La revista digital setmanal d'Enderrock
- 60
Premis a lletres i músiques que explosionen als escenaris
sense necessitat de grans vestidures
sense necessitat de grans vestidures
La cançó esclata
.jpg)
.jpg)
Quan parlem de cançó d'autor actual pensem en noms com Cesk Freixas, i la votació popular li ha atorgat enguany el premi al millor DVD per a 'Protesta' (Temps Record, 2014). I si Freixas explora ja el treball amb banda, en ple any 2015 veiem com les propostes amplien les fronteres no només en els formats sinó també en els conceptes. Una prova d'això ha estat la tria com a millor disc de cançó d'autor per a 'granada' (Universal, 2014) de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernàndez Miró, així com el premi a la millor cançó d'aquest gènere per al polifacètic Joan Dausà amb "On seràs demà?".
Text: Helena Morén Alegret Fotos: Juan Miguel Morales
Cesk Freixas comenta la bona sorpresa que ha estat rebre aquest premi pel CD+DVD Protesta (Temps Record, 2014): "No havíem guanyat mai el guardó al millor DVD, i rebre'l la primera vegada que fem un DVD per un disc molt especial, els dels 10 anys, és fantàstic. També m'agrada perquè és un premi que mostra que la feina del cantautor, que de vegades es pot pensar en clau egocèntrica, també és col·lectiva. És el premi menys autoreferencial que tinc, i m'agrada que s'hi pugui reconèixer la feina de tantíssimes persones".
Enguany Freixas continuarà presentant Protesta arreu dels Països Catalans, "on ens deixin i la gent vulgui", amb la idea d'"explotar nous formats en la cançó": "Per exemple ara amb la banda ens acostem més al rock i així podem entrar en diferents espais. Busco mantenir, però, un equilibri entre la comunicació propera i la contundència com a intèrpret".
Raül Fernàndez Miró (més conegut com a Refree) respon al premi a millor disc de cançó d'autor per granada (Universal, 2014), que signa conjuntament amb Sílvia Pérez Cruz: "El premi òbviament és un reconeixement a la feina, i és per estar-ne orgullós i sentir alegria. A més, amb els Premis Enderrock hi he tingut certa relació –en vaig guanyar un per La Matrona (Acuarela, 2005) i un Trayter com a productor– i em fa il·lusió que hi hagi continuïtat".
El disc granada ha estat una arma de construcció massiva de públic per a la cançó d'autor, amb noms universals (de Lluís Llach a Albert Pla, passant per Leonard Cohen o Violeta Parra) i un segell propi: "En molts sentits ha estat intens. La Sílvia i jo hi vam deixar moltes coses a l'hora de fer-lo i de tocar-lo. El que passa a l'escenari és completament veritat, vivim una intensitat que de vegades és dura. Ha estat un procés important i ens alegra que el públic ho hagi rebut així. Perquè amb granada s'ha produït una mena de catarsi col·lectiva en la majoria de concerts. El nostre plantejament primer podria haver sortit malament: ens vam ajuntar sense que ens importés gaire la tècnica ni la polidesa, però sí que buscàvem el punt on hi hagués una explosió. Podria no haver-se entès, però hem tingut la sort que el públic s'hi ha sumat. De fet, no havia viscut mai res així sobre un escenari".
Finalment, Joan Dausà explica com se li va acudir treballar la cançó “On seràs demà?" més enllà del disc fins a fer-la tan popular i emportar-se el premi: "Volia transmetre el que per a mi era important: que el disc tenia una personalitat pròpia i un missatge conjunt més enllà de les cançons per separat. És per això que vam acompanyar la sortida del disc no d’un videoclip, sinó d’un videoàlbum, que pretén transmetre un missatge a partir del títol del disc, On seràs demà?: no sabem on serem ni què ens pot passar demà, per tant, respirem i intentem viure una mica més el present".
