El pianista barceloní Lluís Coloma és una de les grans puntes de llança del boogie-boogie al nostre país. Amb una dilatada trajectòria que acumula nombrosos àlbums, ara ha publicat un nou treball confeccionat amb una personalitat històrica com el saxofonista estatunidenc 'Blue Lou' Marini (The Blues Brothers): 'We Like To Groove!' (Swing Alley, 2025). En parlem amb ell

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

 
Com vas conèixer a 'Blue Lou' Marini?
El vaig conèixer mentre tocava al Café Central el 2017. Va venir al concert amb el Francisco Simón, guitarrista del Red House i que també sortia a diversos programes de televisió del Gran Wyoming. Amb el Francisco ens coneixíem perquè teníem un projecte comú i va ser ell qui em va presentar a Lou Marini. Un any després, va sorgir l'oportunitat de fer uns concerts amb ell en diverses sales, però després tot es va aturar a causa de la pandèmia.

Però el 2022 us retrobeu novament a Madrid. Com va anar?
Aquell setembre vaig tornar al Café Central per presentar el disc que feia amb la Musical Troupe, Trip to Everywhere (Blue Moon Inner Jazz, 2022). Vam tocar-hi tres dies i recordo que s'hi va presentar el divendres perquè ens va veure anunciats i ens va dir que l'endemà vindria a escoltar el concert. I va venir acompanyat del trompetista Walt Fowler, el cantautor James Taylor i el bateria Steve Gadd. Em va fer molta il·lusió que vingués sobretot Steve Gadd, perquè és un dels millors bateries del món. Em vaig quedar amb les ganes de tocar amb ell. Primer, no vaig gosar de demanar-li que sortís a tocar amb nosaltres i, quan vam acabar i vam baixar a saludar-los, em va deixar anar que li agradés agradat tocar amb nosaltres. Va ser una cosa que em va saber molt greu perquè m'hauria fet molta il·lusió. Això ens va portar a fer tres concerts més amb el Lou al Café Central l'any següent. Aleshores, li vaig proposar de fer el disc i ell va acceptar.



A partir d'allà, com us poseu a treballar en el disc?
Com que havia d'anar als Estats Units a fer uns concerts a Detroit, vaig aprofitar per passar una setmana a Nova York i allà vaig estar a casa seva i vam preparar tots els detalls de la gravació del disc. A l'octubre, vam acabar de tancar tots els assajos i la logística i el vam anar a gravar en directe a uns estudis a Madrid.

Com vau enfocar la gravació. Vau basar el disc en el repertori que havíeu fet en els concerts previs?
La idea d'inici era fer material nou.  Així que jo vaig fer uns cinc temes, dels quals en vam acabar descartant un; ell en va proposar tres o quatre, i també hem fet dues versions com "Mona Lisa", i "Comin' Home Baby". La idea era trobar un punt mitjà entre el meu so més blues i boogie-boogie i el seu estil més jazz. Crec que ha funcionat molt bé, perquè cadascú té el seu espai i li dona el seu color.



Com vau gravar el disc, tots junts a l'estudi o per separat? Tot i que el disc el signeu tu i Lou Marini, el trio també té un gran protagonisme al llarg dels temes i no tenen un rol de mers acompanyants. Teníeu clar que havia de ser un disc coral?
Fa molts anys que toco amb el Manolo Germán (contrabaix) i amb l'Arnau Julià (bateria). Amb el Kid Carlos (guitarra) en fa menys, però per a mi és un dels millors guitarristes de blues d'Espanya. Té una gran flexibilitat, sap tocar molts estils i la seva manera de tocar sempre brilla. Tot el que toca sona molt maco. El nostre objectiu era reflectir el nostre directe i aglutinar blues i el concepte del groove, que és el que intentem treballar en cada tema, sigui un boogie-boogie o sigui més jazz. Quan gravàvem no pensàvem a deixar protagonisme a tothom sinó que teníem clar el nostre espai i que havíem de tocar per fer millor cada tema.



Fa un parell de setmanes, vau presentar un dels temes del disc al programa ‘Col·lapse’ de TV3. Et va fer il·lusió poder tocar en un programa de 'prime time'?
I tant. Crec que actuacions com aquesta haurien de passar moltes més vegades. I no ho dic només per mi, sinó per tots els músics que fa molts anys que fem coses maques i que podrien funcionar perfectament en aquest format. Entenc que a vegades les audiències manen, que tot es torna complicat i que es produeix l'efecte Phill Collins, que diu que quan surt música en televisió la gent canvia de canal i perden diners. Però crec que s'hauria d'apostar més per la música en directe a la televisió perquè és molt maco quan ho fan. Per a mi, l'important és oferir música de qualitat i agrair quan tens l'oportunitat que et facin una bona difusió d'allò que fas. N'hi hauria d'haver més. Trobo a faltar sempre un programa de música en directe, en què surtin músics en directe tocant. Per exemple, a la BBC tens Later... with Jools Holland, en què en cada programa veus tot de gent diferent tocant: des d'una cantant pop com l'Adele a un grup de rap, fins a una formació de jazz. I tot en directe! Això sí que és una cosa que crec que aquí ens fa falta. No generarà diners, però cal impulsar-ho perquè és una cosa cultural. Els mitjans han de mostrar la realitat cultural que tenim i no només moure's a partir del que genera diners.

Vau presentar el disc al Pícnic Jazz Vallparadís, però en els pròxims mesos, en el teu web no apareixen més concerts amb 'Blue Lou' Marini. El disc es presentarà en més concerts?
Sí, ara estaré fent concerts jo sol i en format trio. Al juliol tenim unes dates de concerts conjunts amb el Lou que encara no puc concretar, però que seran a partir de la segona setmana. Al final, jo tinc diversos projectes i els vaig compaginant, i sobretot, en Lou també té molta feina. Està molt ocupat tocant amb els Blues Brothers i ara també està de gira amb James Taylor, per exemple. És una persona superocupada perquè està supersol·licitat. Llavors cal buscar els espais i els forats que li queden lliures i des que vam fer el disc ja teníem clar que no podríem fer una gira llarga de presentació. Tot i això, a l'octubre aniré a Nova York per a presentar el disc amb el Lou i una banda americana, i també faré més concerts en solitari a Tucson i San Francisco.