El crític literari Joan Josep Isern homenatja la figura del periodista i escriptor barceloní

Jordi Sierra i Fabra: tot ell, una cultura

Recordo el dia que vaig comprar el primer llibre de Jordi Sierra i Fabra. Va ser el desembre de 1972, fa cinquanta anys, a una llibreria del barri de Sant Antoni, a Barcelona, que freqüentava perquè just al costat de les novetats editorials tenia una petita secció de discos d’oferta on vaig trobar alguna de les joies de la meva col·lecció de vinils
Text: Joan Josep Isern. Fotos: Juan Miguel Morales.
El llibreter, coneixedor dels meus gustos, em va posar a les mans un volum de quasi 600 pàgines titulat 1962-1972: Historia de la música pop (de los Beatles a hoy). Veient el gruix del llibre jo devia fer alguna ganyota de recel que el llibreter, gran professional, va interpretar de seguida. “Tranquil –em va dir– perquè l’editorial, Edunisa, ha tingut molta cura de fixar un preu de venda inferior al d’un disc de llarga durada.” No m’ho vaig fer dir dues vegades, i aquella mateixa nit el debut literari de Jordi Sierra i Fabra ja ocupava un lloc a la biblioteca de casa.

De fet, la figura de Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) no era desconeguda als aficionats a la música d’aquells anys, perquè des del 1969 col·laborava al programa radiofònic El Gran Musical i a la revista El Musical, que n’era una derivació. L’any següent va passar a dirigir Disco Exprés, que va obrir uns nous horitzons al que fins aleshores havia estat la premsa musical. La majoria dels articles que contenia la publicació els escrivia ell mateix, especialment les pàgines centrals, que estaven dedicades monogràficament a un grup, un intèrpret, un disc o un moviment musical, i van esdevenir un clàssic, perquè no s’havia fet fins aleshores.

L’escriptor sabia de què parlava perquè una de les seves primeres dèries va ser l’obra d’Ígor Stravinski –al qual, significativament, el llibre Historia de la música pop està dedicat–, fins que un dia, en sentir “Twist and Shout” per la ràdio, va tenir la revelació que a partir d’aquell moment la música aniria estretament lligada a la seva vida.



L’any 1974 va impulsar la creació de la revista Popular 1 i el 1977 ExtraTop Magazine i Super Pop; publicacions que cobrien diversos fronts musicals i en les quals, a més dels articles de Jordi Sierra i Fabra destacava la cura pels aspectes visuals, molt especialment les fotografies. Aquell mateix 1977 va publicar Historia y poder del rock català (Música de Nuestro Tiempo), un estudi excepcional sobre un tema inèdit fins aleshores que es complementava amb un esquema, fet a mà!, de tots els grups i músics de l’època. Trenta anys després, el 2007, Enderrock el va reeditar en català.

Durant mig segle l’hiperactiu Sierra i Fabra ha escrit 600 llibres, ha venut quinze milions d’exemplars, ha obtingut un munt de premis i de reconeixements i ha creat dues fundacions –al barri barceloní de Sants i a Medellín– que promouen activitats d’estímul a la lectura i a l’escriptura per als més joves. Una ullada a la seva ingent producció demostra que és, tot ell, una cultura.

A part de fer ràdio i editar revistes ha publicat poesia, narrativa per a adults, literatura infantil i juvenil, biografies, enciclopèdies, diccionaris, jocs de sobretaula, col·leccions de discos i, ara mateix, unes esplèndides memòries en format de còmic, El largo y tortuoso camino (Norma Editorial, 2022), amb dibuixos de Carlos Moreno, que expliquen la duresa de la seva infantesa i joventut fins que, als 25 anys, va arribar a publicar el primer llibre.



Els passats mesos de setembre i octubre el Palau Robert de Barcelona ha acollit l’exposició Jordi Sierra i Fabra: 50 anys creant històries, impulsada pel Grup Enderrock, i amb Hortènsia Galí i Jordi Bianciotto com a comissaris. Els visitants van poder veure les llibretes originals on escrivia les primeres novel·les, una selecció de músiques importants a la seva vida i un espai on explicava el seu mètode per a l’escriptura, i també un desplegament del seu ideari en 25 consells. Jo m’he decantat pel número 23, que diu: “Sigues íntegre, honrat i respectuós. Estima la vida i ella t’estimarà a tu. I si tens un do, aprofita’l, però no t’oblidis de retornar a la vida un deu per cent del que t’ha donat”. Savi, en Sierra. I generós.