Va començar fa prop d’una dècada fent reggaeton en català amb Crimen Pasional, va debutar amb el seu projecte en solitari musicant poemes de Salvat-Papasseit, Santiago Rusiñol o Beatriu de Dia en clau urbana, a 'Dolcesa bruna' (autoeditat, 2021), i va explorar el seu costat més 'kawaii' a 'Anime en català' (Delirics, 2023). La barcelonina Neisha és una artista inquieta i trencadora, i així ho vol seguir demostrant amb el seu tercer treball, 'Presidenta de Cuntalunya' (Delirics, 2025). Avui n’estrenem una pista: “De missió”, amb un videoclip d’Erika Michi i Lupe Blanco (Misere Films)

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

Es gira la truita, es capgiren els rols, i en aquest tema Neisha es presenta en una missió especial com una femme fatale empoderada i mestressa del seu propi desig; i també com a Miss Wallace —el personatge que interpreta Uma Thurman a a Pulp Fiction (Quentin Tarantino, 1995)—.
 
La cançó, amb producció de Wasp, beu directament del trap d’Atlanta i referències com Sexxy Red. Com ella mateixa declara, “no té molta més explicació, perquè el trap és un gènere que si l'entens, no necessites moltes explicacions; i si no l'entens, no sé si calen molts esforços per explicar-ho, perquè realment és un gènere al qual no li cal gaire teorització: et representa o no, el sents o no, l'entens o no." Tot i que la barcelonina admet que el trap és un gènere que ja cada vegada es practica menys a Catalunya, malgrat que ve d’un moment àlgid, se sent orgullosa de defensar-lo ara. “Estic contenta d’estar fent trap precisament ara, perquè sento que ja li ha passat aquest moment de boom i de moda, i les persones a qui realment ens agrada som les que n’hem quedat com a resultat.”  
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por NEISHA (@soclaneisha)

Sobre el nou àlbum Presidenta de Cuntalunya, Neisha explica que efectivament seguirà el marc conceptual i semàntic de la presidència, la campanya electoral, la investidura, etc. “És un recurs que s’ha fet servir moltes vegades en el trap”, reconeix. Quant al marc geogràfic de Catalunya / Cuntalunya assegura que tot i que “no m’agrada el nacionalisme en general, en ser una nació oprimida, em sento molt lligada i representada per Catalunya i l’independentisme”. Però va més enllà: “Veig que molta gent, i molts joves, diuen que no els agrada la política, quan realment tot és política. L’algoritme està infestat de polítiques de dretes, i jo vull capgirar una mica tot això, fer-ho d’esquerres, fer-ho divertit i cunty [“cony” en argot anglosaxó, i adoptat per la comunitat de girls and gays per referir-se a coses icòniques]. Hem de recuperar els espais d’internet i del carrer, de les programacions... i de la vida real, en general.”
 
A nivell sonor, el disc seguirà aquesta mateixa tendència urbana, tot i que “hi exploro gèneres d’electrònica que mai havia treballat abans”, avança la cantant. “Com a artista, em sorgeix la necessitat constant d’innovar, provar coses noves, crear, i aprendre a expressar-me amb noves vies alternatives.”