Després de guanyar el Sona9, el duet de Valls Figa Flawas s’ha convertit en una de les veus més potents de la nova escena urbana catalana. En pocs mesos han multiplicat per deu les escoltes mensuals a les plataformes, i els seus bolos d’estiu ja es compten per desenes.

Text: Franc Lluís. Fotos: Michal Novak.

Amb la denominació de ‘La Banda del Pati’ han col·laborat amb The Tyets, Julieta i Mushka, i han fet que gent de totes les edats remeni el cul amb la seva batxata “Mussegu”. Avui llancen l’EP Recent t'arriba la invitació per..., que inclou els seus darrers senzills i el nou tema "Xtraterrestres (na de na)". Per al febrer, ja està prevista la sortida del segon disc, Calçotada, amb el segell Halley Records.



Hi ha un canvi generacional en la música més viu que mai. Teniu la sensació que hi ha nova onada de pop urbà en català com a relleu de l’escena?
Pep Velasco: Sí, és clar que hi ha una nova escena generacional i, de fet, fa la sensació que encara som a l’ull de l’huracà del canvi i no sabem ben bé com quedarà el panorama.

I vosaltres què voldríeu que passés?
Xavi Cartanyà: Ens agradaria que tothom acabés trobant el seu propi espai, perquè hi ha lloc per a tothom.

Bla, bla, bla… Sembla que estigueu fent un missatge institucional políticament correcte. Va, digueu la veritat!
P.V: [RIUEN] De debò, una de les coses boníssimes que han passat aquests darrers temps és que l’escena s’ha eixamplat molt. Hi ha més penya fent coses que potser abans en català no existien.

En podeu posar algun exemple en concret?
P.V: Doncs la realitat és que els artistes de la nova escena hem portat el latineo al circuit de les festes majors.



Per això heu connectat amb el públic jove?
X.C: Segur! Estem fent en català la música que els adolescents, o la gent de vint-i-pocs anys, escolta als mòbils quan fan festes als pàrquings o a casa d’algú… La música que els mola per sortir de festa.

I per això hi ha gent que abans no consumia música en català i que ara us busca a vosaltres i a altres grups?
P.V: Segurament la cosa va per aquí, sí. A la gent li mola el que fem i s’hi apunta.

A veure si ara us hauran de donar una medalla com a salvadors del català!
P.V: [RIUEN] Què va! De fet, d’això en parlem sovint amb els Tyets, la Julieta i la resta. Cantem en català des de la no-militància, senzillament perquè és la nostra llengua i per nosaltres és el més normal.

En realitat, l’escena del pop urbà ja és a tot arreu, des dels cartells de les festes majors fins a la majoria de mitjans de comunicació. Ara tothom parla de la nova escena musical...
P.V: Doncs mira que ja fa anys que existeix aquesta escena! I no tant nosaltres com altra gent de l’escena que ja fa temps que pica pedra. Fa la sensació que a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per exemple, arriba una mica tard amb tot això de l’escena de les músiques urbanes.



Heu citat molts cops Bad Bunny, Rosalia, Bad Gyal, Queen o El Gran Combo de Puerto Rico com a referents. De referents en català en teniu algun?
X.C: Clar que sí! A banda de les influències més directes, les que fan un tipus de música com la que també tenim ganes de crear, hi ha els referents ambientals. Es tracta dels cantants i grups que hem escoltat tota la vida i que podríem dir que formen part de la nostra educació musical i sentimental.
P.V: En aquest cas, podem dir cantautors com Ovidi Montllor, Sisa o Pau Riba, i bandes com La Gossa Sorda.

De debò? O només ho dieu perquè penseu que als lectors de la revista Enderrock els molarà que citeu aquests artistes?
P.V: [Riuen] De cap manera! Hem escoltat molt tota aquesta gent. Com també Manel, Els Amics de les Arts i molts més.

I Els Pets? Ara que canteu la cançó de l’estiu d’iCat amb Lluís Gavaldà, si ens dieu que no, quedareu fatal.
X.C: És literalment impossible no haver xalat amb Els Pets en algun moment dels darrers trenta anys.



Ben jugat! La cançó que canteu Figa Flawas amb Els Pets es diu “Xalalà”. Com es va gestar la col·laboració?
P.V: Va sorgir un dia que vam anar a El matí de Catalunya Ràdio, el programa de Laura Rosel. Ens va entrevistar i després Lluís Gavaldà feia una secció musical… i llavors va dir per antena una frase com ara: “A veure quan em truquen per fer una col·laboració, aquest jovent dels Figa Flawas”.

I el vau trucar l’endemà mateix, clar!
X.C: Vam contactar amb ell a través de la discogràfica i de seguida ens va flipar el seu grau d’involucració. De fet, al primer WhatsApp que ens va enviar ja acabava cantant el ‘xalalà’ de la tornada. Ens ho vam passar molt bé, amb en Lluís.

I formarà part del proper disc, que sortirà al febrer?
X.C: És la idea. De fet, hi volem incloure tots els senzills que haurem llançat des de “Mussegu”.



De moment, és el que heu fet amb l'EP 'Recent t'arriba la invitació per...'. Al disc de febrer, fareu vostra la clàssica fórmula de mig disc ja conegut i l’altra meitat per descobrir?
P.V: Ja ho veurem, podria anar per aquí, però la veritat és que ja tenim un munt de cançons i ens fa la sensació que serà un disc llarg.

Hi haurà col·laboracions més enllà de les que ja heu publicat?
X.C: Sí, sí… N’hi haurà unes quantes.

I per molt que hi insisteixi no en deixareu anar pas cap, oi?
X.C: [RIUEN] Seguiu-nos a les xarxes, que anirem donant pistes.



Parlem del concurs de bandes emergents Sona9. Us ha canviat la vida, a Figa Flawas, el fet d’haver-lo guanyat?
X.C: [RIUEN] Encara no ho sabem, però sí que ens ha ajudat a fer el pas cap a la professionalització del projecte.

Per què? No ho teníeu clar, abans?
P.V: No tant. Primer cal adornar-nos que l’èxit es pot convertir en realitat. Nosaltres ja fa anys que fem música i la idea era justament posar tota la carn a la graella amb Figa Flawas. Miràvem de funcionar rotllo pro, tot i que teníem feines d’altres coses i al final el marge de temps que ens quedava per al grup era el que era.

Per això us vau apuntar al Sona9? Per mirar de fer aquest salt?
X.C: Bàsicament ho vam fer per aconseguir visibilitat. Vam pensar que seria una bona manera d’arribar a més llocs.

I per allò d’obligar-vos a tenir reptes i no estancar-vos? Molts grups expliquen que passar pel Sona9 els suposa tenir un full de ruta, fer passes endavant i millorar com a grup.
P.V: Per a això potser no tant, perquè nosaltres ja portàvem una bona inèrcia i teníem ganes de seguir endavant com a grup. Però és evident que el Sona9 ens ha posat el focus a sobre, i llavors el ‘curro’ ha estat -i és encara nostre- mirar d’aprofitar-ho.

La sensació és que no heu deixat pas passar l’oportunitat. El grup és la vostra feina a dia d’avui i ho esteu petant. No necessiteu cap altre sou per pagar les factures i això ja és un triomf.
X.C: Sí, de moment mirarem d’aprofitar l’onada, treballar a totes, i allargar la carrera com a mínim com en Benito (Bad Bunny)… [RIUEN].



Tot és adaptar-se i reciclar-se, com la majoria de tècnics de so de les festes majors, sobretot si comparen els riders que els arribaven fa uns anys amb els d’ara! On abans hi havia ‘bateria, baix, dues guitarres i veus’ ara tot són ‘ordinadors, sintes, autotune i seqüències’. Com us heu adaptat vosaltres?
P.V: La gent del sector s’està posant les piles. Fa tot just uns mesos, quan demanàvem als tècnics de so només línies perquè ja ho llançàvem tot, no entenien gaire res. Ara comença a fer la sensació que la gent ja sap de què va la pel·lícula.

En directe, Figa Flawas ara mateix ja actua amb ballarins, Pep Velasco cantant i fent espectacle i Xavi Cartanyà disparant sons des del darrere. Quina és la previsió dels directes?
X.C: Aquest és el pla inicial. I a partir d’aquí ens adaptem a cadascun dels bolos en funció del lloc, el públic i el moment.

Un dels vostres forts és que aconseguiu transmetre la sensació de festa als directes. En Pep és un actor que interpreta un paper i té un vessant còmic molt potent. Com treballeu els concerts? Està tot pautat i marcat, o fins a quin punt us permeteu jugar amb una certa improvisació?
X.C: És evident que, si volem que tot rutlli, ho hem de tenir pautat i dissenyat... I a partir d’aquí sempre hi ha un punt en què la cosa ha de fluir. Si no, al final es notaria massa impostat.



Quan vau presentar 'Joves tendres' (autoeditat, 2022) ningú us estava esperant, però per aquest EP, i encara més per al segon disc, teniu el focus a sobre tant del públic com dels mitjans. Us genera certa pressió?
P.V: Ara que ho dius, potser una mica sí... No, parlant seriosament, ens fa molta il·lusió que hi hagi gent que estigui pendent del que fem, de les cançons noves que traurem i sobretot de seguir-nos.

El canvi el deveu haver notat de zero a cent?
P.V: Totalment! Tal com dèiem abans, l’escena està canviant molt ràpidament. En el nostre cas, fa tot just vuit mesos no ens coneixia ningú i ara molta gent ja se sap les nostres cançons.

L’èxit que ha representat “Mussegu” també us ha ajudat molt?
X.C: Sí, segurament el ritme de la batxata, que no és tan agressiu com el patró del reggaeton, ha fet que a la gent li hagi entrat millor. No ho sabem ben bé... Podríem fer mil teories, però el cas és que la cançó ha arribat a moltíssima gent.

També a les escoles. Entre 'Eufòria' i la nova escena del pop urbà heu arribat també al públic familiar.
X.C: Sí, és veritat que hi ha molta canalla i preadolescents que han connectat amb els grups que actualment fem pop i música urbana en català. Això mola molt, però tampoc ens ho esperàvem pas.

El 2024, amb el nou disc, serà l’Any Figa Flawas?
P.V i X.C: Esperem que sí. Seria lo seu, oi?