La revista digital setmanal d'Enderrock
- 565
La segona referència d'Enderrock Llibres, 'Història i poder del mètal català', està escrita per Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell
Tot el mètal català està recollit en un sol llibre
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.
El mètal és un gènere farcit de tòpics, foscor, satanisme i mort, que també es vincula a la fredor i als països nòrdics. Però els mites hi són per trencar-los i demostrar que el mètal català és un dels estils més prolífics i contundents a l’escena musical dels Països Catalans dels darrers 40 anys. La història de més de 500 grups catalans, valencians, balears, andorrans, nord-catalans i internacionals, que han gravat prop de 1.300 discos i senzills amb almenys un tema en català, s’ha ordenat i sistematitzat a les 600 pàgines d’Història i poder del mètal català, escrit per Dani Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades i publicat per Enderrock Llibres.
D’ençà del debut del disc homònim de Black Sabbath (Vertigo, 1970) –considerat l’inici històric del mètal–, el gènere musical ha viscut moments gloriosos a través de nombroses bandes d’arreu del món que han elevat les guitarres distorsionades i el símbol de les banyes a quotes a priori inimaginables. Segurament el punt més àlgid de popularitat del gènere el va viure l’àlbum homònim Metallica (Elecktra Records, 1991) –conegut com a Black Album–, que va vendre més de trenta milions de còpies a tot el món. Avui en dia, el mètal es manté especialment actiu a països com Finlàndia, amb una ràtio de 84,5 bandes de mètal per cada 100.000 habitants (per contextualitzar, l’Estat espanyol en té 9,95 i l’Estat francès 9,15).
Si busquem les bandes de mètal en català al llarg de les darreres quatre dècades, el nom més popular és el de Sangtraït, però la realitat amaga un impressionant sotabosc de 523 grups i solistes –la majoria underground– que han gravat 1.271 referències, entre discos i senzills, tal com han sistematitzat i ordenat Dani Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades al primer volum d’Història i poder del mètal català, que es posarà a la venda a final de mes. L’origen d’aquesta referència inèdita sobre el mètal als Països Catalans es remunta al 2022, quan Morell i Cremades –que no es coneixien prèviament– van intercanviar diversos missatges per Twitter sobre mètal i van decidir crear el fil de mètal en català juntament amb un bon amic, Dani Farrús.
“En general, molt poca gent coneix grups de mètal en català, ni tan sols els mateixos aficionats”, confessa Dani Morell. En un principi pensaven que reunirien uns cinquanta grups, però la cosa va anar guanyant envergadura i ràpidament en van recopilar tres-cents i, després d’un any de feina, amb el suport d’Enderrock, s’ha superat la xifra del mig miler. Per això van impulsar el compte @metalcatala i una llista a Spotify, que actualment ja té 178 hores de música.
Però la quantitat de grups no va ser la sorpresa més gran que es van endur. La llista ha aconseguit prop de 300.000 visualitzacions i l’han comentat personalitats tan diverses com el músic Arnau Tordera (Obeses), el periodista Jaïr Domínguez o la cuinera Maria Nicolau, que finalment ha acabat signant el pròleg del llibre. La bona rebuda i l’interès despertat els va fer impulsar un voluminós treball que, a part d’aportar nova informació sobre l’escena, ha suposat una tasca ingent de sistematització i ordenació d’informació disseminada pels racons ignots del panorama. “Teníem molta informació caòtica extreta d’internet, que no estava ordenada i no era rigorosa. L’objectiu ha estat posar-hi ordre i validar-la”, afirma Cremades.
El llibre s’organitza en dues parts diferenciades: una primera que basteix un discurs unitari sobre el mètal català a través de sis capítols, i una altra amb fitxes de cada grup, que inclouen una breu biografia i una selecció de la discografia publicada en català. Un dels apartats destacats és el viatge pels diferents estils de mètal, des del heavy clàssic fins al death i el black mètal passant pel power mètal, el folk mètal i, fins i tot, el crossover situat en una fina frontera entre mètal, punk i hardcore. Els autors mostren la realitat heterogènia i les enormes diferències entre els estils, així com el caràcter fantàstic del power mètal, les temàtiques gore i mòrbides d’alguns sons extrems o la complexitat que envolta el satanisme.
En aquest darrer aspecte s’hi ha posat èmfasi, perquè tot i que hi ha bandes convençudament satàniques com Akerbeltz, en realitat el satanisme en el mètal català té –com passa en altres escenes mundials– un element essencialment performàtic en contra de l’humanisme i les religions. “És una manera metafòrica de creure en el mal a la terra com a idea filosòfica. Bona part de l’estètica a l’escenari és una representació transgressora”, explica Dani Morell. Tot i les grans diferències entre gèneres, cal subratllar com a element cohesionador la potència sonora, una idea que ja va establir la musicòloga Sílvia Martínez al primer llibre acadèmic en català sobre mètal, Enganxats al heavy (Pagès, 1999).
