Inadaptats ha enregistrat un nou àlbum vint anys després del mític Homenatge a Ovidi (Bullanga Records, 2004). El grup penedesenc liderat pel cantant Àlex Vendrell presenta 'Desnazificant' (HFMN Crew / Buenritmo, 2024), on ha tornat a ajuntar punk, hardcore i ska amb un discurs alineat amb la classe obrera i l’independentisme. Parlem del retorn discogràfic i de la seva visió tant del món com dels Països Catalans amb el cantant Àlex Vendrell

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Després d’una primera etapa que va anar del 1990 al 2005, heu reaparegut de manera continuada als escenaris des del 2022. Per què vau decidir que havíeu de tornar?
Quan vam publicar Bolxevic (autoeditat, 2017) amb el grup paral·lel Eina, vam sentir que ja havíem fet tot el procés amb aquell grup. Ens havien deixat la meitat dels components i ja teníem la idea que el disc fos el final definitiu del projecte. El 2019, quan van succeir els fets d’Urquinaona, a Barcelona, ens vam adonar que la gent no es volia rendir i que hi havia jovent amb ganes de Canya. Per això vam decidir reactivar-nos i fer un concert, tot i que el vam haver d’ajornar fins al 2022 a causa de la pandèmia.

Vau continuar fent concerts gràcies a la bona rebuda?
La primera idea era fer només un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona. Però vam vendre totes les entrades de cop, vam obrir una segona data, i es van tornar a vendre totes. La resposta va ser molt més gran del que esperàvem i vam pensar que seria una bona idea fer un parell de concerts cada any. I ara que ja feia tres anys que estàvem amb aquest model, vam voler fer temes nous i publicar-los en un disc.

Feia vint anys que no enregistràveu un àlbum com a Inadaptats. Vau sentir una pressió afegida?
Ens va sortir tot fàcilment, teníem idees fresques i tot va fluir de manera senzilla. Tot i això, vam tenir el debat de si havíem de treure el disc amb el nom d’Inadaptats, per tot el que significava. Al final vam pensar que sí, perquè l’hem fet de la mateixa manera com treballàvem amb la banda i amb la mateixa idea política i musical.



Enguany farà 35 anys del primer concert d’Inadaptats. Diries que el vostre missatge d’aleshores encara és vigent?
Crec que el pas del temps demostra que tot canvia i que la història és un procés. Les forces d’esquerra que volen un món regit per la solidaritat i les relacions socialistes sempre tindran moments àlgids i altres en què punxaran, igual que els moviments d’alliberament de les nacions oprimides com la nostra. Això s’ha de tenir clar i cal treballar-ho, en els moments bons i en els dolents. Per tant, el nostre discurs no només és vigent ara, sinó que ho serà durant molt temps.

Per què heu titulat el disc de retorn 'Desnazificant'?
Als anys noranta ja fèiem front a les primeres espurnes de popularització del feixisme, a través sobretot del futbol i la música màquina. Eren nazis de carrer, però també n’hi havia en posicions de poder. Ara la ultradreta ha crescut amb discursos renovats, però amb la mateixa base d’odi, supremacisme, masclisme i patriarcat. La diferència respecte a fa 30 anys és que s’ha normalitzat tant que ja no els cal anar trencant cares pel carrer, perquè ho fan directament amb bombes a Palestina o amenaçant amb una Tercera Guerra Mundial a Ucraïna.

En molts concerts has defensat Rússia i la població russòfona del Donbàs en el conflicte amb l’Estat ucraïnès. Per què?
En qualsevol conflicte hi ha un agressor i un agredit, i quasi sempre no és com ho plantegen els mitjans occidentals. Gràcies a la difusió de grups com Banda Bassotti he tingut clar que a Ucraïna, des dels fets de Maidan, hi va haver un cop d'estat liderat per l’extrema dreta, pels nazis de batallons com Azov i amb el suport dels Estats Units i l’OTAN. L’objectiu és portar-nos a una nova guerra mundial per acabar amb el sud global, que també vol dir la seva en la geopolítica mundial.

Què en trauria Occident d’aquesta guerra mundial?
Occident vol abocar-nos al que faci falta abans que repartir la riquesa i pagar preus justos en el comerç que fa amb la resta del món. Si ho analitzem des d’aquesta perspectiva, no cal preocupar-se per si Rússia és socialista, simplement cal fixar-se que és una víctima de l’OTAN, que vol instal·lar míssils nuclears i bases americanes a les seves portes. Per això jo defenso les víctimes, i en aquest cas, la població russòfona del Donbàs, que sempre ha estat antifeixista.

Al disc doneu suport a Palestina amb el tema “No apartaré la mirada”. Com definiries el que està passant?
Estem vivint un genocidi en directe i veient de nou les monstruositats dels camps de concentració a l’Alemanya nazi. És una massacre comesa amb armes occidentals pels interessos del capitalisme. Penso que el sionisme és el mateix que el nazisme, i no és una qüestió de ser jueu o no, sinó d’una postura política d’ultradreta.

Com valores l’auge de moviments independentistes de dreta populista com el d’Aliança Catalana?
És evident que hi ha espai per a la ultradreta a tot Occident i que cada cop té més suport popular, però la gran crítica que cal fer és a l’esquerra de l’imperi o la socialdemocràcia moderna. Si s’abandonen els discursos del poble, de la classe obrera, que fan front al sistema amb posicionaments revolucionaris, la població que viu a disgust amb el dia a dia abraça els nous discursos de la dreta perquè són fàcils i populistes. S’ha deixat un gran buit des del posicionament revolucionari en l’independentisme català i en tota l’esquerra occidental.

Voleu tornar per omplir aquest buit a l’escena catalana?
Sí. Ens agradaria arribar a la gent jove que pugui creure i defensar un discurs radical, en què la cultura i la música vagin molt més enllà dels interessos comercials i la fama. És una mica el mateix buit que hi ha a la militància, on ja no hi ha tant de relleu com abans.



El darrer disc d'Eina us el vau autoeditar, i els darrers d'Inadaptats els vau publicar amb el vostre propi segell, Bullanga Records. Per què ara heu volgut treballar amb segells?
Com que tenim poc temps, volíem dedicar-nos només a tocar i fer cançons. I per tant, necessitàvem que algú ens fes tota la resta de la feina discogràfica i de management. Amb el David Peret d'HFMN Crew ens coneixem de fa molts anys quan vam començar a militar plegats. Ja ens va ajudar a montar el primer concert de 2022 i, des de llavors, hem seguit treballant plegats. Poc després també es va afegir el Perico de Buenritmo, amb qui ja havíem coincidit anteriorment quan estava al grup Captain Swing o quan ens havia portat el management durant la gira d'Homenatge a Ovidi.

Com serà la gira de presentació del disc?
Els concerts de presentació que per ara tenim anunciats seran el 28 de desembre a Manresa, l'11 de gener a Bilbao. Més endavant, anirem anunciant més dates per a presentar el disc pel territori català i també ens ve de gust anar a algun lloc cap a fora. Però el nombre de concerts serà curt, sobre una desena. No ens estarem tot l'any fent concerts.