La revista digital setmanal d'Enderrock
- 461
El primer EP d'Ailux, que ja es va publicar pòstumament, va ser un dels més votats a la primera volta de votació popular dels Premis Enderrock 2023
«Pared», la cançó inèdita d'Ailux
Fa poc més de mig any, apareixia a Spotify l'EP de debut d'Ailux La lluna ha canviat (autoeditat, 2022). Tot i que malauradament la jove artista barcelonina no el va poder arribar a veure publicat, el disc va ser un dels més votats a la primera volta de votació popular dels Premis Enderrock 2023.
Text: Èlia Gea. Fotos: Nil Canals.
Un dels productors del treball, Nil Canals (Al·lèrgiques al Pol·len, Mireia Vilaseca) ens deixa escoltar en primícia una cançó inèdita d'Ailux, "Pared", que ha treballat a partir d'una nota de veu que la cantautora va gravar amb el seu mòbil. En parlem amb Canals.
Com vas arribar a "Pared"?
Va ser preparant el concert Ailux 360, que és un concert d'homenatge que preparem per al 29 d'abril. Per fer-lo, necessitàvem el permís i la col·laboració dels pares, i hi vaig anar a parlar. Jo encara no els coneixia personalment, i els volia conèixer i xerrar de tot el que havia passat. Conversant, els vaig dir que segurament la Júlia tindria algunes idees de noves cançons a les notes de veu, i em van donar el seu mòbil per mirar-ho. Vaig escoltar unes quantes coses que tenia gravades, i entre les 200 que tenia, hi havia "Pared".
Ella t'havia explicat que estava preparant aquest nou tema?
No. Donava per suposat que ja treballava en noves coses, perquè ella sempre m'havia dit que tenia la idea de gravar un àlbum en un futur. Anava amb molta calma sempre, però estava convençut que tenia noves idees. El que sí que he descobert és que algunes amigues seves ja coneixien aquesta nova cançó, "Pared", perquè els l'havia cantat.
I com vas començar a treballar-la?
En veure que les amigues la coneixien i que la cançó estava realment molt ben escrita, vaig proposar de fer-la. Realment, va ser en part per una necessitat meva... Ailux era dels millors projectes amb qui treballava. S'estava ficant en el territori de l'indie català, es coneixia amb diversos artistes del panorama... I quan va morir, a part de sentir molta pena, i el desastre emocional que va suposar, també vaig sentir ràbia, perquè el seu era un projecte que m'encantava, i fer cançons amb ella era molt xulo... Produir "Pared" va ser una manera de continuar fent alguna cosa per a ella; una cançó que segurament hauria acabat fent en un futur.
Com vas afrontar el moment de fer-ne la producció i crear l'embolcall per al tema?
La nota de veu és una gravació d'ella cantant i tocant al piano. A nivell tècnic, el primer que vaig fer va ser separar la veu del piano, amb un programa informàtic, per quedar-me'n la veu. A mi el tema em transmetia una sensació d'indie, amb alguna cosa semblant a l'Amaia (Operación Triunfo), i volia seguir per aquest camí, fent servir també totes les referències que havíem parlat amb ella per a "Les coses que no vull". Musicalment, l'estil a seguir era aquest. No em vaig coartar molt, perquè tampoc vaig tenir gaire dubte, perquè veia molt clar cap a on havia d'anar, sobretot coneixent-la a ella.
"Les coses que no vull" sona més plena i, en canvi, per aquesta cançó has triat una producció una mica més minimalista.
Sí, més indie i menys produït. "Les coses que no vull" té unes tornades molt més èpiques, i amb aquesta buscava una cosa menys plena. Però també és cert que, fins a cert punt, a mi també em costava seguir produint i pensant com feia aquesta cançó: jo sempre faig una primera proposta de producció, i després l'ensenyo a l'artista amb qui estigui treballant. Aquí no podia haver-hi aquest pas, i ningú em podia donar el feedback necessari. I va arribar un punt en què jo no sabia què més faria ella i, per tant, no podia continuar-ho produint.
Comentaves que fer aquesta cançó era una manera de seguir treballant amb Ailux. Més enllà de la tristesa òbvia amb una tragèdia com la de la Júlia per a la seva família i amics, en una dimensió musical també sap greu, perquè podria haver tingut molta projecció.