En altres capítols s’aborden altres temàtiques com la llengua, literatura i cultura, a partir del debat entre la reivindicació i la naturalitat de cantar en català; les llegendes del mètal i el seu vincle amb la cultura popular; la presència de les dones a l’escena catalana, un àmbit en el qual cal remarcar les formacions de grups històrics com Reina Negra o Sangtraït, que tenien entre els membres almenys una dona, o el discurs polític dels artistes dels Països Catalans, que a diferència d’escenes del nord i l’est d’Europa, no té cap part residual vinculada a idees neonazis o xenòfobes. A més, cal no oblidar un aspecte molt important en l’escena, el seu propi ecosistema, que també s’ha analitzat.
Precisament l’ecosistema del mètal català és un aspecte molt important, ja que el llibre ha estat escrit a partir d’un gran nombre d’entrevistes tant a músics com a responsables de segells, sales, festivals i empreses de comunicació, entre altres. Tots assenyalen els diversos factors que fan que l’escena metàl·lica nacional sigui encara un moviment molt underground i de nínxol, una idea que també comparteixen els autors. Entre els factors hi ha per exemple la manca de canals de difusió. Dani Farrús apunta que, més enllà d’espais especialitzats, als mitjans de comunicació es parla poc de mètal, i Dani Morell reconeix que a la premsa musical li costa fer contingut de mètal i encara més de mètal en català.
Així mateix, recorden que grups com Iron Maiden o Helloween copaven les grans televisions internacionals als anys vuitanta i noranta, i que el Canal 33 va arribar a emetre un concert de Negu Gorriak. En una línia similar, Morell afegeix que en altres punts de l’Estat espanyol o francès l’underground, malgrat no aconseguir arribar mai al mainstream, té un seguiment i una base de seguidors molt més àmplia.
Els festivals catalans són un altre dels espais on les bandes de mètal acostumen a ser invisibilitzades, més enllà de certàmens com el Move Your Fucking Brain de Molins de Rei, el Castellhell de Castellvell del Camp, el Menhir de Palau-solità i Plegamans o el Fortalesa Open Air d’Hostalric. Als festivals de música en català, el mètal sol quedar-ne exclòs pel caràcter underground, mentre que als macrofestivals com el RockFest és la música en català la que hi té una presència nul·la. Cal sumar-hi el poc interès que de vegades mostren molts seguidors catalans de mètal cap a la música feta en la llengua pròpia. “Falta més difusió entre la gent que ja escolta mètal en altres llengües, ja que és un públic avesat a l’escena que quan descobreix bons grups en català els acaba escoltant i seguint”, assegura Morell.
Un altre element cabdal és la manca de relleu generacional. “Als anys noranta era habitual veure una plaça de poble plena de xavals amb samarretes de grups de mètal”, recorda Dani Morell. En la mateixa línia, Eduard Cremades creu que avui al jovent li costa identificar-se amb una cultura musical determinada. Per aquest motiu, tots tres emfatitzen la importància de potenciar nous referents emergents del mètal català. Així, de l’escena més jove citen grups com Acid Snot, que s’ha atrevit a fusionar el post-hardcore amb la batxata, o Aimless, que practica el nou estil nu-core, inspirat en bandes nord-americanes postpandèmiques de nu-metal i metalcore.
Més enllà d’analitzar la situació que viu l’escena del mètal català, els autors volen posar en relleu l’esperit positiu del llibre. “Volem que sigui un element aglutinador, una carta d’amor a la gent que fa mètal en català, un treball de recerca, divulgació i popularització del gènere més que un retrat en clau interna”, deixa clar Cremades. En aquest sentit, la seva funció ja comença a recollir part dels fruits. Un bon exemple és que hi ha grups que s’han conegut gràcies a la participació al llibre, o que artistes que només cantaven en castellà o anglès han gravat les primeres cançons en català per sortir ressenyats al llibre, com els terrassencs Iron Kanain o la banda de death mètal barcelonina Dios, amb la col·laboració de Judit Pons de Cultum Mortis. A més, han aconseguit que alguns festivals hagin començat a fer la comunicació en català, i que hagin tornat grups que estaven inactius com els barcelonins Korruption Found i Setge –que reapareixerà el 15 d’octubre–, o el retorn de la banda de crossover Fúria, de Molins de Rei.
