La revista digital setmanal d'Enderrock
- 577
Parlem amb el nou director artístic del Mercat de Música Viva de Vic Joan Rial, qui comparteix la direcció amb Jordi Casadesús i Rubèn Pujol
Joan Rial: «L’objectiu ha de ser fomentar la contractació i no l’estrena d’un disc»
Avui, arrenca la 37a edició del Mercat de Música Viva de Vic amb un total 73 de concerts d'artistes com Fades, Svetlana, Mishima, Maria Arnal, Sidonie, Al·lèrgiques al Pol·len, Triquell, La Ludwig Band, Ouineta o 31 FAM, entre altres. La fira osonenca encara una nova etapa il·lusionant amb una direcció triple. El nou equip directiu vigatà, liderat pel director artístic Joan Rial (exEst Oest) i els codirectors Jordi Casadesús (La iaia) i Rubèn Pujol (exNyandú), agafa el relleu de l’enyorat Marc Lloret, traspassat el passat febrer, i el gestor Oriol Roca. Parlem amb Rial d'algunes de les claus d'aquesta nova etapa
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.
Per què vau decidir presentar-vos per dirigir el Mercat com un equip directiu de tres persones amb Jordi Casadesús i Rubèn Pujol?
Tots tres hem treballat al Mercat des de fa molts anys, i per això vam plantejar una direcció coral. Al Mercat hi hem tocat com a músics, però també hi hem treballat en la part més organitzativa o com a tècnics de so. Jo he dut la producció d’hotels, en Rubèn ha estat vinculat a la part professional i en Jordi ha portat la programació de la Jazz Cava. A més, de petits anàvem a veure els concerts amb les nostres famílies i quan començàvem també vam tocar a la programació de Músics al Carrer. Hi hem estat vinculats de totes les maneres possibles, i quan vam saber que Marc Lloret i Oriol Roca no s’hi tornarien a presentar, vam decidir fer-ho per l’amor i l’estima que tenim al Mercat.
Per als vigatans i els osonencs el MMVV és un espai referencial de música en directe?
La meva generació hem vist néixer el Mercat des de ben petits i això ha fet que sempre l’hàgim tingut com a referent. Tots tres crèiem que havíem d’assumir aquest repte per la nostra ciutat, Vic. A més, poder-ho fer amb amics és tot un privilegi i un plaer. El fet que per primera vegada tres vigatans assumim la direcció és una conseqüència del mateix Mercat. Sense la feina feta durant els darrers anys, no hauria estat possible. Les primeres dues dècades dels dos mil, a Osona van sortir molts grups de música, i ara n’estan sorgint molts nous professionals. I això hauria de ser un motiu d’orgull, perquè el sector professional és l’ànima del Mercat de Música Viva.
També has treballat en la direcció artística de festivals privats. Com afrontes la direcció d’una programació pública?
La gran sort del Mercat és que la venda d’entrades no és una prioritat màxima, i això fa que puguem funcionar amb unes lògiques diferents de la dels festivals privats. En general, tots els festivals se centren a confeccionar el millor cartell per tal de vendre com més entrades millor. En canvi el Mercat ha de fomentar la contractació de la música en directe. Això ens permetrà potenciar més la qualitat i l’interès artístic en si, encara que no es venguin tantes entrades. És un repte que haurem d’assumir amb responsabilitat. No es tracta d’agafar els millors noms sinó de programar els artistes més interessants per a la temporada vinent i alhora incentivar que s’hi sentin propostes noves i diferents.
Quins són els eixos que va impulsar l’antiga direcció i que voleu mantenir?
Volem mantenir la relació internacional amb diferents agents que va treballar els darrers anys l’antiga direcció. Ells van establir focus concrets a França, Itàlia i Portugal, i nosaltres desenvoluparem un nou àmbit per a professionals, de manera que convidarem més professionals d’aquests tres països. Volem recollir els fruits del llegat amb la indústria musical. A més, un altre espai que volem mantenir és L’Atlàntida. Quan va entrar l’antiga direcció, la part professional es realitzava al recinte d’El Sucre, ells van considerar correctament que era antic i ho van modernitzar amb una fira a peu dret a L’Atlàntida. Volem mantenir el tracte proper i el diàleg constant que tenien amb tot el sector.
I què voleu canviar i modernitzar?
Pensem que la direcció del Mercat sempre hauria d’anar al límit i buscar aspectes nous que puguin funcionar. Per això, un dels reptes d’enguany és trobar la manera d’incorporar la idea del senzill. Els canvis a marxes forçades del sector i la indústria han fet que molts artistes treguin menys discos i agafin estratègies de publicar només senzills. Per exemple, recordo fa dos anys veure Mushka a l’Heliogàbal al març, i que al setembre tocava davant 20.000 persones al Moll de la Fusta per La Mercè. Allà vaig pensar que també hauria pogut presentar-se al MMVV, tot i que no publiqués un llarga durada. Al final, l’objectiu ha de ser fomentar la contractació i no l’estrena d’un disc. Canviant l’estil es pot generar una novetat, igual com ho pot fer un nou single.
Hi haurà nous espais i escenaris?
Sí, volem establir una nova activitat professional basada en reunions professionals informals i desinstitucionalitzades al centre de Vic on es puguin presentar cartells de festivals o senzills. A més, també canviarem d’emplaçament un parell d’escenaris. Un de nou serà a l'església dels Dolors, on es faran concerts íntims per a 120 persones, perquè pensem que si posem cadascú al lloc idoni els projectes brillaran molt més. I l'altre serà a la plaça de la Catedral. Així, tindrem nous espais aptes per a tot el ventall de propostes que giren per Catalunya.
