text: Elisenda Soriguera. Fotos: Arxiu ECP
El gairebé un cententar de
micromecenes que han fet realitat un nou disc d'
El Corredor Polonès ja l'estan rebent físicament a les seves llars:
Fenòmens tangibles (autoeditat, 2014) es publicarà oficialment aquest dijous 9 de gener, el mateix dia que la banda el penjarà al seu
Bandcamp per a qui el vulgui comprar en format digital i/o físic. Al projecte participatiu dels valencians hi han col·laborat també músics de diverses bandes rockeres dels Països Catalans: Javi Ibáñez (
Mugroman), Pol Fuentes i Iban Rodríguez (
Rosa Luxemburg), Víctor Moya (
121 dB),
Mi#, Gon Gironès (
Gàtaca),
Inèrcia, Rubén Pujol (
Nyandú), Pau Miquel Soler (
Arthur Caravan) i Àlex Martínez i David García (
Tardor).
Per anar escalfant l'ambient, estrenem a EDR un dels temes que s'han inclòs a l'àlbum, "Cançó trista de Cindy Lance": "És una peça inspirada en una història fidedigna d'amor a distància, ocorreguda a principi dels anys setanta. Ens ha arribat per la troballa d'unes cartes i unes fotos en una masia abandonada. És una relació entre una noia –Cindy Lance– dels Estats Units, concretament de Chico, a Califòrnia, i un noi de Muro, al País Valencià. La lletra intenta descriure la desproporció percepcional d'intensitat afectiva entre ells dos. Cindy ho donà tot, i aquest noi no gaire", relata el baixista i cantant d'
El Corredor Polonès, Marc Pérez.
Per al segon disc el grup ontinyentí ha buscat un so més directe, potent i cru. Per fer-ho han enregistrat les noves cançons als estudis Montesa Audio: "El disc sona més com Bleach que com Nevermind –àlbums de Nirvana–, més com The Kitchen Tapes que com Blue Album –de Weezer– o més com el primer disc de Queens of the Stone Age que no qualsevol altre seu. És una aposta per la improvisació i la imperfecció a l'estudi, evitant efectes especials, netedats, quantitzacions i postafinacions. Vol ser tot un homenatge volgut a aquells primers discos de moltes bandes dels noranta que ens han influenciat", declaren.