La revista digital setmanal d'Enderrock
- 552
La cantant de Vilassar de Mar publica avui el nou llarga durada
Ha arribat la 'Nova bossa' de Mushka
Irma Farelo ‘Mushka’ no ha parat des que va començar. Amb només 19 anys va publicar el primer EP, Tas loko mixtape (autoeditat, 2023), un disc que la va catapultar com a referent urbà a Catalunya. Una posició que va consolidar amb la sortida, fa poc més d’un any, del segon EP SexySensible (Dale Play, 2024) —Premi Enderrock 2025 al millor disc de músiques urbanes per la crítica—, que mostrava una Mushka més adulta, acceptant i mostrant les seves dues cares, la 'sexy' i la 'sensible'
Text: Maria Folqué. Fotos: Arxiu.
Acompanyada dels productors Roots —amb qui treballa des del primer dia—, Bexnil —que es va sumar al projecte a SexySensible— i el nouvingut Lluís Cabot ‘Akaluigi’, ara ens presenta Nova bossa (Dale Play, 2025), el que ella considera el seu àlbum debut.
Si amb SexySensible la maresmenca va fer un retrat d’una història d’amor tumultuosa, en aquest disc Mushka es buida completament, mostrant el seu costat més personal. Hi parla de la seva família, recuperant records d'infància amb els seus germans, però també hi planta cara a tots aquells que l’han criticat i deixa clar que ella és la més real. Tot això sense abandonar aquesta part ‘sexy’ que presentava en l'últim treball, jugant amb rimes i metàfores per cantar d’amor i sexe.
Com ja havia fet en els seus dos primers discos, Nova bossa també dona el tret de sortida amb una introducció, “Zig zag (intro)”, amb missatges tan contundents com 'esquivo els haters i faig un zig-zag' o 'ells copien enfadats, jo els hi faig un zig-zag'. A aquesta la succeeix el tema que dona nom al disc, “Nova bossa”, una cançó inspirada en la bossa nova en què fa un viatge vital que acaba amb un àudio de Mushka de petita. “Mushkinha Let’s Play Samba” i “Mimenina” són els dos temes més saborosos del disc, que juguen també amb ritmes brasilers i donen més espai a la base instrumental que a la producció electrònica, amb constants referències a la seva vida amorosa.
Els dos senzills del disc, “Mamipuladora” i “Lotus”, segueixen també la inspiració brasilera, la primera per parlar d’una relació amb una persona que l’està manipulant i, la segona, per declarar el seu amor. En el disc, enmig de totes dues s'hi troba la col·laboració amb Maria Jaume “No hi haurà manera”: un reggaeton amb una base de bossa nova que relata una història d’amor que, tot i que començar semblant impossible, acaba amb un 'si no hi haurà manera doncs jo m’esforço el triple'.
Si entre el primer i el segon disc Mushka va jugar amb els personatges del Sonic i el Shadow, creant una història d'evolució i una imatge de marca a través d'aquests dos caràcters, ara ha agafat la del fubtolista Mario Balotelli, posant-se la seva samarreta de perfil a Instagram i fins i tot dedicant-li una cançó: “Flow Balotelli” —una expressió que ja havia deixat caure a través de xarxes en parlar del jugador—. La recta final del disc comença amb “La màquina del ritme”, una col·laboració amb 8belial (autoanomenat també ‘La maquina del ritmo’), una cançó que transporta a Tas loko mixtape, amb un trap més electrònic que barreja les barres del madrileny amb les de la vilassarenca.
Les grans sorpreses, però, arriben al final. “Una cúmbia amb en Guillem (1vs1)”, amb Guillem Gisbert (Manel), és segurament la col·laboració que Catalunya no sabia que necessitava. El tema barreja els estils dels dos artistes amb una base de cúmbia i, fins i tot, mostra un Gisbert utilitzant l’autotune i cantant de manera agredolça aquest 'com que m’has dit que m’estimes, jo ja no t’estimo tant'. Per acabar, a la pausada “N1, N11” torna la Mushka més personal, assegurant que ella continua sent la mateixa, encara que porti aquesta trajectòria i fama a les espatlles.