L’impacte positiu i directe d’aquesta tasca ha fet que el trio d’autors metal·lers de Història i poder del mètal en català sigui reconegut com a ambaixador del sector i esdevingui agent col·laborador de moltes iniciatives. En aquest sentit, ja col·laboren amb un nou festival de petit format i molts músics i activistes hi estan contactant per aprofitar el seu suport i difusió.
D’ençà del debut del disc homònim de Black Sabbath (Vertigo, 1970) –considerat l’inici històric del mètal–, el gènere musical ha viscut moments gloriosos a través de nombroses bandes d’arreu del món que han elevat les guitarres distorsionades i el símbol de les banyes a quotes a priori inimaginables. Segurament el punt més àlgid de popularitat del gènere el va viure l’àlbum homònim Metallica (Elecktra Records, 1991) –conegut com a Black Album–, que va vendre més de trenta milions de còpies a tot el món. Avui en dia, el mètal es manté especialment actiu a països com Finlàndia, amb una ràtio de 84,5 bandes de mètal per cada 100.000 habitants (per contextualitzar, l’Estat espanyol en té 9,95 i l’Estat francès 9,15).
Si busquem les bandes de mètal en català al llarg de les darreres quatre dècades, el nom més popular és el de Sangtraït, però la realitat amaga un impressionant sotabosc de 523 grups i solistes –la majoria underground– que han gravat 1.271 referències, entre discos i senzills, tal com han sistematitzat i ordenat Dani Morell, Dani Farrús i Eduard Cremades al primer volum d’Història i poder del mètal català, que es posarà a la venda a final de mes. L’origen d’aquesta referència inèdita sobre el mètal als Països Catalans es remunta al 2022, quan Morell i Cremades –que no es coneixien prèviament– van intercanviar diversos missatges per Twitter sobre mètal i van decidir crear el fil de mètal en català juntament amb un bon amic, Dani Farrús.
“En general, molt poca gent coneix grups de mètal en català, ni tan sols els mateixos aficionats”, confessa Dani Morell. En un principi pensaven que reunirien uns cinquanta grups, però la cosa va anar guanyant envergadura i ràpidament en van recopilar tres-cents i, després d’un any de feina, amb el suport d’Enderrock, s’ha superat la xifra del mig miler. Per això van impulsar el compte @metalcatala i una llista a Spotify, que actualment ja té 178 hores de música.
Però la quantitat de grups no va ser la sorpresa més gran que es van endur. La llista ha aconseguit prop de 300.000 visualitzacions i l’han comentat personalitats tan diverses com el músic Arnau Tordera (Obeses), el periodista Jaïr Domínguez o la cuinera Maria Nicolau, que finalment ha acabat signant el pròleg del llibre. La bona rebuda i l’interès despertat els va fer impulsar un voluminós treball que, a part d’aportar nova informació sobre l’escena, ha suposat una tasca ingent de sistematització i ordenació d’informació disseminada pels racons ignots del panorama. “Teníem molta informació caòtica extreta d’internet, que no estava ordenada i no era rigorosa. L’objectiu ha estat posar-hi ordre i validar-la”, afirma Cremades.
El llibre s’organitza en dues parts diferenciades: una primera que basteix un discurs unitari sobre el mètal català a través de sis capítols, i una altra amb fitxes de cada grup, que inclouen una breu biografia i una selecció de la discografia publicada en català. Un dels apartats destacats és el viatge pels diferents estils de mètal, des del heavy clàssic fins al death i el black mètal passant pel power mètal, el folk mètal i, fins i tot, el crossover situat en una fina frontera entre mètal, punk i hardcore. Els autors mostren la realitat heterogènia i les enormes diferències entre els estils, així com el caràcter fantàstic del power mètal, les temàtiques gore i mòrbides d’alguns sons extrems o la complexitat que envolta el satanisme.
En aquest darrer aspecte s’hi ha posat èmfasi, perquè tot i que hi ha bandes convençudament satàniques com Akerbeltz, en realitat el satanisme en el mètal català té –com passa en altres escenes mundials– un element essencialment performàtic en contra de l’humanisme i les religions. “És una manera metafòrica de creure en el mal a la terra com a idea filosòfica. Bona part de l’estètica a l’escenari és una representació transgressora”, explica Dani Morell. Tot i les grans diferències entre gèneres, cal subratllar com a element cohesionador la potència sonora, una idea que ja va establir la musicòloga Sílvia Martínez al primer llibre acadèmic en català sobre mètal, Enganxats al heavy (Pagès, 1999).
