La revista digital setmanal d'Enderrock
- 516
Estrenem en primícia «Mare», tema inclòs en el pròxim disc d'Espinosa 'Tots els dies de l'any'
Pere Espinosa es reconcilia amb el passat a «Mare»
El santceloní Pere Espinosa es va donar a conèixer per la seva tasca com a discjòquei i comunicador a programes com Sputnik (TV3), Artèria 33 o El matí i la mare que el va parir (Ràdio Flaixbac). Paral·lelament, també va desenvolupar una carrera en solitari, amb què acumula quatre discos, i que ara en suma un cinquè: Tots els dies de l'any (Crea Music, 2024)
Text: Sergi Núñez. Fotos: Jose Irun.
Per què vas titular el disc com el senzill "Tots els dies de l'any"?
Al final, tots els dies de l'any són diferents. Un dia t'aixecaràs content, l'altre dia trist, un altre dia hauràs tingut un problema, i l'altre dia estaràs fet una merda. Però al final, la vida és això, és ser eclèctic i saber que mai estaràs sempre igual.
Com va sorgir la cançó, "Mare"?
És la cançó més personal que tinc i la vaig compondre quan tenia 13 anys. Parla de la separació dels meus pares, que va començar quan jo en tenia vuit anys. M'he tallat bastant amb conceptes i idees, però les separacions a finals dels setanta i principis dels vuitanta eren una mica bèsties perquè no n'hi havia i eren inusuals. I a partir d'aquí, tracto sobre com comença un infern d'una persona que no vol ser deixada i que va viure situacions que llavors eren habituals i que ara no es consentirien. Un cop ja separats vaig decidir escriure aquesta cançó pensant en la mare. Fins ara, la tenia amagada perquè em feia cosa publicar-la, però ara m'he atrevit a fer-ho perquè crec que té un valor curatiu i, en el fons, és un homenatge als meus pares.
Hi ha algun motiu que t'ha fet reunir força per publicar-la ara?
Un d'ells és que els meus pares ja no hi són, i això era una manera d'alliberar-me. Explicar aquestes coses en una cançó mentre ells eren en vida era molt complicat perquè podia empitjorar les coses, i més en els moments en què estaven malalts. El passat és una cosa dura, però el passat s'ha de perdonar sempre.
Tot el disc parla d'històries familiars tan personals?
Jo soc molt eclèctic i m'agrada fer una mica de tot: blues, electrònica i també hi ha algun tema més urbà... Però hi ha dues cançons que són molt diferents de la resta i que parlen d'aquesta part més familiar: "Mare" i "Fill". Aquesta última és l'altra cara de "mare": parla d'un pare que, després totes les experiències difícils explicades a "Mare", li pregunta al seu fill com és que mai han pogut parlar sobre qui és i en què s'ha convertit. Per a mi tots dos temes són catàrtics. Els he volgut incloure perquè em costava molt fer un disc sencer de vivències personals que abordessin la mancança d'amor, la violència familiar o les separacions.
Més enllà de "Mare" i "Fill", diries que 'Tots els dies de l'any' és una recopilació dels singles que has anat publicant darrerament?
Sí, de fet la idea era aquesta. Ara mateix hi ha tantes estratègies per treure música que quasi és absurd estar pensant quina és la millor. Jo anava fent cançons, les anava traient i ara necessitava agrupar-les en un LP. De fet, n'hi ha una que crec que és un molt bon senzill perquè té un rotllo molt comercial i actual que me l'he guardada per aquí a un parell de mesos.
Quines idees tens entre mans per al teu projecte musical?
Ara que tinc 54 anys vull fer lletres més adultes. Amb l'edat que tinc, estic molt content amb la meva música, perquè sempre surto a llistes de l'actualitat catalana i em fa molta il·lusió, perquè de la meva generació quasi ningú hi és. Però alhora m'agradaria tenir un estil propi que pugui definir tot un treball. Vull començar a jugar amb un pop no tan eclèctic, sinó un més concret que ajunti una certa electrònica minimalista amb les guitarres, la bateria i el baix de sempre del pop.
Durant molts anys has estat comunicador. A què et dediques ara?
