El cantant osonenc ha sorprès tothom amb la publicació d’un disc, 'Sospitosos habituals' (L’Indi Music, 2023) fet i signat a mitges amb el trompetista de jazz Raynald Colom. Es tracta d’una selecció de 13 cançons prou conegudes del pop-rock internacional que han passat pel seu sedàs. Ell mateix ens explica el com i el perquè

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Manel Buch.

Com sorgeix aquesta col·laboració?
En plena pandèmia, tothom estava avorrit. Amb Raynald Colom (el seu pare viu a Santa Eulàlia de Riuprimer) vam dir d’aprofitar i gravar un disc amb cançons d’aquelles que tothom coneix. Cançons pop a les quals vam decidir donar un aire de jazz cantat, sense que jo sigui un cantant de jazz ni molt menys... Una mica Norah Jones o d’algun disc d’Elvis Costello. Ho vam fer i ens va agradar el resultat. Per això l'hem publicat.

Com heu escollit el repertori?
Vam triar cançons que poguéssim adaptar al que nosaltres volíem fer. Fer-ho igual que l’original i no aportar res de nou, no té cap sentit. Teníem una estètica definida i les cançons que vam escollir havien d’entrar-hi: una escombreta jazzera, un contrabaix, un piano, que les guitarres tinguin poc protagonisme, que la trompeta pugui anar amunt i avall… Hi ha cançons que ens agrada molt com han quedat. El primer single és “Everybody’s Got To Learn Sometimes”, d’un grup que es deia The Korgis i que sempre em va sembla que era una cançó interessant. No en conec cap altra d’aquest grup. Després he sabut que Beck i més gent també n’havien fet versions. També hi ha una versió d’“Echoes” de Pink Floyd. L’original durava més de vint minuts… i l’hem convertida en cinc. Hi ha “To Love Somebody” dels Bee Gees, “Jealous Guy” de John Lennon, “Just The Way You Are” de Billy Joel, “America” de Simon & Garfunkel… La que sorpren més és "The One That I Want”, de la pel·lícula Grease, que és l’única que té una col·laboració a la veu, la de Jonathan Argüelles.



Es podria fer un exercici similar amb un repertori català?
Poder, sí. Depèn de la persona que ho canti. Jo tinc una manera particular de cantar i potser en català no sabria fer-ho amb l’aire que li he pogut donar en anglès. No pel tipus de cançons, sinó per l’idioma.

Hi haurà 'Sospitosos habituals' en directe?
Farem alguns concerts tots dos sols amb algunes bases pregravades. Volem espais petits, de club de jazz. No és un repertori per fer a pavellons. Als directes farem també alguna tema meu i algun del Raynald i alguna cançó que no va entrar al disc i que serà una mica més canyera.

Els discos es venen al supermercat?
Sí. Com que ja no hi ha botigues de discos, ens les hem inventat i el disc es pot comprar a les botigues Condis. Ja ho vam fer amb Sau30 i va anar molt bé. Evidentment, d’aquest disc no en vendrem tants, perquè amb Sau30 vam exhaurir tot el que vam fabricar.

I després?
Ja ho veurem. Estic treballant en un parell de documentals i en una sèrie que vincula la gastronomia i l’humor. També he engegat una web que es diu Catalunya comestible, on pengem articles, receptes, el cicle anual de la gastronomia que va lligat a les tradicions i al santoral… Tinc un parell de pel·lícules en perspectiva, i amb Sau30 farem 4 o 5 concerts per mantenir la flama, i després ja veurem què fem i com seguim.