La revista digital setmanal d'Enderrock
- 544
'Virtut del desencís' de Vidres a la Sang encapçala el rànquing
Els 10 millors discos de mètal en català de 2024
Enguany, ha estat un any ben prolífic per al mètal en català amb un gran volum de llançaments. Alguns són de bandes històriques com els terrassencs Vidres a la Sang o els mallorquins Helevorn; altres de l'escena més extrema de la mà de Bocc, Tibosity, God's Funeral o Neglected; n'hi ha que advoquen per estils més melòdics com Forja o Braindrag, i fins i tot, els qui des de la seva òrbita encara miren de reüll al heavy clàssic com Mocs & Cucs, Urgila o els valencians Destral, entre molts altres
Text: Sergi Núñez.
El primer trimestre de 2025, el segell editorial Enderrock Llibres publicarà un llibre monogràfic dedicat al mètal en català escrit pels tres membres que del compte d'X 'Mètal Català': Dani Farrús, Dani Morell i Eduard Cremades. Ajuntant l'opinió de tots tres i la del musicòleg i periodista d'Enderrock Sergi Núñez, hem volgut reflectir el bon moment que viu el mètal en català amb una llista dels deu millors discos de mètal en català d'aquest 2024.
HELEVORN
Espectres
(Meuse Music)
La banda mallorquina encapçalada pel cantant Josep Brunet ha complert enguany 25 anys de vida amb un cinquè treball de clara aroma doom mètal, que té com a gran referent sonor la banda finlandesa Amorphis, i que ha estat mesclat per Miquel Àngel Riutort i masteritzat per Jens Bogren (que enguany ha mesclat temes d'Ihsahn, Dark Tranquility o Ensiferum). Tot i estar cantat majoritàriament en anglès, el treball inclou la primera cançó en català amb lletra de la mateixa banda: "L'endemà", amb la col·laboració d'Inés González.
TIBOSITY
Altars of Fatness
(Morbid Generation Records)
Des de Torelló, Tibosity va néixer ara fa quasi 20 anys amb membres d'Infected Flesh, Pesta Porcina i Christ Denied. El trio practica un goregrind que ajunta els crits del death mètal, la sonoritat del grindcore i unes lletres pràcticament inintel·ligibles, que aborden la relació entre el cos i el menjar de la societat contemporània amb un perfecte equilibri entre la sàtira i allò macabre. Després de dos títols provocadors com Sweet Home Carbonara (Bizarre Leprous Production, 2011) i Bimbocracia (Xtreem Music, 2015), la tercera entrega ha arribat aquest 2024 amb Altars of Fatness [Altars de la grassor].
BOCC + GOD'S FUNERAL
God's Funeral / Bocc
(Base Record Production, Hecatombe Records, Romantic Songs)
Els treballs split continuen sent dins l'escena underground del mètal extrem una magnífica eina per a sumar esforços i minimitzar costos per a poder assumir la sortida en físic dels treballs. I un dels més destacats d'enguany és el que han signat els barcelonins Bocc i els tarragonins God's Funeral.
El treball arrenca amb tres cançons en català de God's Funeral i destaca per l'aproximació més doom mètal de la banda barcelonina en els dos darrers temes del disc, originalment enregistrats en la sessió de gravació del seu EP de 2021 Santa Eulàlia (Catábasis Records). Aquest no és l'únic treball d'enguany de Bocc, qui també ha publicat un segon split amb els neerlandesos Mouflon, el llarga durada La forja dels cranis (Eternal Juggernout Records, 2024) i ha participat en el recopilatori de versions de l'escena death mètal finlandesa dels 90 Nekroottinen Haava (Noxius Ruin, 2024).
BRAINDRAG
Coure roent
(WormHoleDeath Records)
Després del debut el 2017 amb l'EP One (autoeditat), Braindrag ha publicat nou disc aquest 2024 amb dues grans novetats: la incorporació de la cantant Mireia Pérez i la inclusió de quatre cançons en català. El grup liderat per Enric Granollers, exguitarrista de la històrica banda barcelonina de crossover thrash Acció Directa, es consolida amb un treball més melòdic i que conté una gran amalgama d'influències d'estils tan dispars com el mètal alternatiu dels noranta, el mètal simfònic o el groove mètal.
