Pilseners representen una manera autèntica de viure el street punk i l'oi. Temes com "Herois del nostre temps" o "No ho pots haver oblidat" van ser himnes de la generació de joves antifeixistes barcelonins de finals dels 90. El 2022, el grup va tornar a publicar nova música després de dues dècades amb 'No hi ha demà' (Rock de Kasba), i ara, torna amb l'EP 'Del cel a l'infern' (Kasba Music, 2025). Un conjunt de quatre temes en què el grup reivindica una manera de fer música, les grades d'animació esportives i també s'autohomenatja amb una nova versió d'un dels seus clàssics: "Acer roent". En parlem amb el cantant Jordi 'Almo'

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu del grup.

Després del treball de 2022, 'No hi ha demà', ara arriba aquest nou EP. Quina és la vostra motivació per continuar traient cançons després de 30 anys?
Tot i que quedar i assajar és difícil en viure escampats per diferents llocs, el que ens impulsa a seguir fent cançons són les ganes de seguir fent la nostra música, que és street punk. Volem continuar oferint una actitud combativa dalt de l'escenari i defensar les mateixes causes i moviment socials que defensàvem fa 30 anys. Aquest és el motor més bàsic de Pilseners.

Com van sorgir aquestes tres noves cançons?
En el procés creatiu de No hi ha demà, encara ens van quedar algunes cançons a mig fer o pendents de gravar, com "Del cel a l'infern", que celebra els 35 anys del grup d'animació del FC Barcelona Dracs 1991.



Quin és el vostre vincle amb Dracs 1991?
El nostre vincle amb els Dracs ve des dels seus inicis. Amb ells vam començar el nostre barcelonisme combatiu. Molts de nosaltres ja anàvem al Camp Nou des de petits i amb els Dracs vam compartir molts anys de grada, primer al Camp Nou i després al Palau Blaugrana, i també en alguns desplaçaments. 

Els membres de Pilseners continueu vinculats als Dracs en l'actualitat?
Ara mateix, el vincle és diferent. Al llarg d'aquests anys, els membres de Dracs s'han anat renovant i aquesta generació posterior a la nostra ha començat a la grada amb referents musicals com nosaltres. El vincle actual té més a veure amb això que amb continuar anant habitualment a la grada, malgrat que de tant en tant encara anem al Palau amb Dracs a veure algun partit.

Com veus el panorama actual de grups d'animació esportius a Catalunya?
"De cel a l'infern" és un homenatge als Dracs que va sorgir inicialment en una conversa informal de bar. Però alhora també és una reivindicació d'una manera de viure el Barça. Reivindica la passió pel teu equip d'una manera popular, rebel i antifeixista. Volem defensar tota aquesta gent que continua vivint i seguint uns colors així i per a fer front al perfil de grades d'animació artificials, com la que vol formar el Barça al nou Camp Nou.  No ens identifiquem gens amb aquesta mena de grades creades a partir de criteris i creiem que cada cop més gent pensa el mateix que nosaltres. Només així s'entén el creixement de grades d'animació com la del Sant Andreu o la de l'Europa, per exemple. Ells representen una manera de viure el futbol que s'allunya del model d'espectacle i de negoci en què s'ha convertit tant el futbol com molts altres esports.

En l'EP, també regraveu un dels vostres clàssics: "Acer roent". Per què?
És un petit homenatge que hem volgut fer-nos. El 2024, es van complir 25 anys de la sortida del disc Acer Roent, i ens va semblar que era una bona efemèride per regravar-la i tocar-la d'una forma més actual, amb un so més més metàl·lic.



Com serà el concert de presentació el 19 de desembre a la sala Wolf?
Feia dos anys que no tocàvem a Barcelona i ho farem amb Arene6, Punys Fora i Desperta Ferro. Presentarem un repertori que combinarà els temes de l'EP, amb temes recents del treball anterior i també dels nostres primers discos dels anys noranta. Als nostres concerts sempre intentem fer un repàs de tota la nostra trajectòria.