Després d’haver publicat alguns senzills com a prèvia, Roserona va enregistrar el seu debut, 'Ombres d’amors perduts' (Massaviu, 2023). Aquell mateix any la cantautora es va presentar al concurs d’artistes emergents Sona9, en el qual es va saber fer un lloc fins a la fase final. De manera paral·lela, la cardedeuenca es va focalitzar en la creació i en la seva formació artística. Per superar les seves pors i una síndrome de la impostora que li havia sorgit després de publicar el primer EP, Roserona va compondre els nous temes que ara formen part del seu segon treball, 'Caro diario' (Vida Records, 2025), produït per Galgo Lento. En aquest, l’artista ha combinat cançó d’autor i pop-indie amb una clara influència del jazz, un resultat expressat en sis brillants temes cantats en català i anglès que representen el viatge que ha viscut i tot el que ha sentit durant els darrers dos anys, com si fos el seu ‘estimat diari’

Text: Maria Folqué. Fotos: Arturo Mocte

 

PROCÉS CURATIU

“Ha estat un procés de curació de la ferida que se’m va fer al meu jo artístic després d’haver publicat el primer disc. En el procés d’escriure els nous temes em vaig buidar completament, però no va ser d’una manera premeditada. Quan vaig tenir acabades les cançons i vaig analitzar el que havia fet, em vaig adonar que durant el procés m’havia estat curant.”

DIARI SONOR

“Escric molt al meu diari personal i això és el que m’ha acompanyat durant els últims dos anys. Tot plegat s’ha traslladat a la música, perquè fer cançons ha estat com escriure el meu propi diari. Crec que tots els artistes escrivim un ‘Caro diario’, en el qual deixem una part de la nostra història en la música.”


 

BUCLE DE CULPABILITAT

“De vegades em passa que quan la vida em va bé i aparentment no hi ha cap problema, de cop em sento malament i no sé com parar-ho. I sentir-me malament em fa estar pitjor, perquè penso que no tinc motius per estar així. Tot això em va crear un bucle de culpabilitat que va fer que un dia acabés plorant borratxa de festa, que decidís gravar-me i que el resultat surti al disc.”



 

DEL JAZZ A L'R'N'B

“Es nota quina música escoltava mentre componia el disc. Hi ha pinzellades d’Alice Phoebe Lou i Lana del Rey, però com que també soc molt friqui hi he afegit freqüències de manifestacions i de meditació. A més, he escoltat molt de jazz, i això es veu reflectit
a tot el disc, però sobretot a ‘Marlborowinston’.”