La revista digital setmanal d'Enderrock
- 491
La felanitxera Mar Grimalt ha guanyat el guardó per la musicació del poema «La inutilitat"» de Damià Huguet
Mar Grimalt guanya el XVI Premi Miquel Martí i Pol a millor poesia musicada
La setzena edició del Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura, patrocinat pel Celler Vall-Llach, ha recaigut en la felanitxera Mar Grimalt i la musicació de “La inutilitat”, del també balear Damià Huguet. El guardó, que s’atorga al millor poema musicat en català, està dotat amb 5.000 euros i una escultura de Josep Bofill i s'ha fet públic el 14 de novembre a la seu de l'SGAE de Barcelona
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Juan Miguel Morales.
El jurat presidit per Lluís Llach i integrat per l’actriu i rapsoda Sílvia Bel; el poeta, rapsoda i promotor Eduard Escoffet; el sommelier de Can Roca Josep Roca; la gestora cultural i directora de Mallorca Literària, Carme Castells; el copropietari del Celler Vall-Llach i enòleg, Albert Costa, i el director editorial de Grup Enderrock, Lluís Gendrau, també han reconegut Coloma Bertran i Lia Sampai per la musicació de "Desolació" de Joan Fuster, que ha rebut el Premi Accèsit Ramon Muntaner.
Si Miquel Martí i Pol va ser treballador d’una fàbrica a Roda de Ter, la cantautora Mar Grimalt igualment està vinculada a una empresa de materials per la construcció a Felanitx, que és el que la va portar a musicar “La inutilitat” de Damià Huguet (Campos, 1946-1996). Sobre el fet de guanyar el guardó ha comentat eufòrica: "Estic agraïdíssima pel premi. En llegir el poema vaig necessitar passar-lo per un altre canal. Sa música ens arriba molt, i de vegades, no basta tornar a dir un poema. En el meu cas, necessitava transformar les paraules de Damià Huguet", ha reflexionat, mentre també ha afegit: "Els agraeixo moltíssim a totes i a tots haver escoltat 'La inutilitat' i no haver trobat que fos una cançó inútil".
La cantant de música d'arrel de Felanitx va connectar amb el poeta a partir d’un mateix relat: “Ell tenia una fàbrica de materials de construcció i jo som una aspirant a artista amb un pare que també tenia una fàbrica igual, amb qui no em portava gaire bé. M’avergonyia que se sabés la meva relació familiar amb el món dels blocs i les bigues de ciment, perquè l’illa de Mallorca ja està prou destruïda. En Huguet vaig trobar un referent d’artista que també tenia la mateixa preocupació. I aquest va ser el meu motor creatiu”.
Fa dos anys, pel 25è aniversari de la mort de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, dos poetes mallorquins aparentment antagònics, la Fundació Mallorca Literària li va proposar a Grimalt, juntament amb el músic Roger Pistola i a l’actor Salvador Miralles, fer un recital performatiu. “Em va fascinar la gran actualitat del text, tot i que va ser escrit fa 50 anys, perquè parla d’una situació en què cadascú està còmode observant les desigualtats, examinant les injustícies, veient venir la catàstrofe, però ningú passa a l’acció. Ningú no fa res per intentar canviar-ho”, subratlla Grimalt.
Paral·lelament, el Premi accèssit Ramon Muntaner ha recaigut en la musicació del poema "Desolació" de Joan Fuster a càrrec de Coloma Bertran amb la veu de Lia Sampai. No és la primera vegada que la violinista vigatana Coloma Bertran musica poemes. Sense anar més lluny, aquest estiu va fer recitals amb la poeta manlleuenca Raquel Santanera. La musicació de “Desolació” està basat en un poema de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) i ja va guanyar el certamen Sentir Fuster, per al qual, la va compondre. “Joan Fuster no és només una font d’inspiració, sinó que hi estableixo vincles relacionats amb el territori, la llengua i la vulnerabilitat i em permet entendre el món d’una determinada manera”, argumenta la cantant.
Si Miquel Martí i Pol va ser treballador d’una fàbrica a Roda de Ter, la cantautora Mar Grimalt igualment està vinculada a una empresa de materials per la construcció a Felanitx, que és el que la va portar a musicar “La inutilitat” de Damià Huguet (Campos, 1946-1996). Sobre el fet de guanyar el guardó ha comentat eufòrica: "Estic agraïdíssima pel premi. En llegir el poema vaig necessitar passar-lo per un altre canal. Sa música ens arriba molt, i de vegades, no basta tornar a dir un poema. En el meu cas, necessitava transformar les paraules de Damià Huguet", ha reflexionat, mentre també ha afegit: "Els agraeixo moltíssim a totes i a tots haver escoltat 'La inutilitat' i no haver trobat que fos una cançó inútil".
La cantant de música d'arrel de Felanitx va connectar amb el poeta a partir d’un mateix relat: “Ell tenia una fàbrica de materials de construcció i jo som una aspirant a artista amb un pare que també tenia una fàbrica igual, amb qui no em portava gaire bé. M’avergonyia que se sabés la meva relació familiar amb el món dels blocs i les bigues de ciment, perquè l’illa de Mallorca ja està prou destruïda. En Huguet vaig trobar un referent d’artista que també tenia la mateixa preocupació. I aquest va ser el meu motor creatiu”.
Fa dos anys, pel 25è aniversari de la mort de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, dos poetes mallorquins aparentment antagònics, la Fundació Mallorca Literària li va proposar a Grimalt, juntament amb el músic Roger Pistola i a l’actor Salvador Miralles, fer un recital performatiu. “Em va fascinar la gran actualitat del text, tot i que va ser escrit fa 50 anys, perquè parla d’una situació en què cadascú està còmode observant les desigualtats, examinant les injustícies, veient venir la catàstrofe, però ningú passa a l’acció. Ningú no fa res per intentar canviar-ho”, subratlla Grimalt.
Paral·lelament, el Premi accèssit Ramon Muntaner ha recaigut en la musicació del poema "Desolació" de Joan Fuster a càrrec de Coloma Bertran amb la veu de Lia Sampai. No és la primera vegada que la violinista vigatana Coloma Bertran musica poemes. Sense anar més lluny, aquest estiu va fer recitals amb la poeta manlleuenca Raquel Santanera. La musicació de “Desolació” està basat en un poema de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) i ja va guanyar el certamen Sentir Fuster, per al qual, la va compondre. “Joan Fuster no és només una font d’inspiració, sinó que hi estableixo vincles relacionats amb el territori, la llengua i la vulnerabilitat i em permet entendre el món d’una determinada manera”, argumenta la cantant.