Parlem amb la banda sobre el seu disc debut, ★★★★★

Filipin Yess: «Quan estem junts anem a un altre planeta, Filipilandia»

Venien de tocar en altres grups, però, després de conèixer-se estudiant música a Barcelona van decidir engegar-ne un de conjunt. Són Carles Guilera (veu i baix), Biel Solsona (teclats), Joan Vallbona (guitarra) i Joan Torné (bateria) i sota el nom de Filipin Yess demà publiquen el primer llarga durada, ★★★★★ (El Jardí Amagat / Bankrobber, 2022).
Text: Anna Biendicho. Fotos: Arxiu.


Heu estat tres anys coent el primer disc. Com ha estat el procés de creació?
Hem gravat el disc dues vegades. La primera va ser un intent que no ens va acabar de funcionar, i amb la pandèmia vam haver d’endarrerir el tornar a entrar a l’estudi. Finalment, el vam acabar gravant nosaltres al local. Tot i que ens encantava, el disc s’anava a quedar al calaix: les cançons feia gairebé tres anys que existien i estàvem enfeinats amb altres grups de música. Fins que en Pol Mitjans, d’El Jardí Amagat, ens va contactar per publicar-lo.

El vostre estil s’inspira en la música psicodèlica dels anys 60 i 70, però actualitzada.
Sí, fem una mena de música dels 60 i 70 -amb influència de Led Zeppelin o Pink Floyd-, amb pinzellades de grups nord-americans actuals i més pop. El nostra ha estat un procés complicat, perquè fins ara ningú ens ha ajudat logísticament, però alhora això ens ha permès tenir molt temps per investigar noves sonoritats.


 
El vostre univers creatiu inclou ‘Filipilandia’. De què és tracta?
Ve d’una espècie d’idioma propi, el filipin, que vam crear per comunicar-nos entre els membres del grup. Quan assagem diem que, d’alguna manera, ens n'anem a Filipilandia, que en aquest seria el local. Però quan fem un concert també ens transportem a Filipilandia. Fins i tot quan anem a dinar junts o fem una birra, ens agrada pensar que anem com a un altre planeta: en aquell moment només existim nosaltres i el grup. Bé, i l’Stevie, que és un personatge que viu a l’entrada del local, a Filipilandia. És un personatge que existeix, però que mai hem vist... [RIU] És com el cinquè membre del grup, que vigila i guarda el local.
 
En el videoclip de “Ja no plou” es percep la quotidianitat i el bon rotllo entre vosaltres, i alhora també li heu donat un punt de surrealisme.
Com que “Ja no plou” era el primer senzill, vam pensar que s’havia d’endur el premi de tenir un videoclip. El vam gravar amb l’Anton, un col·lega nostre, a Sant Pere de Ribes. Allà és on tenim el local, el nostre campament base. És un lloc bastant punky, perquè és un abocador de runa i abans era una granja. Hi vam gravar un parell de plans i va ser molt divertit. Estèticament, vam intentar jugar una mica a la contra del que s’acostuma a fer ara: un contingut molt pulcre per xarxes socials. Nosaltres volíem fer-ho casolà.
 


I d’on surt el nom de l’àlbum, ‘★★★★★’?
Li tenim molt d’afecte a aquest disc, i volíem donar-li cinc estrelles pel fet d’haver-li dedicat tres anys de feina i haver-lo pogut gravar. També juguem amb l'ambigüitat dels símbols, ja que no hi ha paraules, només estrelles.

Hi ha algun fil conductor en el disc?
No hi ha un fil conductor com a tal. Cada cançó explica una història, però totes descriuen què és per nosaltres Filipin Yess i Filipilandia: hi ha moltes lletres sobre contemplar un lloc, o anar-te'n a un altre món o a un altre planeta... El veiem un disc per flotar, per transportar-se.
 
Avui actueu a l’Heliogàbal. Com es presenta el concert?
Ens fa molta il·lusió. Vam tocar a la presentació d'El Jardí Amagat a la sala Tèxtil (Barcelona), i també vam fer un parell de concerts més a Reus i a Vic. Aquest serà el primer del 2023, i en el qual presentarem l’àlbum. Ja ens han arribat els vinils i ens fa il·lusió que la gent pugui veure’ls.