FORJA
El món oblidat
(autoeditat)
El 2024 de Forja ha estat un autèntic cop de volant. Després d'anys practicant un folk mètal amb instruments tradicionals catalans, la banda va perdre la meitat dels seus membres durant la pandèmia quan el vocalista Martí Páez, el baixista Manel Maylinch i la violinista Mireia Puigmal van decidir apropar el grup al power mètal simfònic. Amb la incorporació del guitarrista Toniu Ruiz i el bateria Álvaro de León, el quintet ha publicat El món oblidat, un disc conceptual sobre un viatge d'autodescobriment dins d'un univers basat en la mitologia i el folklore català. El treball ha estat mesclat per Joost van den Broek (Epica, Blind Guardian, Powerwolf) i masteritzat per Tony Lindgren (Dimmu Borgir, Opeth, Billie Eilish).
MOCS & CUCS
Cremem los putos bancs
(autoeditat)
Milford Mocs & Gunther Cucs havia estat durant més d'una dècada el projecte de divertiment dels lleidatans Jordi Castells (guitarra i veu) i Guillem Tugues (baix i veu). Després de la pandèmia, el duet va decidir crear una banda completa amb la incorporació del guitarrista Marc Pérez i el bateria Txus Nogales, i plegats han simplificat el nom a Mocs & Cucs i han publicat Cremem los putos bancs (autoeditat, 2024), produït per Gerard Porqueres a Heartoworking Studios. Un disc carregat de crítica social a mig camí entre el heavy clàssic i el thrash amb petites incursions al mètal extrem i el crossover.
BON BRAGUER
Hora de vestir el muló
(autoeditat)
Torelló ha estat terra fèrtil per al mètal en català aquest 2024. A més de Tibosity, Bon Braguer també ha facturat nou disc. Amb una portada inspirada en els frescos romànics i la singular iconografia del Pantocràtor, el segon llarga durada del quartet desplega un seu crossover entre el thrash i el hardcore carregat de lletres punyents i crítiques amb el control social de les noves tecnologies, el poder i la seva hipocresia, o a l'hiperconsumisme, entre altres temàtiques.
SIROLL!
Al gra!
(Blood Fire Death)
Des de la Catalunya Central, Siroll! s'ha convertit en una de les formacions més regulars i interessants del mètal en català de la darrera dècada. El seu tercer llarga durada continua endinsant-se en un crossover que ajunta tant death com thrash mètal, i aquest cop també s'hi escola un evident regust hardcore. La causa ha estat que les cançons del disc —a excepció de "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou"— provenen d'antics rifs de l'anterior banda del guitarrista Venty, Hysterisis of Anger.
SANTACREU
Cançons d'amor, dol i enyorança
(Nafra Records / Error! Music)
El millor debut metàl·lic en català d'aquest 2024 és indubtablement el de Santacreu. El trio barceloní ha facturat un primer treball misteriós i místic. Els rifs pesats i lents propis del doom s'entrellacen amb arpegis i línies de guitarra del post-mètal més underground i la veu hipnòtica i reberverant d'Eugeni Pulido per a crear peces que mai baixen dels sis minuts amb una excepció: la versió de "Nana del caballo blanco" de Camarón de la Isla. Una sorprenent reinterpretació lliure que manté la sonoritat frígia del flamenc, però que es deixa influenciar per la tècnica de cants nòrdics com el kulning o el joik.