En altres capítols s’aborden altres temàtiques com la llengua, literatura i cultura, a partir del debat entre la reivindicació i la naturalitat de cantar en català; les llegendes del mètal i el seu vincle amb la cultura popular; la presència de les dones a l’escena catalana, un àmbit en el qual cal remarcar les formacions de grups històrics com Reina Negra o Sangtraït, que tenien entre els membres almenys una dona, o el discurs polític dels artistes dels Països Catalans, que a diferència d’escenes del nord i l’est d’Europa, no té cap part residual vinculada a idees neonazis o xenòfobes. A més, cal no oblidar un aspecte molt important en l’escena, el seu propi ecosistema, que també s’ha analitzat.
Precisament l’ecosistema del mètal català és un aspecte molt important, ja que el llibre ha estat escrit a partir d’un gran nombre d’entrevistes tant a músics com a responsables de segells, sales, festivals i empreses de comunicació, entre altres. Tots assenyalen els diversos factors que fan que l’escena metàl·lica nacional sigui encara un moviment molt underground i de nínxol, una idea que també comparteixen els autors. Entre els factors hi ha per exemple la manca de canals de difusió. Dani Farrús apunta que, més enllà d’espais especialitzats, als mitjans de comunicació es parla poc de mètal, i Dani Morell reconeix que a la premsa musical li costa fer contingut de mètal i encara més de mètal en català.
Així mateix, recorden que grups com Iron Maiden o Helloween copaven les grans televisions internacionals als anys vuitanta i noranta, i que el Canal 33 va arribar a emetre un concert de Negu Gorriak. En una línia similar, Morell afegeix que en altres punts de l’Estat espanyol o francès l’underground, malgrat no aconseguir arribar mai al mainstream, té un seguiment i una base de seguidors molt més àmplia.
Els festivals catalans són un altre dels espais on les bandes de mètal acostumen a ser invisibilitzades, més enllà de certàmens com el Move Your Fucking Brain de Molins de Rei, el Castellhell de Castellvell del Camp, el Menhir de Palau-solità i Plegamans o el Fortalesa Open Air d’Hostalric. Als festivals de música en català, el mètal sol quedar-ne exclòs pel caràcter underground, mentre que als macrofestivals com el RockFest és la música en català la que hi té una presència nul·la. Cal sumar-hi el poc interès que de vegades mostren molts seguidors catalans de mètal cap a la música feta en la llengua pròpia. “Falta més difusió entre la gent que ja escolta mètal en altres llengües, ja que és un públic avesat a l’escena que quan descobreix bons grups en català els acaba escoltant i seguint”, assegura Morell.
Un altre element cabdal és la manca de relleu generacional. “Als anys noranta era habitual veure una plaça de poble plena de xavals amb samarretes de grups de mètal”, recorda Dani Morell. En la mateixa línia, Eduard Cremades creu que avui al jovent li costa identificar-se amb una cultura musical determinada. Per aquest motiu, tots tres emfatitzen la importància de potenciar nous referents emergents del mètal català. Així, de l’escena més jove citen grups com Acid Snot, que s’ha atrevit a fusionar el post-hardcore amb la batxata, o Aimless, que practica el nou estil nu-core, inspirat en bandes nord-americanes postpandèmiques de nu-metal i metalcore.
Més enllà d’analitzar la situació que viu l’escena del mètal català, els autors volen posar en relleu l’esperit positiu del llibre. “Volem que sigui un element aglutinador, una carta d’amor a la gent que fa mètal en català, un treball de recerca, divulgació i popularització del gènere més que un retrat en clau interna”, deixa clar Cremades. En aquest sentit, la seva funció ja comença a recollir part dels fruits. Un bon exemple és que hi ha grups que s’han conegut gràcies a la participació al llibre, o que artistes que només cantaven en castellà o anglès han gravat les primeres cançons en català per sortir ressenyats al llibre, com els terrassencs Iron Kanain o la banda de death mètal barcelonina Dios, amb la col·laboració de Judit Pons de Cultum Mortis. A més, han aconseguit que alguns festivals hagin començat a fer la comunicació en català, i que hagin tornat grups que estaven inactius com els barcelonins Korruption Found i Setge –que reapareixerà el 15 d’octubre–, o el retorn de la banda de crossover Fúria, de Molins de Rei.
L’impacte positiu i directe d’aquesta tasca ha fet que el trio d’autors metal·lers de Història i poder del mètal en català sigui reconegut com a ambaixador del sector i esdevingui agent col·laborador de moltes iniciatives. En aquest sentit, ja col·laboren amb un nou festival de petit format i molts músics i activistes hi estan contactant per aprofitar el seu suport i difusió.