La revista digital setmanal d'Enderrock
- 50
Destaquem un tastet de les curiositats de 'La veu d'un poble'
La música catalana
que trenca fronteres
Sabíeu que Frank Sinatra cantava una cançó que comença amb els acords de “La Mare de Déu quan era xiqueta”? I que Pau Casals va tocar dos cops “El cant dels Ocells” a la Casa Blanca, davant de dos presidents diferents? Sabíeu que després de sentir la sardana “Juny”, de Juli Garreta, el compositor rus Ígor Stravinski va demanar “més Garreta, si us plau, més Garreta!”? O que Albert Einstein es va emocionar en sentir “Per tu ploro” a Barcelona i que anys més tard va recordar que sovint escoltava el disc que contenia aquesta cançó?
Text: Joaquim Vilarnau Il·lustració: Roser Capdevila
Sovint pensem que la música en català és només per al consum propi i ens és difícil d’imaginar-nos les peces catalanes interpretades més enllà del domini lingüístic. La realitat és del tot diferent. La música que es fa als Països Catalans pot tenir la mateixa projecció internacional que qualsevol altra i hi ha casos de peces que han tingut un recorregut internacional ben llarg.
Potser el cas més recordat és el de Pau Casals, que va tocar “El Cant del Ocells” a les Nacions Unides el 1971 i que prèviament ja l’havia tocat dos cops a la Casa Blanca: el 1904 davant de Theodore Roosevelt i el 1961 a John F. Kennedy. Potser sobtarà més saber que The US Navy Band Chorus i la US Air Force Band interpreten en anglès la nadala “Fum fum fum”. “On December five and twenty. Fum, fum, fum...”:
Entre les obres més antigues del cançoner català hi ha el Llibre Vermell de Montserrat. Hi trobem “Los set gotxs", una cançó en català que ha seduït intèrprets de tot el món, com el cantant italià Angelo Branduardi: