El grup barceloní publica el tercer disc, 'Neurones a la punta d'un iceberg'

La intimitat del debut 'El món en un cafè' (Satélite K, 2010) i la ràbia de 'Pel·lícules' (Satélite K, 2012) es conjuguen a 'Neurones a la punta d'un iceberg' (Satélite K). El tercer disc de Quart Primera ja ha arribat a les botigues, i la setmana que ve es posen en marxa per presentar les cançons en directe. Fent bandera dels seus orígens, la banda barcelonina engegarà la gira els dies 14 i 15 de març a les quatre capitals catalanes, en quatre menjadors d'un 4t 1a. A EDR parlem amb el líder de la formació, Pere Jou, per descobrir la retrobada de les melodies de pop joliu.

Pere Jou: M’agrada perquè és una imatge molt evocadora. No concreta gaire, i una de les coses de les quals parla el disc és la limitació de les paraules. Hi ha un parell de cançons sobre aquesta idea poètica, perquè tenia molt presents els elements contrastats del foc i el gel: la neurona és una cosa càlida, i l’altra és el gel de l’iceberg. Al disc també hi ha un procés de desglaç: em sento més content i veig que les coses que tenim al voltant són molt bones. Vull abraçar les coses càlides. Personalment he entrat en un nou procés vital, i a nivell general també crec que la gent ja està cansada del fred.

P.J: Crec que sí. ‘Tot va bé’ és una de les frases més guaridores que existeixen. No passa res, si t’agafa un atac d’ansietat, d’això no moriràs perquè l’angoixa passarà. Tanquem els calaixos, deixem anar el llast... És el let it go del concepte del mindfulness (consciència plena de la meditació budista) que s’ha posat tan de moda. És una manera d’entendre el món que m’interessa molt: viure en el present. Cal entendre que tenim un biaix al cervell que veu la part negativa de les coses. Com a espècie és una mesura de defensa, perquè si vèiem un perill al nostre entorn tinguéssim temps de reaccionar, però avui dia és un sistema obsolet, perquè ja no patim amenaces naturals.