La faceta creativa del músic gironí Òscar Boyle va aflorar precisament quan va deixar a un costat la música -havia estudiat trompa al conservatori Isaac Albéniz de Girona- per emprendre la carrera de Física. En aquell moment van sorgir les seves primeres cançons, entre les quals “One Last Time”, que ens descobria fa uns mesos, o “Empty Pages”, que avui estrenem en primícia.

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

La música d’Òscar Boyle és tan esquinçadora com balsàmica. Amb el seu so folk indie, de sonoritats acústiques i arpegis de guitarra, Boyle nua l’ànima a les lletres i a la seva veu, apuntant el dard directament al cor. En aquest “Empty Pages”, el gironí s’admet perdut, amb pensaments intrusius i disseminats sobre el futur, caient en un forat fosc. En aquest paisatge desolador de nits solitàries, les melodies no afloren, canta: “Running out of songs to sing. There’s no more music in my dreams” (‘quedant-me sense cançons per cantar. Ja no hi ha més música en els meus somnis’). Però, afegeix, abatrem les nostres memòries a favor de les melodies, i no pararem fins que comencem a obrir-nos i curem els nostres cors. La cançó ha estat produïda i mesclada per Àlex Pérez, i el videoclip -on s’hi endevinen referències com la del llibre d’Irene Solà Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019)- ha estat realitzat per 408 Audiovisual Studio.