Sí. Jo també penso que hauria tingut molta projecció. No sé si faria això per a qualsevol artista, però sens dubte la Júlia ho posa fàcil. Era dels projectes amb qui més gaudia: ella cantava molt bé, tenia ganes de fer-ho professionalment, coneixia molt bé el nínxol de mercat al qual volia entrar... Treballar amb algú que ho té clar, i a més amb el seu gran talent... Què més vols?
De fet, va ser una de les artistes més votades en les primeres voltes de votació popular dels Premis Enderrock, i temes com "Les coses que no vull" té més de 20 mil reproduccions a Spotify.
A vegades he treballat amb artistes que, per contactes o per com ho fan, arriben molt lluny d'una manera bastant ràpida. Ens va passar també amb Al·lèrgiques al Pol·len, que va ser el primer àlbum que vaig produir, i amb la Júlia passava també, perquè ho feia molt bé. Tot i així, és veritat que no sé fins a quin punt té tantes reproduccions precisament a conseqüència del que ha passat... Però ja apuntava maneres.
Eera molt jove, però tant la seva veu com les seves lletres, tenen el pes d'algú més madur.
Pel que fa a la veu i la tècnica, ella està formant-se des dels 3 anys. Quan a ella li deien que cantava molt bé, sempre responia "és que porto tota la vida preparant-me". Per la banda de les lletres, no et sé dir per què era tan madura, però ella escrivia de forma orgànica tot el que li sortia. Realment les lletres tenen un pes increïble, estan molt ben fetes.
Vas treballar també amb ella en el seu EP de debut, 'La lluna ha canviat', que té moments més intimistes, i d'altres de més produïts. Quins referents teníeu?
Jo sempre li preguntava com volia que sonés i quins referents tenia, com fem amb qualsevol artista... I no m'ho sabia dir, només em podia passar la música que escoltava [RIU]. Sempre he pensat que això la fa única: imagina si era especial el que feia, que no sabia com havia de sonar. Era una cosa que li sortia de manera orgànica. Arran d'això, suposo que vaig entendre que com més íntim, millor, perquè era com li sortia a ella.
Com va ser treballar amb ella?
L'EP l'hem fet entre dos productors: el Sergi Abella, i jo, que no ens coneixíem fins que va passar tot això: ho vam treballar cadascú a la seva manera. Jo vaig fer "Les coses que no vull" i "Adeu", i ell "Beber" i "Luz de gas". Potser es diferencien una mica en la producció, però quan vaig escoltar l'EP sencer vaig pensar que semblava que ho hagués fet tota una mateixa persona. Amb la Júlia, ens vam conèixer perquè teníem una amiga en comú, que sabia que jo produïa i que ella cantava, i ens va ajuntar. Va ser l'estiu del 2021, i va sortir tot de manera molt natural. Ella em va ensenyar la cançó, que em va molar molt, i li vaig proposar alguna cosa, perquè ella em va dir que anés fent, i em diria si li agradava [RIU]. I va anar així, molt fàcil.
Va arribar a presentar aquestes cançons en directe?
Presentar-les com a EP, no, perquè el disc sencer va sortir després que ella morís, però sí que havia fet alguns concerts en festes de barri, acompanyada per un amic seu guitarrista. Jo crec que totes, o quasi totes, les havia arribat a cantar en directe, però en format acústic.
Parlem de l''Ailux 360'. Com serà aquest espectacle?
