El jove cantautor barceloní Eloi Sayrach, guanyador del Premi Joventut del Sona9 2022, es pren les coses amb molta calma i profunditat, com la seva música. El disc de debut, 'Perdut dins l’aixopluc' (autoeditat, 2023), gravat i produït a foc lent, apareixerà aquesta tardor i proposa tot un exercici de melancolia i de sonoritats crues, atmosfèriques i experimentals.

Text: Ferran Amado. Fotos: Juan Miguel Morales.

Com t’has plantejat la teva vida musical després d’haver guanyat el Premi Joventut del Sona9?
El premi va ser un reconeixement a la feina feta i em va donar molta autoestima, però més enllà dels premis, el camí segueix sent el mateix. La música és una cursa de fons.

El teu primer disc, 'Perdut dins l’aixopluc', no veurà la llum fins a la tardor. Per què?
Les lletres i la sonoritat m’han dut a pensar que és un disc tardorenc o hivernal més que no pas primaveral o estiuenc. A més, encara està una mica verd i a poc a poc va agafant forma. La música necessita el seu temps, i fer un disc autogestionat i autoeditat és una inversió de temps enorme. Les coses amb amor se solen cuinar a foc lent.



De fet, podríem dir que és la teva manera de fer.
És difícil avançar a velocitat de creuer quan les hores que hi puc destinar s’han de compaginar amb altres projectes. A part de la producció del disc i del llançament del senzill “Jardí de flors”, aquest final de curs també he estat immers fent la música i espai sonor de dues obres de teatre, fent de tècnic de so i de llums en diversos espectacles, produint el disc del cantautor gracienc Arnau Folch i amb els concerts de fi de curs de l’escola de música on treballo.

El disc marcarà l’inici d’una nova etapa?
El que desitjo més és que el disc representi la meva etapa actual, vital, però sobretot sonora. Crec que hem trobat una sonoritat molt específica i especial amb l’Àlex Almirall i l’Adrià Serrano, i em ve molt de gust poder ensenyar-ho. És una nova etapa, però sento que continua sent la mateixa aventura que va evolucionant.

Les teves cançons transmeten una sensació de tristor i melancolia. Són el teu mirall i et despulles tal com ets?
Tinc diverses facetes, i aquesta n’és una. Em sento molt jo a les cançons i m’identifiquen, però també em considero una persona divertida, juganera i bromista, i això no es reflecteix tant a les cançons. Suposo que és perquè sento la necessitat de compondre quan estic més apagat o amb ganes d’entrar dins meu i tancar-me al refugi.



El primer senzill, “Jardí de flors”, té un gust agredolç i una lletra madura i poètica. El disc anirà en aquesta direcció?
El disc passa per moments diferents i cada oient podrà fer el seu viatge. Tant de bo sigui d’aquells discos que quan acaba penses que t’han remogut alguna cosa. I no parlo només d’amor en tot el disc, només en un parell de cançons... Crec que és el treball més introspectiu que he fet. Em va caldre tancar-me en el refugi i deixar el món a fora, per conèixer-me. De sobte la pau se’m va fer angoixant i em vaig perdre. Perduts dins l’aixopluc surt de la necessitat de tornar-me a trobar, i fent el disc realment he tornat a connectar molt amb mi mateix.

El disc l’has gravat entre els estudis Music Lan i els dels teus socis i músics, Àlex Almirall i Adrià Serrano. Què hi aporta cadascú?
Les guitarres principals estan gravades a Music Lan. Volia que sonessin sense cap soroll, perquè són puntejats molt delicats i valia la pena gravar al millor estudi possible. Les veus, en canvi, les gravo pel meu compte en un home studio, perquè m’agrada tenir la màxima intimitat i anar sense pressa, oblidar-me del rellotge i gravar les hores que calgui. Prefereixo fer-ho tot sol, perquè tinc els meus rituals i també és un moment de molta connexió amb un mateix.

Tot i que el disc està en fase de producció i gravació, quin missatge vols fer arribar al públic en general que escolti les cançons?
Proposo un espai per fer un viatge que els porti a un món diferent, un món introspectiu. Sento que m’exposo molt i que se’m pot arribar a conèixer a través d’aquest disc, però no busco això. M’agradaria que quan la gent escoltés el disc trobés un moment per escoltar-se a ella mateixa.



Què més pots avançar del nou disc?
No vull revelar els títols de les cançons, ni fer espòilers encara. A més, hi ha alguna cançó que encara no sé si entrarà o no. Crec que cadascú traurà els seus aprenentatges de cada cançó, i això és bonic. Si aquest disc ajuda algú a generar espais de reflexió i autoconeixença estaré més que satisfet.

Ets partidari de la romantització de la melancolia?
Vull pensar que a les meves cançons no hi ha romantització, però m’agrada treure les coses dolentes quan parlo d’una relació. I no tant perquè la gent ho pugui saber, sinó pel fet de ser capaç de dir-les en veu alta quan les interpreto en directe.