VIDRES A LA SANG
Virtut del desencís
(Abstract Emotions, Nafra Records, Negra Nit, Discos Macarras, Eternal Juggernaut Records)
La creativitat sembla no tenir sostre per a Vidres a la Sang. El seu anterior treball, Fragments de l'esdevenir (Diversos segells, 2022), ja va deixar un gran sabor de boca amb un estil més progressiu i no tan veloç com el dels seus primers treballs. Però, enguany, Virtut del desencís ha demostrat que aquell estil iniciat fa dos anys tenia molt camp per a recórrer i que podia ser perfeccionat amb temes com "Màrtirs", que critica la tirania d'Occident amb rifs de death, una introducció que recorda a l'univers dungeon synth i una tornada amb veus netes —una rara avis dins de la seva discografia—. En el disc també s'hi troben altres temes destacats com "L'elegia dels innocents", en què els rifs respiren un aire evident al mètal progressiu de grups com Dream Theater; la burzumiana "Capricis de l'atzar", i l'única musicació del disc de Miquel Martí i Pol, "Sempre és incert", que compta amb les veus netes d'Arnau Tordera (Obeses).
10.
HELEVORN
Espectres
(Meuse Music)
La banda mallorquina encapçalada pel cantant Josep Brunet ha complert enguany 25 anys de vida amb un cinquè treball de clara aroma doom mètal, que té com a gran referent sonor la banda finlandesa Amorphis, i que ha estat mesclat per Miquel Àngel Riutort i masteritzat per Jens Bogren (que enguany ha mesclat temes d'Ihsahn, Dark Tranquility o Ensiferum). Tot i estar cantat majoritàriament en anglès, el treball inclou la primera cançó en català amb lletra de la mateixa banda: "L'endemà", amb la col·laboració d'Inés González.
9.
TIBOSITY
Altars of Fatness
(Morbid Generation Records)
Des de Torelló, Tibosity va néixer ara fa quasi 20 anys amb membres d'Infected Flesh, Pesta Porcina i Christ Denied. El trio practica un goregrind que ajunta els crits del death mètal, la sonoritat del grindcore i unes lletres pràcticament inintel·ligibles, que aborden la relació entre el cos i el menjar de la societat contemporània amb un perfecte equilibri entre la sàtira i allò macabre. Després de dos títols provocadors com Sweet Home Carbonara (Bizarre Leprous Production, 2011) i Bimbocracia (Xtreem Music, 2015), la tercera entrega ha arribat aquest 2024 amb Altars of Fatness [Altars de la grassor].
8.
BOCC + GOD'S FUNERAL
God's Funeral / Bocc
(Base Record Production, Hecatombe Records, Romantic Songs)
Els treballs split continuen sent dins l'escena underground del mètal extrem una magnífica eina per a sumar esforços i minimitzar costos per a poder assumir la sortida en físic dels treballs. I un dels més destacats d'enguany és el que han signat els barcelonins Bocc i els tarragonins God's Funeral.
El treball arrenca amb tres cançons en català de God's Funeral i destaca per l'aproximació més doom mètal de la banda barcelonina en els dos darrers temes del disc, originalment enregistrats en la sessió de gravació del seu EP de 2021 Santa Eulàlia (Catábasis Records). Aquest no és l'únic treball d'enguany de Bocc, qui també ha publicat un segon split amb els neerlandesos Mouflon, el llarga durada La forja dels cranis (Eternal Juggernout Records, 2024) i ha participat en el recopilatori de versions de l'escena death mètal finlandesa dels 90 Nekroottinen Haava (Noxius Ruin, 2024).
7.
BRAINDRAG
Coure roent
(WormHoleDeath Records)
Després del debut el 2017 amb l'EP One (autoeditat), Braindrag ha publicat nou disc aquest 2024 amb dues grans novetats: la incorporació de la cantant Mireia Pérez i la inclusió de quatre cançons en català. El grup liderat per Enric Granollers, exguitarrista de la històrica banda barcelonina de crossover thrash Acció Directa, es consolida amb un treball més melòdic i que conté una gran amalgama d'influències d'estils tan dispars com el mètal alternatiu dels noranta, el mètal simfònic o el groove mètal.
6.
FORJA
El món oblidat
(autoeditat)
El 2024 de Forja ha estat un autèntic cop de volant. Després d'anys practicant un folk mètal amb instruments tradicionals catalans, la banda va perdre la meitat dels seus membres durant la pandèmia quan el vocalista Martí Páez, el baixista Manel Maylinch i la violinista Mireia Puigmal van decidir apropar el grup al power mètal simfònic. Amb la incorporació del guitarrista Toniu Ruiz i el bateria Álvaro de León, el quintet ha publicat El món oblidat, un disc conceptual sobre un viatge d'autodescobriment dins d'un univers basat en la mitologia i el folklore català. El treball ha estat mesclat per Joost van den Broek (Epica, Blind Guardian, Powerwolf) i masteritzat per Tony Lindgren (Dimmu Borgir, Opeth, Billie Eilish).