Nova bossa torna a ser una mostra de què és capaç de crear la maresmenca. Perquè, tal com diu en aquest darrer “N1, N11”, ella 'no ha nascut per res, sinó que ha nascut per escriure'. I ho demostra. Amb aquest disc ha volgut arriscar: ha anat a brasil a gravar i ha treballat amb tres productors que ha sabut esprémer per fer un treball que juga amb molts estils variats, però amb la capacitat de donar-li un sentit unitari. Ha escollit tres col·laboradors que aporten un color diferent als seus temes i que els complementen, i ha aprofundit en la seva manera de compondre anant a la seva part més personal. I, una vegada més, ha normalitzat l’amor en totes les seves facetes i formes, posicionant-se de nou com el referent LGTBIQ+ “N1” que necessitàvem.
Si amb SexySensible la maresmenca va fer un retrat d’una història d’amor tumultuosa, en aquest disc Mushka es buida completament, mostrant el seu costat més personal. Hi parla de la seva família, recuperant records d'infància amb els seus germans, però també hi planta cara a tots aquells que l’han criticat i deixa clar que ella és la més real. Tot això sense abandonar aquesta part ‘sexy’ que presentava en l'últim treball, jugant amb rimes i metàfores per cantar d’amor i sexe.
Com ja havia fet en els seus dos primers discos, Nova bossa també dona el tret de sortida amb una introducció, “Zig zag (intro)”, amb missatges tan contundents com 'esquivo els haters i faig un zig-zag' o 'ells copien enfadats, jo els hi faig un zig-zag'. A aquesta la succeeix el tema que dona nom al disc, “Nova bossa”, una cançó inspirada en la bossa nova en què fa un viatge vital que acaba amb un àudio de Mushka de petita. “Mushkinha Let’s Play Samba” i “Mimenina” són els dos temes més saborosos del disc, que juguen també amb ritmes brasilers i donen més espai a la base instrumental que a la producció electrònica, amb constants referències a la seva vida amorosa.
Els dos senzills del disc, “Mamipuladora” i “Lotus”, segueixen també la inspiració brasilera, la primera per parlar d’una relació amb una persona que l’està manipulant i, la segona, per declarar el seu amor. En el disc, enmig de totes dues s'hi troba la col·laboració amb Maria Jaume “No hi haurà manera”: un reggaeton amb una base de bossa nova que relata una història d’amor que, tot i que començar semblant impossible, acaba amb un 'si no hi haurà manera doncs jo m’esforço el triple'.
Si entre el primer i el segon disc Mushka va jugar amb els personatges del Sonic i el Shadow, creant una història d'evolució i una imatge de marca a través d'aquests dos caràcters, ara ha agafat la del fubtolista Mario Balotelli, posant-se la seva samarreta de perfil a Instagram i fins i tot dedicant-li una cançó: “Flow Balotelli” —una expressió que ja havia deixat caure a través de xarxes en parlar del jugador—. La recta final del disc comença amb “La màquina del ritme”, una col·laboració amb 8belial (autoanomenat també ‘La maquina del ritmo’), una cançó que transporta a Tas loko mixtape, amb un trap més electrònic que barreja les barres del madrileny amb les de la vilassarenca.
Les grans sorpreses, però, arriben al final. “Una cúmbia amb en Guillem (1vs1)”, amb Guillem Gisbert (Manel), és segurament la col·laboració que Catalunya no sabia que necessitava. El tema barreja els estils dels dos artistes amb una base de cúmbia i, fins i tot, mostra un Gisbert utilitzant l’autotune i cantant de manera agredolça aquest 'com que m’has dit que m’estimes, jo ja no t’estimo tant'. Per acabar, a la pausada “N1, N11” torna la Mushka més personal, assegurant que ella continua sent la mateixa, encara que porti aquesta trajectòria i fama a les espatlles.
Nova bossa torna a ser una mostra de què és capaç de crear la maresmenca. Perquè, tal com diu en aquest darrer “N1, N11”, ella 'no ha nascut per res, sinó que ha nascut per escriure'. I ho demostra. Amb aquest disc ha volgut arriscar: ha anat a brasil a gravar i ha treballat amb tres productors que ha sabut esprémer per fer un treball que juga amb molts estils variats, però amb la capacitat de donar-li un sentit unitari. Ha escollit tres col·laboradors que aporten un color diferent als seus temes i que els complementen, i ha aprofundit en la seva manera de compondre anant a la seva part més personal. I, una vegada més, ha normalitzat l’amor en totes les seves facetes i formes, posicionant-se de nou com el referent LGTBIQ+ “N1” que necessitàvem.