La revista digital setmanal d'Enderrock
- 5
Estrenem "Cançó trista de Cindy Lance", del nou disc 'Fenòmens tangibles'
Els fenòmens
d'El Corredor Polonès
"El disc 'Fenòmens tangibles' és la realitat feta música, els fets quotidians, les alegries a xicoteta escala, les tristeses diàries, les explosions de joia, els drames palpables...", anuncia El Corredor Polonès. La contundent banda d'Ontinyent presenta el segon llarga durada després de 'L'embaràs d'Agnieszka' (autoeditat, 2010), en una nova aposta pel rock alternatiu des del País Valencià.
text: Elisenda Soriguera. Fotos: Arxiu ECP
El gairebé un cententar de micromecenes que han fet realitat un nou disc d'El Corredor Polonès ja l'estan rebent físicament a les seves llars: Fenòmens tangibles (autoeditat, 2014) es publicarà oficialment aquest dijous 9 de gener, el mateix dia que la banda el penjarà al seu Bandcamp per a qui el vulgui comprar en format digital i/o físic. Al projecte participatiu dels valencians hi han col·laborat també músics de diverses bandes rockeres dels Països Catalans: Javi Ibáñez (Mugroman), Pol Fuentes i Iban Rodríguez (Rosa Luxemburg), Víctor Moya (121 dB), Mi#, Gon Gironès (Gàtaca), Inèrcia, Rubén Pujol (Nyandú), Pau Miquel Soler (Arthur Caravan) i Àlex Martínez i David García (Tardor).
Per anar escalfant l'ambient, estrenem a EDR un dels temes que s'han inclòs a l'àlbum, "Cançó trista de Cindy Lance": "És una peça inspirada en una història fidedigna d'amor a distància, ocorreguda a principi dels anys setanta. Ens ha arribat per la troballa d'unes cartes i unes fotos en una masia abandonada. És una relació entre una noia –Cindy Lance– dels Estats Units, concretament de Chico, a Califòrnia, i un noi de Muro, al País Valencià. La lletra intenta descriure la desproporció percepcional d'intensitat afectiva entre ells dos. Cindy ho donà tot, i aquest noi no gaire", relata el baixista i cantant d'El Corredor Polonès, Marc Pérez.
Per al segon disc el grup ontinyentí ha buscat un so més directe, potent i cru. Per fer-ho han enregistrat les noves cançons als estudis Montesa Audio: "El disc sona més com Bleach que com Nevermind –àlbums de Nirvana–, més com The Kitchen Tapes que com Blue Album –de Weezer– o més com el primer disc de Queens of the Stone Age que no qualsevol altre seu. És una aposta per la improvisació i la imperfecció a l'estudi, evitant efectes especials, netedats, quantitzacions i postafinacions. Vol ser tot un homenatge volgut a aquells primers discos de moltes bandes dels noranta que ens han influenciat", declaren.
Per anar escalfant l'ambient, estrenem a EDR un dels temes que s'han inclòs a l'àlbum, "Cançó trista de Cindy Lance": "És una peça inspirada en una història fidedigna d'amor a distància, ocorreguda a principi dels anys setanta. Ens ha arribat per la troballa d'unes cartes i unes fotos en una masia abandonada. És una relació entre una noia –Cindy Lance– dels Estats Units, concretament de Chico, a Califòrnia, i un noi de Muro, al País Valencià. La lletra intenta descriure la desproporció percepcional d'intensitat afectiva entre ells dos. Cindy ho donà tot, i aquest noi no gaire", relata el baixista i cantant d'El Corredor Polonès, Marc Pérez.
Per al segon disc el grup ontinyentí ha buscat un so més directe, potent i cru. Per fer-ho han enregistrat les noves cançons als estudis Montesa Audio: "El disc sona més com Bleach que com Nevermind –àlbums de Nirvana–, més com The Kitchen Tapes que com Blue Album –de Weezer– o més com el primer disc de Queens of the Stone Age que no qualsevol altre seu. És una aposta per la improvisació i la imperfecció a l'estudi, evitant efectes especials, netedats, quantitzacions i postafinacions. Vol ser tot un homenatge volgut a aquells primers discos de moltes bandes dels noranta que ens han influenciat", declaren.