El dia abans de morir, la Júlia va venir a casa meva, a l'estudi, a programar l'EP, que havia de sortir una setmana després. A més, vam xerrar de tot i ens vam posar al dia, perquè feia quatre mesos que no ens vèiem, i em va dir que voldria fer un àlbum en un futur, i que l'estiu de 2023 volia estar fent concerts, i em va proposar d'anar amb ella en la banda. I l'endemà va morir, i em vaig quedar amb les ganes de mostrar tot el material que tenia d'ella, i de fer aquest concert, de fer el que ella estaria fent ara. I per això hem muntat Ailux 360, que és un concert d'una banda -formada per amics músics del seu entorn- que tocarà les seves cançons: les quatre de l'EP, "Pared", i algunes versions de cançons que a ella li agradaven, o que amigues seves ens han dit que li recorden a ella. A més, com ella estudiava teatre, hi haurà també una petita representació de les seves companyes, i un recital d'una coral on ella cantava. Per això es diu "360", perquè és el seu art, però des de molts vessants diferents. Sempre diem que no ens agrada parlar de "concert homenatge": el que volem és que la gent vingui amb la idea que va a un concert d'Ailux, per escoltar la seva música; no és un concert que li dediquem, sinó que és el seu concert, el que ella hauria estat fent ara.
Com vas arribar a "Pared"?
Va ser preparant el concert Ailux 360, que és un concert d'homenatge que preparem per al 29 d'abril. Per fer-lo, necessitàvem el permís i la col·laboració dels pares, i hi vaig anar a parlar. Jo encara no els coneixia personalment, i els volia conèixer i xerrar de tot el que havia passat. Conversant, els vaig dir que segurament la Júlia tindria algunes idees de noves cançons a les notes de veu, i em van donar el seu mòbil per mirar-ho. Vaig escoltar unes quantes coses que tenia gravades, i entre les 200 que tenia, hi havia "Pared".
Ella t'havia explicat que estava preparant aquest nou tema?
No. Donava per suposat que ja treballava en noves coses, perquè ella sempre m'havia dit que tenia la idea de gravar un àlbum en un futur. Anava amb molta calma sempre, però estava convençut que tenia noves idees. El que sí que he descobert és que algunes amigues seves ja coneixien aquesta nova cançó, "Pared", perquè els l'havia cantat.
I com vas començar a treballar-la?
En veure que les amigues la coneixien i que la cançó estava realment molt ben escrita, vaig proposar de fer-la. Realment, va ser en part per una necessitat meva... Ailux era dels millors projectes amb qui treballava. S'estava ficant en el territori de l'indie català, es coneixia amb diversos artistes del panorama... I quan va morir, a part de sentir molta pena, i el desastre emocional que va suposar, també vaig sentir ràbia, perquè el seu era un projecte que m'encantava, i fer cançons amb ella era molt xulo... Produir "Pared" va ser una manera de continuar fent alguna cosa per a ella; una cançó que segurament hauria acabat fent en un futur.
La nota de veu és una gravació d'ella cantant i tocant al piano. A nivell tècnic, el primer que vaig fer va ser separar la veu del piano, amb un programa informàtic, per quedar-me'n la veu. A mi el tema em transmetia una sensació d'indie, amb alguna cosa semblant a l'Amaia (Operación Triunfo), i volia seguir per aquest camí, fent servir també totes les referències que havíem parlat amb ella per a "Les coses que no vull". Musicalment, l'estil a seguir era aquest. No em vaig coartar molt, perquè tampoc vaig tenir gaire dubte, perquè veia molt clar cap a on havia d'anar, sobretot coneixent-la a ella.
"Les coses que no vull" sona més plena i, en canvi, per aquesta cançó has triat una producció una mica més minimalista.
Sí, més indie i menys produït. "Les coses que no vull" té unes tornades molt més èpiques, i amb aquesta buscava una cosa menys plena. Però també és cert que, fins a cert punt, a mi també em costava seguir produint i pensant com feia aquesta cançó: jo sempre faig una primera proposta de producció, i després l'ensenyo a l'artista amb qui estigui treballant. Aquí no podia haver-hi aquest pas, i ningú em podia donar el feedback necessari. I va arribar un punt en què jo no sabia què més faria ella i, per tant, no podia continuar-ho produint.
Sí. Jo també penso que hauria tingut molta projecció. No sé si faria això per a qualsevol artista, però sens dubte la Júlia ho posa fàcil. Era dels projectes amb qui més gaudia: ella cantava molt bé, tenia ganes de fer-ho professionalment, coneixia molt bé el nínxol de mercat al qual volia entrar... Treballar amb algú que ho té clar, i a més amb el seu gran talent... Què més vols?
De fet, va ser una de les artistes més votades en les primeres voltes de votació popular dels Premis Enderrock, i temes com "Les coses que no vull" té més de 20 mil reproduccions a Spotify.
