La revista digital setmanal d'Enderrock
- 590
L’àlbum recaptarà fons per als nens afectats per les guerres actuals i és una iniciativa del segell Hidden Track Records
Ferran Palau, Mar Pujol, Anna Andreu, Clara Peya i Sandra Monfort participen en un nou disc solidari
El segell Hidden Track Records anuncia un nou disc solidari: 'Les flors prohibides' (HTR, 2026). Es tracta d’un disc col·lectiu, on participen els i les artistes del segell, els beneficis del qual es destinaran “íntegrament a ONGs que treballen sobre el terreny donant suport a la infància en contextos de conflicte”, segons explica la directora i fundadora del segell Louise Samson.
Text: Èlia Gea. Fotos: Sílvia Poch.
El disc contindrà onze cançons inèdites de Mar Pujol (“Per viure”), Júlia Collado Riu (“Ullpresa), Amaia Miranda (“Canción de la esperanza”), Leo Palau (“Noms perduts”), Sandra Monfort (“Terra de guapes”), Clara Andrés & Júlia (“Mínim”), Clara Peya (“El poema següent”), Ferran Palau (“Enguany”), Anna Andreu (“Aquest mal”), Carlota Flâneur (“El joc”) i Twin (“El teu escut”), i ha estat gravat a l’estudi Rus Sònic de La Bisbal amb la coproducció d’Emili Bosch (B1n0) i Ferran Palau. Les peces, escrites per a l'ocasió, estan “pensades per compartir, donar caliu i fer pensar". Des d’avui mateix, se n’ha habilitat ja la precompra per tal d’evitar, com diuen des del segell, “una fabricació innecessària”. L’àlbum es ven en format vinil a 30€ i en format CD a 15€.
La premissa del concepte Les flors prohibides és reconnectar amb la natura destruïda per la guerra en zones de conflicte com Palestina: “Durant dècades, a Palestina s’ha apagat una veu antiga: la de la natura. Flors, herbes medicinals i plantes de la cuina tradicional han estat arrencades, prohibides o condemnades a l’oblit. L’eliminació d’oliveres, sicòmors i pins no és només una pèrdua ecològica, sinó una forma de colonització, un esborrament lent i profund de la memòria i la cultura. Aquest àlbum neix d’aquesta absència. Vol donar veu a narradors no humans, testimonis silenciosos d’un paisatge que ha estat instrumentalitzat amb finalitats polítiques. És també una invitació a escoltar la natura com a part essencial de la nostra identitat, a reconèixer en cada branca i en cada pedra la persistència d’una història viva”.
La premissa del concepte Les flors prohibides és reconnectar amb la natura destruïda per la guerra en zones de conflicte com Palestina: “Durant dècades, a Palestina s’ha apagat una veu antiga: la de la natura. Flors, herbes medicinals i plantes de la cuina tradicional han estat arrencades, prohibides o condemnades a l’oblit. L’eliminació d’oliveres, sicòmors i pins no és només una pèrdua ecològica, sinó una forma de colonització, un esborrament lent i profund de la memòria i la cultura. Aquest àlbum neix d’aquesta absència. Vol donar veu a narradors no humans, testimonis silenciosos d’un paisatge que ha estat instrumentalitzat amb finalitats polítiques. És també una invitació a escoltar la natura com a part essencial de la nostra identitat, a reconèixer en cada branca i en cada pedra la persistència d’una història viva”.