Enguany fa just una dècada que la vigatana Carla Serrat 'Carla' va debutar amb el doble senzill 'Let's Burn a Forest' (autoeditat, 2014). Avui, presenta el quart disc 'Eclispe' (GRC, 2024), un treball que suposa una obertura de mires i d'horitzons i que alhora consolida la seva trajectòria com a bandautora. Parlem amb ella d'aquest nou disc

Text: Sergi Núñez. Fotos: Andrea Gianella.

Tens la sensació d’haver expandit el marc estilístic i tímbric respecte al darrer disc 'Reflection' (Great Canyon Records, 2022)​?
Ara veig que l'últim disc ha estat un pont cap a Eclipse. En aquell moment ja tenia moltes ganes d'experimentar, de buscar músics i, per això, vaig col·laborar amb Noia i amb BeGun. Tenia ganes d’investigar amb altra gent i també buscar terrenys nous estilísticament. Quin és el concepte d’'Eclipse'?
És un àlbum conceptual que agafa la metàfora de l'eclipsi per explicar certs paral·lelismes amb les persones. Hi ha un joc entre la llum i la foscor, ja que en la llum hi ha molta foscor i confusió, però també fa un trànsit de la foscor cap a un lloc amb més llum i clarividència. I aquesta sensació és una mica la que he tingut fent aquest disc: transmetre d'on venia i cap a on he anat. 

En aquest nou treball has treballat amb un nou productor, Jolly Damper. Per què?
No volia quedar-me amb allò que ja havia fet, sinó que volia buscar i treballar amb un nou productor com en Joan Solana 'Jolly Damper'. M'ha ajudat molt a no quedar-me a la zona de confort: a sortir, buscar i experimentar. I això ha fet que inevitablement tota la paleta de colors s'hagi expandit. La base és electrònica i de pop, però hi ha cançons que en alguns moments se'n van més cap al ball. Tot i això, una de les coses que m'interessava aconseguir era el màxim de calidesa possible, per no caure en aquesta fredor i distància que a vegades pot tenir l'electrònica. Per això, he intentat que la meva veu fos molt natural, sense cap gran tractament o manipulació. 



És el teu disc més experimental?
En el panorama actual, penso que moltes referències que escolto ja fan una mica el mateix que jo he fet en aquest disc. Crec que tot està molt inventat, i tampoc vaig a buscar res que no existeixi. Però dins del meu context, sí que hi veig un canvi per a experimentar i obrir nous horitzons. És un disc del qual estic molt contenta, perquè hi ha un concepte darrere. Fins ara, feia els discos a mesura que tenia cançons i, aquest cop, tinc la sensació que he fet un disc més madur perquè hi havia una idea i una direcció concreta al darrere.

Com va sorgir la col·laboració amb el guineà establert a Londres Falle Nioke a “Part of Me”?
No ens coneixíem personalment, però tot va venir a través d'escoltar un programa de la BBC de música, i vaig topar amb ell cantant en una cançó de Ghost Culture. Va ser brutal, em va encantar. Em va interessar la seva música i vam començar a parlar per les xarxes socials, que avui en dia et permeten fer meravelles d'aquestes, tot i que a vegades siguin un terror. I un dia, li vaig fer la proposta de cantar "Part of Me" i així va ser. Em va passar el que havia gravat i a partir d'aquí vam anar construint la cançó. Va ser una relació una mica epistolar. Tant de bo un dia ens puguem conèixer en persona perquè encara no ho hem pogut fer. A més, també m'ha fet molta il·lusió saber -perquè en el moment que vam fer la col·laboració no ho sabia- que ell havia començat el projecte N'Dekh  amb Joe Goddard (Hot Chip), perquè Hot Chip és una proposta que també segueixo moltíssim.

En la darrera entrevista a Enderrock pel disc 'Reflection', comentaves que et sents molt connectada amb les escenes musicals d'Anglaterra i els Països Nòrdics. Per què?
Perquè d'allà venen els meus referents musicals. El que m'atrau molt d'aquests llocs i de la seva música és que m'aboca molt un paisatge. Sempre hi he vist una connexió amb aquesta cosa que no es pot explicar amb paraules, que és més a nivell sensorial.



Et sents connectada amb Catalunya?
Estic fent música a Catalunya i la meva escena és la catalana, malgrat que tampoc hi hagi una escena específica de l'estil de música que faig. Amb músics qui compartim una mica l'estil, moltes vegades comentem que més enllà de l'etiqueta indie i dels festivals que engloben aquesta etiqueta, no hi ha escena. Però em sento molt connectada amb Catalunya perquè la meva gent, els meus músics i tot l'equip amb qui treballo són d'aquí.

Avui, presentes el disc a l'Atlàntida de Vic. Com serà el concert?
Sí, serà a les 10 de la nit i ho farem en un espai de concert, on traurem les butaques i serà peu dret. M'acompanyarà la meva banda habitual: Toni Serrat —el meu germà— a la bateria, Joan Solana —el productor del disc— als teclats i sintetitzadors, i la Neus Ballbé, que s'afegeix als sàmplers i disparant sons d'electrònica.