La revista digital setmanal d'Enderrock
- 49
Des de l'objectiu
Leiva, Omara Portuondo, Love of Lesbian, Tribut a Alfredo Calonge, Richie Ramone, The Golden Grahams i Joan Dausà i El Mago Pop
Text i fotos: Xavier Mercadé
La primesa extrema de Leiva (1) es va mostrar a L'Auditori (Barcelona) el passat 2 de desembre. Acompanyat d'una competent banda, va demostrar que hi ha vida i repertori més enllà de les cançons ja clàssiques del duet Pereza.
El 16è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni va tenir la bona pensada de portar al dia següent i també a L'Auditori però a la seva sala mitjana el talent d'Omara Portuondo (2), una de les poques supervivents del Buenavista Social Club. Amb una salut envejable, als seus 84 anys va demostrar que encara guarda a la seva veu l'essència de la música cubana.
El dijous 4 de desembre va ser un dia de grans emocions musicals a la ciutat de Barcelona. Love of Lesbian (3) portaven el seu espectacle Miralls i Miratges a L'Auditori de Barcelona, en el que va ser el seu darrer concert català fins a l'any 2016. A l'altra banda de la ciutat, a la sala Apolo, el modernisme es preparava per retre homenatge al gran Alfredo Calonge (4). Infinitat de músics de bandes com Brighton 64, Los Canguros, Bondage, Los Selenitas, Canary Sect, Trons, Los Bisontes, Miqui Puig, The Excitements, Dr Explosion o Sex Museum es van unir per interpretar de principi a final el mític Piknik Caleidoscópico (Victoria, 1986) de Los Negativos en un divertit, emotiu i, sobretot, sincer homenatge.
Portar com a cognom el nom de la banda que et va acollir durant uns anys no és garantia d'un concert de qualitat. Això és el que va passar amb l'actuació de Richie Ramone (5) a la sala Monasterio de Barcelona: tot i tenir repertori propi, les versions de Ramones van sonar rutinàries, predictibles i amarades de nostàlgia. En canvi la sorpresa va ser amb The Golden Grahams (6), una jove banda catalana que va reivindicar el glamur, la mala llet i la rebel·lia que sempre ha d'anar lligada al rock.
Màgia amb precisió, tal com cantaven Nacha Pop als anys vuitanta. Això és el que es va viure al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 6 de desembre amb el sorprenent espectacle de Joan Dausà i El Mago Pop (7). La companya Helena Morén fa cinc cèntims d'aquest concert en aquest mateix EDR.
El 16è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni va tenir la bona pensada de portar al dia següent i també a L'Auditori però a la seva sala mitjana el talent d'Omara Portuondo (2), una de les poques supervivents del Buenavista Social Club. Amb una salut envejable, als seus 84 anys va demostrar que encara guarda a la seva veu l'essència de la música cubana.
El dijous 4 de desembre va ser un dia de grans emocions musicals a la ciutat de Barcelona. Love of Lesbian (3) portaven el seu espectacle Miralls i Miratges a L'Auditori de Barcelona, en el que va ser el seu darrer concert català fins a l'any 2016. A l'altra banda de la ciutat, a la sala Apolo, el modernisme es preparava per retre homenatge al gran Alfredo Calonge (4). Infinitat de músics de bandes com Brighton 64, Los Canguros, Bondage, Los Selenitas, Canary Sect, Trons, Los Bisontes, Miqui Puig, The Excitements, Dr Explosion o Sex Museum es van unir per interpretar de principi a final el mític Piknik Caleidoscópico (Victoria, 1986) de Los Negativos en un divertit, emotiu i, sobretot, sincer homenatge.
Portar com a cognom el nom de la banda que et va acollir durant uns anys no és garantia d'un concert de qualitat. Això és el que va passar amb l'actuació de Richie Ramone (5) a la sala Monasterio de Barcelona: tot i tenir repertori propi, les versions de Ramones van sonar rutinàries, predictibles i amarades de nostàlgia. En canvi la sorpresa va ser amb The Golden Grahams (6), una jove banda catalana que va reivindicar el glamur, la mala llet i la rebel·lia que sempre ha d'anar lligada al rock.
Màgia amb precisió, tal com cantaven Nacha Pop als anys vuitanta. Això és el que es va viure al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 6 de desembre amb el sorprenent espectacle de Joan Dausà i El Mago Pop (7). La companya Helena Morén fa cinc cèntims d'aquest concert en aquest mateix EDR.