens. També va cantar “La Fanette” de Brel amb Lluís Miquel en un disc en directe del valencià.
“CONILLET DE VELLUT”
L’aventura
A finals del 1968, el cantant va viure un idil·li amb l’actriu i model danesa Susan Holmquist (Miss Nacions Unides, 1964), una de les muses de la Gauche Divine. La cosa no va acabar de funcionar i Serrat li va dedicar aquesta cançó. La peça, amb una melodia captivadora, és recordada per dos fets. Als versos de la cançó es fa referència a un ménage à trois i així es va gravar. Però la censura no ho va aprovar i es va haver de remesclar de nou la cançó sense aquesta referència. La seva escolta posa en evidència que hi falta una paraula. La segona anècdota és que el cantant ens revela el seu número de telèfon. O millor dit, el de casa dels seus pares, que en pocs dies van rebre tal quantitat de trucades que van haver de canviar de número.
“RES NO ÉS MESQUÍ”
El musicador de poetes
“La cançó catalana és la que més i millor ha difós l’obra dels seus poetes”. Aquesta afirmació és d’Enrico di Angelis, un dels estudiosos de referència en el camp de la cançó d’autor europea. Molts cantants, Serrat entre ells, s’han endinsat en els versos dels poetes per fer cançons. En català, el cantant barceloní ha musicat Pere Quart, Josep Carner, J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Margarit, Joan Vergés…, però ha dedicat una atenció espacial a Joan-Salvat Papasseit. En castellà ha treballat sobretot amb l’obra d’Antonio Machado, Miguel Hernández i Mario Benedetti.
“CANT DEL BARÇA”
El culer
Fa uns anys, Serrat va assegurar que “l’únic carnet que tinc és el del Barça”. I de manera conseqüent ha passejat el seu barcelonisme arreu del món, encara que s’ha deixat seduir per algun altre club com Boca Juniors a Argentina. El 28 de novembre de 1998, en l’inici dels actes del centenari del FC Barcelona, Serrat va sortir al camp per interpretar el “Cant del Barça”, l’actual himne oficial del club. No va ser l’única vegada. Va repetir l’experiència tot festejant la lliga aconseguida la temporada 2004-2005. A més, entre les seves cançons n’hi ha una dedicada a un jugador del club: “Kubala” i cita una davantera mítica en una altra, "Temps era temps".
“PARE”
L’ecologista
Serrat publica el 1973 una cançó que, en certa manera, s’anticipa al seu temps. Es diu “Pare” i lamenta el mal que els humans estem fent a la naturalesa. Fins aquell moment, no hi havia en català cap cançó que anés en aquesta línia. A la peça, el cantant s’adreça a un ‘pare’ explicant-li la seva preocupació per la contaminació dels rius i la desforestació. La cançó acaba de manera dramàtica: "Pare, que estan matant la terra. / Pare, deixeu de plorar / que ens han declarat la guerra".
“SALAM RASHID”
Serrat cronista del seu temps
La vida està feta de molts aspectes i no només dels que apareixen als telenotícies. Serrat sempre ha mantingut els peus a terra, ha sabut copsar bona part del que passa al seu entorn i transmetre-ho a través de les seves cançons. Qui se’n recordaria d’aquí a uns anys que havia existit un cinema que es deia Roxy si no fos per una de les seves cançons? I de la senyora Francis? En aquesta peça retrata el racisme amb què van ser rebuts els primers immigrants africans que arribaven a Catalunya.