Natural de Manresa, però establert a Andorra des de fa 30 anys, Juli Barrero és un gran apassionat de la música, la fotografia i l’art dels videoclips. Juntament amb el realitzador Héctor Romance han produït clips com "Plou a la massana" i "Dones d'aigua", que va guanyar diversos premis cinematogràfics. Ara el tàndem ja té a punt el nou clip del tema "Quan els llums s'apaguen", que avui estrenem en primícia

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

El videoclip de "Quan els llums s'apaguen" és "una el·lipse temporal sobre la naturalesa de la vida del músic, entre l’efímer i el perenne. L'obra explora el contrast entre el brogit de la sala —plena d’elogis i aplaudiments— i la soledat reflexiva que arriba en recollir els instruments. És el precís instant en què els llums s’apaguen i l'intèrpret abandona l'idil·li de l’escenari per retornar a l'anonimat", explica Barrero.

Per al músic, aquesta peça audiovisual vol ser un homenatge a les petites sales, el principal trampolí per a nombrosos artistes i que, explica Barrero, ara es troben en vies d'extinció. De fet, el videoclip ha estat rodat a La Fada Ignorant d'Andorra La Vella, una de les sales de referència de música en viu andorrana. Musicalment, "Quan els llums s'apaguen" comença com una balada que a poc a poc va creixent cap a un mig temps de rock clàssic, farcit de licks, harmonitzacions i solos de guitarra, però també d'arranjaments de vents metall.



Aquesta nova cançó de Juli Barrero representa el pont i l'espai de transició entre el darrer disc Sòlid (autoeditat, 2024), i el disc previst per a finals d'any, Gas (autoeditat), que completa la trilogia iniciada per Líquid (autoeditat) l'any 2022. 

Sobre Gas, el músic explica que “tot depèn del pressupost que pugui assolir, però la idea i el format més coherent serà enregistrar entre vuit i deu cançons, ja que la meva intenció és publicar el disc en vinil, com els dos anteriors". I a més, Barrero avança que “el gruix del repertori serà en català, però també hi haurà alguna intervenció en altres llengües, que estarà perfectament justificada. Hi haurà un tema adreçat a un amic gallec que no faltava a cap concert, a qui no em sabria adreçar en català, i la musicació d’una poetessa portuguesa, Manuela de Calleiros, que va estar vivint a Andorra.”