M'he reinventat. Al final, entenia que l'arròs passa, les edats passen, i vaig decidir deixar el tema de la comunicació de la tele i de la ràdio perquè hi pugés gent jove amb força i energia. Ja fa 6 anys, vaig muntar una empresa amb la qual organitzo esdeveniments i programacions musicals a nivell de Catalunya i Espanya. Treballo amb hoteleres internacionals, marques de cervesa, estacions de tren i aeroports i em dedico a gestionar músics i discjòqueis que actuen en petit format en espais d'aquesta mena.
Al final, tots els dies de l'any són diferents. Un dia t'aixecaràs content, l'altre dia trist, un altre dia hauràs tingut un problema, i l'altre dia estaràs fet una merda. Però al final, la vida és això, és ser eclèctic i saber que mai estaràs sempre igual.
Com va sorgir la cançó, "Mare"?
És la cançó més personal que tinc i la vaig compondre quan tenia 13 anys. Parla de la separació dels meus pares, que va començar quan jo en tenia vuit anys. M'he tallat bastant amb conceptes i idees, però les separacions a finals dels setanta i principis dels vuitanta eren una mica bèsties perquè no n'hi havia i eren inusuals. I a partir d'aquí, tracto sobre com comença un infern d'una persona que no vol ser deixada i que va viure situacions que llavors eren habituals i que ara no es consentirien. Un cop ja separats vaig decidir escriure aquesta cançó pensant en la mare. Fins ara, la tenia amagada perquè em feia cosa publicar-la, però ara m'he atrevit a fer-ho perquè crec que té un valor curatiu i, en el fons, és un homenatge als meus pares.
Hi ha algun motiu que t'ha fet reunir força per publicar-la ara?
Un d'ells és que els meus pares ja no hi són, i això era una manera d'alliberar-me. Explicar aquestes coses en una cançó mentre ells eren en vida era molt complicat perquè podia empitjorar les coses, i més en els moments en què estaven malalts. El passat és una cosa dura, però el passat s'ha de perdonar sempre.
Tot el disc parla d'històries familiars tan personals?
Jo soc molt eclèctic i m'agrada fer una mica de tot: blues, electrònica i també hi ha algun tema més urbà... Però hi ha dues cançons que són molt diferents de la resta i que parlen d'aquesta part més familiar: "Mare" i "Fill". Aquesta última és l'altra cara de "mare": parla d'un pare que, després totes les experiències difícils explicades a "Mare", li pregunta al seu fill com és que mai han pogut parlar sobre qui és i en què s'ha convertit. Per a mi tots dos temes són catàrtics. Els he volgut incloure perquè em costava molt fer un disc sencer de vivències personals que abordessin la mancança d'amor, la violència familiar o les separacions.
Més enllà de "Mare" i "Fill", diries que 'Tots els dies de l'any' és una recopilació dels singles que has anat publicant darrerament?
Sí, de fet la idea era aquesta. Ara mateix hi ha tantes estratègies per treure música que quasi és absurd estar pensant quina és la millor. Jo anava fent cançons, les anava traient i ara necessitava agrupar-les en un LP. De fet, n'hi ha una que crec que és un molt bon senzill perquè té un rotllo molt comercial i actual que me l'he guardada per aquí a un parell de mesos.
Quines idees tens entre mans per al teu projecte musical?
Ara que tinc 54 anys vull fer lletres més adultes. Amb l'edat que tinc, estic molt content amb la meva música, perquè sempre surto a llistes de l'actualitat catalana i em fa molta il·lusió, perquè de la meva generació quasi ningú hi és. Però alhora m'agradaria tenir un estil propi que pugui definir tot un treball. Vull començar a jugar amb un pop no tan eclèctic, sinó un més concret que ajunti una certa electrònica minimalista amb les guitarres, la bateria i el baix de sempre del pop.
Durant molts anys has estat comunicador. A què et dediques ara?
M'he reinventat. Al final, entenia que l'arròs passa, les edats passen, i vaig decidir deixar el tema de la comunicació de la tele i de la ràdio perquè hi pugés gent jove amb força i energia. Ja fa 6 anys, vaig muntar una empresa amb la qual organitzo esdeveniments i programacions musicals a nivell de Catalunya i Espanya. Treballo amb hoteleres internacionals, marques de cervesa, estacions de tren i aeroports i em dedico a gestionar músics i discjòqueis que actuen en petit format en espais d'aquesta mena.