A vegades he treballat amb artistes que, per contactes o per com ho fan, arriben molt lluny d'una manera bastant ràpida. Ens va passar també amb Al·lèrgiques al Pol·len, que va ser el primer àlbum que vaig produir, i amb la Júlia passava també, perquè ho feia molt bé. Tot i així, és veritat que no sé fins a quin punt té tantes reproduccions precisament a conseqüència del que ha passat... Però ja apuntava maneres.
Eera molt jove, però tant la seva veu com les seves lletres, tenen el pes d'algú més madur.
Pel que fa a la veu i la tècnica, ella està formant-se des dels 3 anys. Quan a ella li deien que cantava molt bé, sempre responia "és que porto tota la vida preparant-me". Per la banda de les lletres, no et sé dir per què era tan madura, però ella escrivia de forma orgànica tot el que li sortia. Realment les lletres tenen un pes increïble, estan molt ben fetes.
Vas treballar també amb ella en el seu EP de debut, 'La lluna ha canviat', que té moments més intimistes, i d'altres de més produïts. Quins referents teníeu?
Jo sempre li preguntava com volia que sonés i quins referents tenia, com fem amb qualsevol artista... I no m'ho sabia dir, només em podia passar la música que escoltava [RIU]. Sempre he pensat que això la fa única: imagina si era especial el que feia, que no sabia com havia de sonar. Era una cosa que li sortia de manera orgànica. Arran d'això, suposo que vaig entendre que com més íntim, millor, perquè era com li sortia a ella.
Com va ser treballar amb ella?
L'EP l'hem fet entre dos productors: el Sergi Abella, i jo, que no ens coneixíem fins que va passar tot això: ho vam treballar cadascú a la seva manera. Jo vaig fer "Les coses que no vull" i "Adeu", i ell "Beber" i "Luz de gas". Potser es diferencien una mica en la producció, però quan vaig escoltar l'EP sencer vaig pensar que semblava que ho hagués fet tota una mateixa persona. Amb la Júlia, ens vam conèixer perquè teníem una amiga en comú, que sabia que jo produïa i que ella cantava, i ens va ajuntar. Va ser l'estiu del 2021, i va sortir tot de manera molt natural. Ella em va ensenyar la cançó, que em va molar molt, i li vaig proposar alguna cosa, perquè ella em va dir que anés fent, i em diria si li agradava [RIU]. I va anar així, molt fàcil.
Va arribar a presentar aquestes cançons en directe?
Presentar-les com a EP, no, perquè el disc sencer va sortir després que ella morís, però sí que havia fet alguns concerts en festes de barri, acompanyada per un amic seu guitarrista. Jo crec que totes, o quasi totes, les havia arribat a cantar en directe, però en format acústic.
Parlem de l''Ailux 360'. Com serà aquest espectacle?
El dia abans de morir, la Júlia va venir a casa meva, a l'estudi, a programar l'EP, que havia de sortir una setmana després. A més, vam xerrar de tot i ens vam posar al dia, perquè feia quatre mesos que no ens vèiem, i em va dir que voldria fer un àlbum en un futur, i que l'estiu de 2023 volia estar fent concerts, i em va proposar d'anar amb ella en la banda. I l'endemà va morir, i em vaig quedar amb les ganes de mostrar tot el material que tenia d'ella, i de fer aquest concert, de fer el que ella estaria fent ara. I per això hem muntat Ailux 360, que és un concert d'una banda -formada per amics músics del seu entorn- que tocarà les seves cançons: les quatre de l'EP, "Pared", i algunes versions de cançons que a ella li agradaven, o que amigues seves ens han dit que li recorden a ella. A més, com ella estudiava teatre, hi haurà també una petita representació de les seves companyes, i un recital d'una coral on ella cantava. Per això es diu "360", perquè és el seu art, però des de molts vessants diferents. Sempre diem que no ens agrada parlar de "concert homenatge": el que volem és que la gent vingui amb la idea que va a un concert d'Ailux, per escoltar la seva música; no és un concert que li dediquem, sinó que és el seu concert, el que ella hauria estat fent ara.