Meli Perea va néixer, i va començar la seva carrera musical, a Bogotà. Actualment viu a Alcanar, on ha cuinat el seu primer llarga durada, 'Prisma' (Guspira Records, 2023), que avui veu la llum. Al disc, la cantant abraça la diversitat humana, les diferents cultures i cossos no normatius, a través de 10 cançons inspirades en transeünts. Parlem amb ella perquè ens expliqui tots els vèrtexs del seu prisma

Text: Anna Biendicho. Fotos: Arxiu.

Com et sents amb la sortida del teu primer disc?
Estic molt emocionada, m'ha sorprès el suport que ja han rebut els senzills. Crec que és un disc molt humà i d’apropar-nos, m’agafo a l’oportunitat de compartir i connectar amb els altres.
 
L'àlbum es titula 'Prisma'. Fa referència a tots els costats que té la teva música?
És veritat que hi ha una fusió de moltes músiques: hi ha rap, folklore, sons colombians i música electrònica. Però la idea de "prisma" fa referència a les vides de la gent. Són com colors, són diferents, aparentment, una de l’altre, però en el fons són el mateix. A vegades ens pensem que som molt diferents i és tot el contrari.
 
En el disc narres històries molt directes. 
Sí, realment són 10 relats de vida, realitats que moltes vegades no volem veure, però que estan en el present i ens toquen, i és important visibilitzar-les. La música és el lloc on trobar-me amb mi mateixa i fer lluita. Les persones que apareixen en les lletres són els transeünts, els invisibles, els noningú, la gent que va caminant al teu costat. M’he centrat en la gent que es vol cuidar anant a la muntanya, en el "yonki" que està perdut o en la noia que canta al metro i ningú la mira ni li dona ni un duro. És una oda al transeünt.



Vas crear l'àlbum durant la pandèmia. La idea d’apropar-nos i tenir empatia sorgeix de les dificultats provocades pel confinament? 
Sí, a mi la pandèmia em va transformar. Estava a Colòmbia i em vaig quedar embarassada, i tot es va posar una mica fosc. La meva parella és d’Alcanar i em va proposar de venir cap aquí, per assegurar-nos unes condicions de naixement segures. Després de tants canvis vaig començar un procés de reflexió. Molta gent, malauradament, ha patit molt per les circumstàncies de la covid. Socialment, es va quedar la idea de no apropar-nos per por, i jo crec que ara hem de fer el contrari: ens hem d'apropar físicament i emocional.

A la cançó de "La rumba", parles de treure't les males energies. A què et refereixes?
A diverses coses. És com un repte amb mi mateixa per centrar-me en mi i no escoltar el que digui la gent, sinó centrar-me en els meus objectius. També és una invitació a abraçar les nostres diferències, i si no tenim un cos normatiu, estimar-lo.


 

DE BOGOTÀ AL MONTSIÀ

Vas començar la teva carrera musical als carrers de Bogotà fent 'freestyle'.
És una experiència bastant curiosa perquè amb el freestyle aprens a mesura que la vas liant: vas dient paraules i la idea és que tot tingui un sentit... tot i que a vegades quan estàs començant costa una mica. Per mi això ha sigut fonamental perquè m'ha apropat a altres realitats i penso que el carrer és una gran escola. Moltes de les històries estan inspirades allí perquè m’ha tocat.

I de quina manera t'ha inspirat venir a Alcanar?
Quan vaig arribar aquí, em vaig trobar amb una realitat completament diferent: un lloc on passen menys coses que a Bogotà, però on algunes de les que passen estan molt guapes. Hi ha una cançó, que és en català, que parla de la gent gran, que probablement no hauria fet si no hagués vingut a viure aquí. A Colòmbia la gent gran no té tanta expectativa de vida, i aquí té ganes de viure tot i l'edat. També hi ha un tema que parla de la població migrant que segurament tampoc l'hauria escrit allí. En ser un poble menut, m'he sentit molt acollida a Alcanar, però m'he adonat que hi ha llenguatges que podrien millorar. De fet, al disc, també he volgut reflectir la idea que no es veu la persona migrant com a algú que ve a enriquir la cultura, sinó tot el contrari, i realment tots som productes de migracions. Creus que la diversitat és una font de riquesa?
Sí, l'extraculturització el que fa és enfortir i que surtin coses noves. A Colòmbia, amb la diàspora africana, s'ha barrejat tanta música... hi ha més de 1.500 ritmes. És un país molt ric culturalment perquè no té por a la barreja. 

Molts estils musicals, com ara el reggaeton, el trap o el dancehall que ara estan tan de moda al nostre país, no tenen arrels europees...
Jo crec que tota la música ve d'Àfrica realment. El continent africà és un lloc musicalment molt fort i amb molta influència a escala mundial, però després quan venen els africans a Europa es troben amb portes tancades i molts problemes, només es queden amb la seva música. Per què no hi ha una acceptació general i real? Jo no he tingut dificultats per adaptar-me aquí perquè m'agrada l'idioma i la meva parella és d'aquí, però hi ha molta gent que ho té molt difícil.



Com veus el teu futur més immediat?
L'enfocament ara està a preparar un bon show. El Sergi Batiste, l'Edu Dorca, el Nil Gorriz, l'Arnau Bonet i jo, que som els cinc que formem la banda, estem molt motivats i volem donar al públic l'experiència de poder viure el disc en directe. Més que en els números, ens estem centrant en què la gent pugui connectar amb la música. Em fa molta il·lusió què algú pugui escoltar una cançó i canviï alguna cosa dins seu o que li sembli interessant.