5.
MOCS & CUCS
Cremem los putos bancs
(autoeditat)
Milford Mocs & Gunther Cucs havia estat durant més d'una dècada el projecte de divertiment dels lleidatans Jordi Castells (guitarra i veu) i Guillem Tugues (baix i veu). Després de la pandèmia, el duet va decidir crear una banda completa amb la incorporació del guitarrista Marc Pérez i el bateria Txus Nogales, i plegats han simplificat el nom a Mocs & Cucs i han publicat Cremem los putos bancs (autoeditat, 2024), produït per Gerard Porqueres a Heartoworking Studios. Un disc carregat de crítica social a mig camí entre el heavy clàssic i el thrash amb petites incursions al mètal extrem i el crossover.
4.
BON BRAGUER
Hora de vestir el muló
(autoeditat)
Torelló ha estat terra fèrtil per al mètal en català aquest 2024. A més de Tibosity, Bon Braguer també ha facturat nou disc. Amb una portada inspirada en els frescos romànics i la singular iconografia del Pantocràtor, el segon llarga durada del quartet desplega un seu crossover entre el thrash i el hardcore carregat de lletres punyents i crítiques amb el control social de les noves tecnologies, el poder i la seva hipocresia, o a l'hiperconsumisme, entre altres temàtiques.
3.
SIROLL!
Al gra!
(Blood Fire Death)
Des de la Catalunya Central, Siroll! s'ha convertit en una de les formacions més regulars i interessants del mètal en català de la darrera dècada. El seu tercer llarga durada continua endinsant-se en un crossover que ajunta tant death com thrash mètal, i aquest cop també s'hi escola un evident regust hardcore. La causa ha estat que les cançons del disc —a excepció de "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou"— provenen d'antics rifs de l'anterior banda del guitarrista Venty, Hysterisis of Anger.
2.
SANTACREU
Cançons d'amor, dol i enyorança
(Nafra Records / Error! Music)
El millor debut metàl·lic en català d'aquest 2024 és indubtablement el de Santacreu. El trio barceloní ha facturat un primer treball misteriós i místic. Els rifs pesats i lents propis del doom s'entrellacen amb arpegis i línies de guitarra del post-mètal més underground i la veu hipnòtica i reberverant d'Eugeni Pulido per a crear peces que mai baixen dels sis minuts amb una excepció: la versió de "Nana del caballo blanco" de Camarón de la Isla. Una sorprenent reinterpretació lliure que manté la sonoritat frígia del flamenc, però que es deixa influenciar per la tècnica de cants nòrdics com el kulning o el joik.
1.
VIDRES A LA SANG
Virtut del desencís
(Abstract Emotions, Nafra Records, Negra Nit, Discos Macarras, Eternal Juggernaut Records)
La creativitat sembla no tenir sostre per a Vidres a la Sang. El seu anterior treball, Fragments de l'esdevenir (Diversos segells, 2022), ja va deixar un gran sabor de boca amb un estil més progressiu i no tan veloç com el dels seus primers treballs. Però, enguany, Virtut del desencís ha demostrat que aquell estil iniciat fa dos anys tenia molt camp per a recórrer i que podia ser perfeccionat amb temes com "Màrtirs", que critica la tirania d'Occident amb rifs de death, una introducció que recorda a l'univers dungeon synth i una tornada amb veus netes —una rara avis dins de la seva discografia—. En el disc també s'hi troben altres temes destacats com "L'elegia dels innocents", en què els rifs respiren un aire evident al mètal progressiu de grups com Dream Theater; la burzumiana "Capricis de l'atzar", i l'única musicació del disc de Miquel Martí i Pol, "Sempre és incert", que compta amb les veus netes d'Arnau Tordera (Obeses).