La Baula són Pau Benítez (flabiol i acordió), Roger Andorrà (clarinet, gralla i tarota), Patri Garcia (veu), Xavier Rota (veu i guitarra), Roser Serrano (tenora i violí) i Joan Tomàs (contrabaix). Sis músics militants de l’escena folk —a qui darrerament s'ha pogut escoltar amb propostes com Ballaveu, La Gravetat de Coulomb o Electrogralla— s’han unit per ser una nova baula en la cadena de la música tradicional catalana i eixamplar-ne el repertori, rescatant i polint peces sorprenents. Cançons a l’ombra (Microscopi, 2025) és el seu debut. El 21 de febrer el presentaran al CAT de Gràcia, dins del 38 festival Tradicionàrius

Text: Jordi Martí Fabra. Fotos: Arnau Cristòbal.

Roger Andorrà detalla l’objectiu de la nova formació: “Després de la mort de Jordi Fàbregas i el final d’El Pont d’Arcalís, no hi havia cap grup que busqués repertori d’avis o de fonts originals per arranjar-lo i difondre’l, i volíem omplir aquest buit”. No parteixen de zero, perquè tots els integrants, a més de procedir d’altres formacions, han remenat arxius i trepitjat el territori recollint material de tradició oral.

I és aquesta feina de proximitat la que fa possible que al seu repertori hi convisquin, per exemple, una història de sang i fetge del Montserratí; una bucòlica sardana de l’Empordà; un contrapàs escatològic recollit el 1924 pel folklorista Joan Tomàs; una preciosa musicació d’un poema de Jacint Verdaguer, o una havanera que una mestra cantadora mataronina va gravar en una casset. Cançons que val la pena difondre i 'treure de l'ombra' no només pel seu valor etnogràfic o històric, sinó pel seu valor artístic i la qualitat que, sovint amb una senzillesa transparent, atresoren les seves lletres i les seves melodies".

“Tot aquest material és vell, però molt actual, per això el tractem amb alegria, sornegueria i un puntet de modernor, i des del punt de vista instrumental, amb molta diversitat i esperit coral i mediterrani. Podem sonar com un grup de folk o com una cobla, i donar protagonisme a instruments genuïns com l’espasí, una percussió metàl·lica de les Pitiüses que té un so molt especial i que ens ha agradat tant que l'hem posat en moltes de les peces”, assegura Andorrà. A més dels sis músics del grup, que toquen diversos instruments al llarg de l'àlbum, hi sonen també puntualment el fiscorn de Martí Villegas i les castanyoles eivissenques de Jordi Inglés 'Bero' a "El fill del rei".



"El fill del rei", per cert, no s'ha de confondre amb la cançó folc-roquera de La Ludwig Band; es tracta d'una peça molt més antiga, una balada amb variants esteses arreu del territori. La versió de La Baula recull la del Cançoner de l'Empordà, que Lluís Albert va sentir cantar a la seva mare i a la seva tieta (que no era altra que la popular escriptora escalenca Caterina Albert, coneguda com a Víctor Català).

Finalment, el disc inclou una única composició pròpia. Es tracta d'"Amunt i crits", composició de Roger Andorrà que homenatja a qui va ser mestre i referent de tots els integrants de La Baula: Jordi Fàbregas. El títol, de fet, fa referència a un dels crits de guerra més recordats del músic sallentí. "Amb aquesta cançó exposem una mica el nostre ideari, que és el que en Fàbregas ens va transmetre —comenta Andorrà—: estar junts, col·laborar, tenir amor per la música tradicional i ser combatius en la seva defensa. És una cançó que va molt en la línia de l'"Elogi de la faràndula", de Jaume Arnella".