Entre gener i febrer de 1973 un grup de joves de l’Esquirol, a Osona, va gravar el seu primer disc, un recull de tonades muntanyenques titulat 'Cants al vent' (Edigsa, 1973), que va tenir una bona acollida entre el públic

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Va ser l’inici d’una trajectòria de 15 anys i sis àlbums que ha deixat algunes de les cançons més populars del folk català, i que mig segle més tard mereix ser reivindicat amb el Premi Enderrock d’Honor 2023. La discografia d’Esquirols no és especialment extensa, però conté cançons que són clàssics populars i també amaga algunes sorpreses encara inèdites.
 

Disc a Disc — Els publicats 

'Cants al vent'
Disc d’encàrrec, amb versions del cançoner muntanyenc, que els fa populars en els caus de l’escoltisme i que incorpora dues cançons del mateix grup.



'Fent camí'
Primer disc amb temes propis. Conté alguns dels clàssics com “Fent camí”, “Arrels”, “Conte medieval”, “Sobre teulades”, “Tot depèn”...



'Colze amb colze'
Disc de compromís social i nacional en plena Transició. “Cançó brindis”, “Ahir va començar”, “El crit del silenci”, “Cada dia és un nou pas”...



'Licor d’herbes bones'
Un disc rodó que els situa amb cançons que mig segle més tard no han perdut pistonada: “Onze de setembre”, “Goigs de Sant Democraç”, “Mots”...



'Torna, torna Serrallonga'
Compost en un moment en què s’havia descobert urani a Osona. Sensibilitat ecològica
i nacional: “Plany, de Salses a Guardamar”, “Sortiu a peu”..



'Com un anhel'
Última referència discogràfica, amb cançons que defugen el tòpic: “Pirates de l’oest”, “Et cobriran de blasmes...”, “Com un alzinell”, “Fes ta festa”..


 

Els discos inèdits

'El viatge de Toby Nelson'
Banda sonora de la pel·lícula del mateix nom amb algunes cançons inèdites que no s’han publicat mai en un disc. Cal destacar “Si canto les penes”.

'El comte Arnau'
Disc doble sobre el repertori tradicional gravat amb Rafael Subirachs que no s’ha editat. Inclou “El comte Arnau” i “Mossèn Joan de Vic”.

'Cançons de la lluna al barret'
Espectacle en directe que no van gravar a l’estudi, basat en un recull del poemari de Miquel Desclot: “El grumet”, “Cançó del lladre”...