Un altre àmbit que es reconfigurarà serà la programació Off Mercat. Com canviarà?
L’Off Mercat l’entenem de manera diferent de com era fins ara. Pensem que ha d’anar lligat a les iniciatives underground que sorgeixen gràcies a l’activitat que viu la ciutat durant el MMVV. Per aquest motiu l’escenari Off i la programació delegada desapareixerà, tot i que no deixarem de treballar amb el Taller de Músics, l’ESMUC o el Conservatori de Liceu, perquè els volem tractar com un agent més de la indústria. Jordi Casadesús ja ha anat a escoltar les propostes d’aquests centres superiors per tal de programar les que ens semblin més atractives.
Tots tres hem treballat al Mercat des de fa molts anys, i per això vam plantejar una direcció coral. Al Mercat hi hem tocat com a músics, però també hi hem treballat en la part més organitzativa o com a tècnics de so. Jo he dut la producció d’hotels, en Rubèn ha estat vinculat a la part professional i en Jordi ha portat la programació de la Jazz Cava. A més, de petits anàvem a veure els concerts amb les nostres famílies i quan començàvem també vam tocar a la programació de Músics al Carrer. Hi hem estat vinculats de totes les maneres possibles, i quan vam saber que Marc Lloret i Oriol Roca no s’hi tornarien a presentar, vam decidir fer-ho per l’amor i l’estima que tenim al Mercat.
Per als vigatans i els osonencs el MMVV és un espai referencial de música en directe?
La meva generació hem vist néixer el Mercat des de ben petits i això ha fet que sempre l’hàgim tingut com a referent. Tots tres crèiem que havíem d’assumir aquest repte per la nostra ciutat, Vic. A més, poder-ho fer amb amics és tot un privilegi i un plaer. El fet que per primera vegada tres vigatans assumim la direcció és una conseqüència del mateix Mercat. Sense la feina feta durant els darrers anys, no hauria estat possible. Les primeres dues dècades dels dos mil, a Osona van sortir molts grups de música, i ara n’estan sorgint molts nous professionals. I això hauria de ser un motiu d’orgull, perquè el sector professional és l’ànima del Mercat de Música Viva.
També has treballat en la direcció artística de festivals privats. Com afrontes la direcció d’una programació pública?
La gran sort del Mercat és que la venda d’entrades no és una prioritat màxima, i això fa que puguem funcionar amb unes lògiques diferents de la dels festivals privats. En general, tots els festivals se centren a confeccionar el millor cartell per tal de vendre com més entrades millor. En canvi el Mercat ha de fomentar la contractació de la música en directe. Això ens permetrà potenciar més la qualitat i l’interès artístic en si, encara que no es venguin tantes entrades. És un repte que haurem d’assumir amb responsabilitat. No es tracta d’agafar els millors noms sinó de programar els artistes més interessants per a la temporada vinent i alhora incentivar que s’hi sentin propostes noves i diferents.
Quins són els eixos que va impulsar l’antiga direcció i que voleu mantenir?
Volem mantenir la relació internacional amb diferents agents que va treballar els darrers anys l’antiga direcció. Ells van establir focus concrets a França, Itàlia i Portugal, i nosaltres desenvoluparem un nou àmbit per a professionals, de manera que convidarem més professionals d’aquests tres països. Volem recollir els fruits del llegat amb la indústria musical. A més, un altre espai que volem mantenir és L’Atlàntida. Quan va entrar l’antiga direcció, la part professional es realitzava al recinte d’El Sucre, ells van considerar correctament que era antic i ho van modernitzar amb una fira a peu dret a L’Atlàntida. Volem mantenir el tracte proper i el diàleg constant que tenien amb tot el sector.
I què voleu canviar i modernitzar?
Pensem que la direcció del Mercat sempre hauria d’anar al límit i buscar aspectes nous que puguin funcionar. Per això, un dels reptes d’enguany és trobar la manera d’incorporar la idea del senzill. Els canvis a marxes forçades del sector i la indústria han fet que molts artistes treguin menys discos i agafin estratègies de publicar només senzills. Per exemple, recordo fa dos anys veure Mushka a l’Heliogàbal al març, i que al setembre tocava davant 20.000 persones al Moll de la Fusta per La Mercè. Allà vaig pensar que també hauria pogut presentar-se al MMVV, tot i que no publiqués un llarga durada. Al final, l’objectiu ha de ser fomentar la contractació i no l’estrena d’un disc. Canviant l’estil es pot generar una novetat, igual com ho pot fer un nou single.
Hi haurà nous espais i escenaris?
Sí, volem establir una nova activitat professional basada en reunions professionals informals i desinstitucionalitzades al centre de Vic on es puguin presentar cartells de festivals o senzills. A més, també canviarem d’emplaçament un parell d’escenaris. Un de nou serà a l'església dels Dolors, on es faran concerts íntims per a 120 persones, perquè pensem que si posem cadascú al lloc idoni els projectes brillaran molt més. I l'altre serà a la plaça de la Catedral. Així, tindrem nous espais aptes per a tot el ventall de propostes que giren per Catalunya.
Un altre àmbit que es reconfigurarà serà la programació Off Mercat. Com canviarà?
L’Off Mercat l’entenem de manera diferent de com era fins ara. Pensem que ha d’anar lligat a les iniciatives underground que sorgeixen gràcies a l’activitat que viu la ciutat durant el MMVV. Per aquest motiu l’escenari Off i la programació delegada desapareixerà, tot i que no deixarem de treballar amb el Taller de Músics, l’ESMUC o el Conservatori de Liceu, perquè els volem tractar com un agent més de la indústria. Jordi Casadesús ja ha anat a escoltar les propostes d’aquests centres superiors per tal de programar les que ens semblin més atractives.