El músic, bateria i productor de Castellbisbal Cesc Valverde (Ginestà) descobreix avui el tercer treball del seu projecte personal, Xicu.

Text: Èlia Gea. Fotos: Xavi Souto.

Es tracta de l’EP 22 (Delirics, 2023), amb què el músic mostra una nova cara més fosca quant a lletres, però també quant a estil, cavalcant en un trap dur i allunyant-se del seu costat més pop. Com afirma ell mateix, “Si Blau (Satélite K, 2022) era de color blau, aquest EP és de color negre”. La setmana vinent, es podrà veure en directe a la sala Laut de Barcelona.


 
El disc arrenca amb “Testimu moOolt / Destruir”, que descriu les pujades i baixades d’una relació d’amor potser massa intensa: des del punt de deixar-ho tot fins per l’altra persona, fins a quedar-se destrossat quan l’has perdut.
Exacte. Primer vaig fer-ne la primera part, i la pensava com a una cançó per si sola. Però després vaig veure que no em sortia més lletra ‘feliç’, perquè no sé escriure coses felices. I em va semblar interessant donar-li la volta, perquè l’amor és molt maco, però arriba un moment en què tot es gira. Crec que en l’amor, si et refugies en la comoditat, sempre es gira i acaba malament. Així entenc que és l’estimar tal com el descric en la primera part.
 
En la segona part, hi col·labora el traper Teuma Thug (P.A.W.N. Gang). Com ha estat?
Soc molt fan del Teuma des d’adolescent, i sempre he pensat que és dels millors de la P.A.W.N. Gang. Vaig contactar-hi per col·laborar i va ser maquíssim des del primer moment. Li vaig passar el tema sense explicar-li gairebé res, i li vaig fer dir que fes la seva part sense cap mena de directriu. I va quedar molt guai!
 
És a través de la P.A.W.N. Gang que entres en el món del trap?
No, fa molts anys que escolto trap americà. Tenia pendent fer un disc amb aquesta sonoritat, perquè crec que em representa molt. Potser no més que el que he fet fins ara, però la veritat és que des del 2018 o 2019 només escolto música urbana americana. M’agraden molt alguns artistes d’aquí, com Teuma, P.A.W.N. Gang o Rojuu, però en aquest disc m’he basat més artistes underground americans.

 

A “El teu amor”, amb Julieta, segueixes parlant d’un amor que ho envaeix tot, però ho cantes amb certa por.
La vaig escriure molt enamorat, i em va sortir així. Entenc l’amor com a una cosa molt maca però sempre perillosa. Amb la Julieta ens vam conèixer fa temps. Un dia, ens vam trobar i em va dir que li havia agradat Blau i que havíem de fer alguna cosa junts. Va quedar pendent, fins que aquest estiu va venir un dia a casa i en una tarda ho vam fer tot: va escriure la lletra i la vam gravar. És una bèstia.
 
Però el videoclip no el vau fer aquella mateixa tarda, oi?
No, el vam gravar fa poc en un bosc. Fa molt temps que volia fer alguna cosa fosca, i per mi el que millor ho representava era un bosc de nit. Primer ho vam fer servir en la portada de l’EP, però vaig pensar que seria guai desenvolupar més la idea. Per això vam fer un clip sense més història que els dos en un bosc de nit, xulejant.
 
 

Amb la cançó “22” hi ha un canvi substancial, tan estilístic, com de to.
Sí, és un món a part. “22” són les coses bones i dolentes que he viscut en l’amor. Hi descric la part més maca que pot tenir, i el moment d’estar tranquil amb la persona que estimes. Però dins d’allò bo sempre hi ha alguna cosa dolenta. Tot el que faci jo, sempre tindrà un toc d’alguna cosa perillosa.
 
Al final, s’hi sent Galgo Lento rapejant.
Sí, som molt amics, i sempre m’ha agradat molt el que fa. Al principi, en la seva part hi havia un sàmpler de Travis Scott parlant, descrivint un outfit seu... Però em va semblar massa random, i em faltava que entrés algú rapejant-hi; i no hi havia ningú millor que ell. I també com la Julieta, li vaig enviar, i en una tarda va fer la seva part, la va gravar i me la va enviar.
 
Què té d’important el número 22?
M’ha perseguit tota la meva vida, en coses bones i dolentes, i sobretot en l’amor. Sempre ha estat present en les meves relacions i traumes de petit, i em semblava bé dedicar-li un petit espai.
 
 

La cançó més fosca del disc, tan en forma com en lletra, és la que el tanca: “Vull star sol!”
Totalment. És un experiment que vaig fer. Com a productor, sempre experimento a casa, i em va sortir d’una tirada un matí que estava bastant desesperat. És una cosa rara, ara l’escolto i tampoc l’entenc gaire, ni sé com em va sortir... però vaig pensar que seria divertit incloure-la.
 
Hi ha molts missatges repetits i duplicitats de veus en aquest tema. Reflecteix una mica el monòleg intern en moments d’angoixa?
He volgut repetir molt els missatges en totes les cançons, perquè em semblava un recurs interessant que no he utilitzat mai i que està bastant present en la música que escolto últimament. He volgut que soni molt punk i repetir el missatge fins que cali.
 
Quin missatge?
Que vull estar sol! [RIU] Per voler estar sol, parles molt d’amor...
Sí, però per això s’acaba l’amor. De fet, el disc, s’acaba amb la idea que per trobar la pau és important estar bé amb tu mateix, sense que res extern t’influeixi.
 
Aquest missatge tu el cantes però fent unes segones veus a una altra veu principal. De qui és?
És un sàmpler random que vaig trobar, i vaig pensar que era perfecte per tancar el disc. És en angles i no pinta gaire en el disc, però transmet molta pau. Crea un contrast molt guai, i et deixa en aquest estat de calma que em faltava per cloure el disc.
 
Creus que és possible un amor que no porti aquesta cara tan fosca?
Jo encara l’estic buscant, i ho estic intentant gestionar... però a hores d'ara no he trobat cap solució. A la conclusió a la qual arribo ara mateix és que vull estar sol.
 
Com traduiràs tot plegat al directe?
Serà un directe molt diferent del que he fet fins ara, molt més canyer. El 25 de maig, el present a la sala Laut. No hi aniré amb banda, sinó amb una guitarrista i un DJ. Volia que fos un directe molt electrònic, però contrastar-lo amb un solo de guitarra, amb molta distorsió, per sobre de les cançons, i reforçar la idea punk.