Preguntem a Dausà si el premi a la millor cançó en la categoria de cançó d'autor per votació popular pot tenir conseqüències. "Faig cançons perquè qui vulgui se les pugui fer seves. Premis com aquest et fan veure que hi ha una connexió real amb el públic i esdevenen una empenta per seguir treballant en noves propostes". Diu que la seva manera de fer cançons segueix gairebé sempre una mateixa metodologia: "M’assec davant el piano i em poso a tocar sense tenir decidit de què parlaré o quin aire tindrà la cançó, fins que apareix una paraula, una frase o una imatge. I és aleshores quan el conscient comença a prendre el lloc del subconscient per intentar convertir aquell punt de partida (potser abstracte) en una cançó. En el cas d’'On seràs demà?' va ser la imatge d’un calidoscopi".
Enguany Freixas continuarà presentant Protesta arreu dels Països Catalans, "on ens deixin i la gent vulgui", amb la idea d'"explotar nous formats en la cançó": "Per exemple ara amb la banda ens acostem més al rock i així podem entrar en diferents espais. Busco mantenir, però, un equilibri entre la comunicació propera i la contundència com a intèrpret".
Raül Fernàndez Miró (més conegut com a Refree) respon al premi a millor disc de cançó d'autor per granada (Universal, 2014), que signa conjuntament amb Sílvia Pérez Cruz: "El premi òbviament és un reconeixement a la feina, i és per estar-ne orgullós i sentir alegria. A més, amb els Premis Enderrock hi he tingut certa relació –en vaig guanyar un per La Matrona (Acuarela, 2005) i un Trayter com a productor– i em fa il·lusió que hi hagi continuïtat".
El disc granada ha estat una arma de construcció massiva de públic per a la cançó d'autor, amb noms universals (de Lluís Llach a Albert Pla, passant per Leonard Cohen o Violeta Parra) i un segell propi: "En molts sentits ha estat intens. La Sílvia i jo hi vam deixar moltes coses a l'hora de fer-lo i de tocar-lo. El que passa a l'escenari és completament veritat, vivim una intensitat que de vegades és dura. Ha estat un procés important i ens alegra que el públic ho hagi rebut així. Perquè amb granada s'ha produït una mena de catarsi col·lectiva en la majoria de concerts. El nostre plantejament primer podria haver sortit malament: ens vam ajuntar sense que ens importés gaire la tècnica ni la polidesa, però sí que buscàvem el punt on hi hagués una explosió. Podria no haver-se entès, però hem tingut la sort que el públic s'hi ha sumat. De fet, no havia viscut mai res així sobre un escenari".
Finalment, Joan Dausà explica com se li va acudir treballar la cançó “On seràs demà?" més enllà del disc fins a fer-la tan popular i emportar-se el premi: "Volia transmetre el que per a mi era important: que el disc tenia una personalitat pròpia i un missatge conjunt més enllà de les cançons per separat. És per això que vam acompanyar la sortida del disc no d’un videoclip, sinó d’un videoàlbum, que pretén transmetre un missatge a partir del títol del disc, On seràs demà?: no sabem on serem ni què ens pot passar demà, per tant, respirem i intentem viure una mica més el present".
Preguntem a Dausà si el premi a la millor cançó en la categoria de cançó d'autor per votació popular pot tenir conseqüències. "Faig cançons perquè qui vulgui se les pugui fer seves. Premis com aquest et fan veure que hi ha una connexió real amb el públic i esdevenen una empenta per seguir treballant en noves propostes". Diu que la seva manera de fer cançons segueix gairebé sempre una mateixa metodologia: "M’assec davant el piano i em poso a tocar sense tenir decidit de què parlaré o quin aire tindrà la cançó, fins que apareix una paraula, una frase o una imatge. I és aleshores quan el conscient comença a prendre el lloc del subconscient per intentar convertir aquell punt de partida (potser abstracte) en una cançó. En el cas d’'On seràs demà?' va ser la imatge d’un calidoscopi".